La cançó de l'estiu # 21 : any 1983, That Summer Feeling

' ... aquest sentiment d'estiu et perseguirà la resta de la teva vida '

Jonathan Richman

I quina raó que té el bo d'en Jonathan, l'etern adolescent, un músic singular dins el món del rock: inclassificable, marxòs, vitalista, simpàtic i tendre, creatiu, càlid i proper, íntim i natural; la seva trajectòria evoluciona progressivament des de l'electricitat velvetiana fins la simplicitat minimal i acústica.
Jo el vaig descobrir el 1985 en una actuació al llegendari club Otto Zutz , llavors epicentre de la modernitat a la ciutat de Barcelona. Des de ben petit que jo sempre calçava les clàssiques converse i a l'Otto els inflexibles goril·les no deixaven entrar amb "bambes", així que quan vaig veure que hi havia un concert d'un paio (del qual en parlava molt bé certa premsa musical) vaig pensar que era una doble oportunitat: entrar al Temple Sagrat amb "bambes" i d'altra banda veure una actuació que prometia ser interessant. I així va ser, ja ho crec!. No hi havia més de 300 persones, per dir alguna cosa, i l'escenari era molt petit, però més que suficient. Surt en Jonathan amb una guitarra espanyola i munta un sidral espectacular.

Un concert memorable per sempre més. Ballant, picant de mans, cantant, colpejant i rascant la guitarra, suant i transmetent una alegria i unes bones vibracions com poques vegades he viscut en un concert.
En fi, que l'endemà ja estava, com un pepe, al CarrerTallers buscant un àlbum d'aquest home encantador. I vaig escollir aquest:

Jonathan Sings!

Ellie Marshall i Beth Harrington (veus), Ken Forfia (teclats), Curly Keranen (baix) i Michael Guardabascio (bateria), els Modern Lovers que acompanyen a Jonathan en aquest disc

... una delicia de punta a punta, un àlbum emocionant, fresc i divertit que he anat escoltant amb freqüència des de llavors, i sempre m'ha donat ganes de viure. Un disc d'aquells que un dia o altre hauriem recordat dins la nostra sèrie La Discoteca d'Ampli però que finalment apareix aquí com l'àlbum que conté una cançó especial, la que dona el títol al post.

Avui és final d'agost, la gent ja torna de vacances, el metro ja està una altra vegada plè a vessar, torna la vida quotidiana i... , una vegada més, ens envaeix aquest sentiment ...

That summer feeling
That summer feeling
That summer feeling

Folks:

When there’s things to do not because you gotta
When you run for love not because you oughtta
When you trust your friends with no reason ta nada
This joy I’ve named shall not be tamed
that summer feeling is gonna haunt you
the rest of your life.

When the cool of the pond makes you drop down on it
When the smell of the lawn makes you flop down on it
When the teenage car gets the cop down on it
That time is here for one more year
that summer feeling’s gonna haunt you
The rest of your life.

If you’ve forgotten what I’m naming
You’re gonna long to reclaim it one day
you see that summer feeling is gonna haunt you
the rest of your life.

but if you wait until your older
A sad resentment will smoulder one day
And Then the summer feeling will come haunt you
And that summer feeling will come taunt you
that summer feeling will hurt you
later in your life.

when the playground that just was all dirt
comes hauntin
and someone who called you a flirt
comes tauntin
it’s not that these things alone
were appealin
what I now revealin is a certain feelin
That summer feeling is gonna haunt you
the rest of your life.

When the Oldsmobile has got the top down on it
When the catamaran has got the drop down on it
When the flat of the land has got the crop down on it
what I now proclaim is sortta hard to name
But that summer feeling is gonna haunt you
the rest of your life.

When even fourth grade starts looking good
Which you hated,
And first grade’s looking good too,
Overrated,
And you boys long for some little girl
That you dated
Do you long for her of for the way you were,
That summer feeling is gonna haunt you
the rest of your life.

It’s gonna haunt you
It’s gonna taunt you

Entenent només una mica d'anglès, un ja capta perfectament de que ens parla la cançó. I ho entenem perquè és un sentiment bastant universal i està descrit i cantat amb molta naturalitat, autenticitat i convicció. L'art de materialitzar l'immaterial.
Adolescència, amistat, amor, llibertat, nostàlgia ... l'estiu ens omple sovint de sensacions complexes i molt profundes que ens acompanyen, de vegades amb un dolorós sentiment de pèrdua, la resta de la nostra vida ...

Alguna cosa deuria passar. L'any 1992, dins el seu àlbum I Jonathan fa una revisió del tema. Desapareixen els cors femenins i ara són masculins, l'acompanyament és mínim, guitarra espanyola i bongos, el to de la interpretació és una mica més dramàtic i, el que més em crida l'atenció, modifica un vers fonamental de la lletra: on deia the rest of your life ara canta one day in your life ... la interpretació és lliure, escolteu ...

Jonathan Richman a Wikipedia , a MySpace i a All Music Guide

... diem adéu a l'estiu, la música continúa a l'AMPLI !

.