L'estiu li senta bé a la música. Un temps per sortir al carrer i disfrutar de les terrasses, les festes populars i els festivals, els xiringuitos de platja i les llargues nits amb els amics, les copes i el dancing. Sempre ben amanit amb música, amb música de tota mena i per a tots els gustos.
Oportunitats per assistir a més música en viu que durant la resta de l'any, més temps per escoltar aquells discos que has anat acumulant compulsivament a l'iPod i encara no havies escoltat, balls a les places majors i als envelats i les carpes, i cançons que per sempre més acaben per formar part material de l'estiu.
I pensant en el poder de supervivència i transmissió d'aquestes cançons de l'estiu, m'ha vingut al cap si no seran un exemple de mem. Unitats, estructures d'informació cultural que tenen èxit dins la jungla de músiques i sons de tota mena que lluiten per obrir-se pas dins les nostres ments. El que tots entenem com una cançó de l'estiu és ben bé això, una melodia o un ritme que té el poder de la efectivitat , la longevitat i la fidelitat en la replicació. De vegades és la cançó sencera i de vegades només una part, això es coneix també com un earworm .
En tot cas, és divertit buscar el factor o factors comuns entre les diverses cançons que van apareixent en aquesta sèrie musictecària que, d'alguna manera, vol dignificar el paper 'terapèutic' i socialitzador d'aquestes músiques que no necessàriament contenen un valor artístic però si un alt valor sentimental. Avui en recuperem una que conté ambdós valors i que, curiosament, també és la primera cançó de l'estiu d'aquesta sèrie, cantada en català.
Una cançó del 2005 que és en realitat la cançó d'aquest estiu a casa meva ... i no crec que enlloc més. De vegades també són així. Algú dels teus la posa al cotxe durant les vacances, mentre vas o vens de la platja o vas o vens d'on sigui ... i allà es queda. Es queda perquè és xula, pèrque dóna bon rollo i bones vibracions. I després es queda en la memòria per sempre més, associada a aquell estiu, a aquells moments irrepetibles. El gran poder de la cançó de l'estiu.
Antonia Font és un grup mallorquí que va destacar a l'escena indie local com un dels més interessants, imaginatius i divertits de la dècada dels '00 i Joan Miquel Oliver n'era el principal compositor, a més de guitarrista i cantant.
Joan Miquel Oliver
Joan Miquel ens retrata aquest ambient a lo Spanish Beach Boy ;-) en una cançó àcida i divertida que porta sonant tot l'estiu a casa meva provocant que ens posem a cantar i ballar automàticament amb un somriure a la cara. "Ses titis van loques darrere" , ha ha! genial.
Surfistes en càmera lenta
Lleneguen damunt s'oceà,
Arriben, sa platja és calenta
I amb un martini en sa mà.
Surfistes en càmera lenta
I es wind-surf no és tan guai,
Ses titis van loques darrere
I brillen ses cremes solars.
Surfistes en càmera lenta,
I a estones van molt aviat,
Esperen ses ones tuberes
O això els he sentit conversar.
Surfistes en càmera lenta
Se'n van i "Adéu Siau".
Els hi diuen ses txurris contentes
I amb es bikinis llevats.
Surfistes, lampistes,
Artistes de la mar, surfistes,
taxistes, surfistes,
surfistes, dentistes,
turistes, calamars.
Joan Miquel Oliver a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Miquel_Oliver
Joan Miquel Oliver a MySpace: http://www.myspace.com/joanmiqueloliver
.
Lleneguen damunt s'oceà,
Arriben, sa platja és calenta
I amb un martini en sa mà.
Surfistes en càmera lenta
I es wind-surf no és tan guai,
Ses titis van loques darrere
I brillen ses cremes solars.
Surfistes en càmera lenta,
I a estones van molt aviat,
Esperen ses ones tuberes
O això els he sentit conversar.
Surfistes en càmera lenta
Se'n van i "Adéu Siau".
Els hi diuen ses txurris contentes
I amb es bikinis llevats.
Surfistes, lampistes,
Artistes de la mar, surfistes,
taxistes, surfistes,
surfistes, dentistes,
turistes, calamars.
No us perdeu el videoclip, que també val la pena!
Joan Miquel Oliver a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Miquel_Oliver
Joan Miquel Oliver a MySpace: http://www.myspace.com/joanmiqueloliver
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada