Però jo avui me'n vull anar més lluny, atlàntic enllà. Des de Lusitània m'acompanya la poderosa veu de Dulce Pontes i, vorejant la costa africana, com els atrevits navegants portuguesos, arribo a una antiga colònia -que recorda temps passats, no sempre agradables- amb la dolça veu de Waldemar Bastos.
Aleshores ... neix aquesta cançó:
Antigamente a velha Chica
vendia cola e gengibre
e lá pela tarde ela lavava a roupa
do patrão importante;
e nós os miúdos lá da escola
perguntávamos à vóvó Chica
qual era a razão daquela pobreza,
daquele nosso sofrimento.
Xé menino, não fala política,
não fala política, não fala política.
Waldemar Bastos, el cantautor més popular d'Angola, és el compositor de Velha Chica, una cançó que vol ser un retrat del país abans de la independència de Portugal. I el resultat és aquesta bonica melodia amb tocs africans, tocs lusitans i un polsim de saudade. [En un raconet del vídeo hi tenim l'incommensurable Kepa Junkera amb la trikitixa ... un altre luxe atlàntic] Até logo.
Waldemar Bastos a les biblioteques: Argus i Aladí.
Waldemar Bastos a les biblioteques: Argus i Aladí.
4 comentaris:
Preciós, Lorien. Moltes gràcies!
Doncs jo aquet diumenge m'he banyat a l'estany...casualitats
;- )
molt intensa, i molt bonica, si senyor :-)
i aquest instrument acarbassat dins una gresala d'aigua??? ... que curiós que és, no l'havia vist mai ... com es diu?
... deu ser una mena d'instrument tradicional ... no en tinc ni idea ;-)
Publica un comentari a l'entrada