dimecres, 12 d’agost de 2009

La cancó de l'estiu # 5 : any 1998, Esta no va a ser la cansión del verano

Tota sèrie ha d’incloure la seva antítesi, per arribar a una síntesi. Diuen.
Vet aquí els nostres interlocutors:


La cançó és obra de Mojinos Escocíos i està al seu segon disc “Demasiao perro pa trabajá, demasio carvo par rocanró” (1998), esdevingut un clàssic del rock, del qual van vendre més de 200.000 còpies. El disc, llarg i variat, estava ple d'enginy i bona música. Curiosament, va tenir un hit estival, la mítica “Chow chow”, que veureu aquí:



Però aquesta cançó, de broma fàcil, no és comparable a la seva antítesi, que és la que protagonitza aquest post i ocupa un lloc clau al conjunt d'aquesta sèrie estival. Es tracta de "La cansión del verano", un manual del que no s’ha de fer per fer una cançó de l’estiu.

Me juego los deos chicos de la mano,

de que esta no va a ser la cansión del verano.


Pa que esta no sea la cansión del verano
hay que desí cosas de esas
que cuando la escuchen los locutore
se echen las mano a la cabesa,

por ejemplo: Iba yo paseando por el campo
y pisé una maja de vaca,
me senté pa limpiarme
y se me llenó to el mojino de garrapata.

Por eso me juego los deos chicos de la mano,
de que esta no va a ser la cansión del verano.

Pa que esta no sea la cansión del verano,
no hay que hablar ni de playas, ni del sol,
ni hay que mensioná a las niña en bikini,
ni el Winsurfin, ni la caló.

Por ejemplo: el tio que inventó el sistema Morse
vaya si era un canalla
que cuando no estaba con el punto
estaba con la raya.

Por eso me juego los deos chicos de la mano,
de que esta no va a ser la cansión del verano.

Una cosa muy importante
pa que no te pinchen esta cansión
es desirle a los guitarristas:
Quillo, ¡¡caña y distorsión!!


Aquí la teniu. M’atreveixo a dir que aquest tampoc seria el vídeo de l’estiu:



En qualsevol cas sempre val la pena apropar-se a qualsevol concert dels Mojinos Escocíos. Autèntics ac/dc's ibèrics, els Mojinos combinen una intensitat i precisió interpretativa poc habitual al rock local, una actitud oberta, vital i desolemnitzada, i una intel·ligència al servei del bon humor. Es tracta d’un cocktail amb poca anomenada al país de la transcendència.

Amb aquests ingredients no és possible ni la cançó de l’estiu, ni el disc de l’any, ni la portada guanyarà el premi FAD, però Mojinos Escocíos és un dels millors grups de rock espanyols de la història. Brindem sorollosament. Tenen onze discos i milers de concerts i bones nits a les seves esquenes. La condició alternativa, fora de mercat, no és exclusiva dels seriosos. Alegria, el temps estival corre.

2 comentaris:

Fonti ha dit...

Adorables Mojinos: seso, fúrbo y rocanró! Molt bona Wilkins!

Lórien ha dit...

Mojinos forever!!!! Jo també en sóc fan, tant si és estiu com hivern ;-DD

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...