dilluns, 24 d’agost de 2009

La cançó de l'estiu # 12 : any 1963, Sapore di sale


Gino Paoli, un dels principals talents de la cançó italiana dels anys '60 i '70 es va fer mundialment famós amb aquesta cançó de la qual és també autor i compta amb arranjaments d'Ennio Morricone. La seva carrera artística és extensa i polifacètica com a compositor, intèrpret i descobridor de nous talents. Autor de gran influència al seu país, ha estat també un personatge compromès amb la vida social i política. Recomanem una petita visita al seu article a la wikipèdia.

Sapore di sale és una preciosa cançó de l'estiu. Romàntica i poètica, evoca amb senzillesa el sentiment nostàlgic de la fi de l'amor estival. Molt en sintonia amb el so de l'època, el so dels Festivals de San Remo (al qual va participar moltes vegades i mai va guanyar) ens transporta directament un temps que avui ens pot semblar extremadament ingenu.

Gino Paoli i Ornella Vanoni al 1963

Una ingenuïtat discutible si tenim en compte que poc després de triomfar massivament amb aquesta cançó, el mateix any Gino Paoli es dispara un tret al cor sense aconseguir acabar amb la seva vida ... Gino havia escrit la cançó per a l'actriu Stefania Sandrelli, qui en aquell moment només tenia 16 anys i estava embarassada d'ell. A més, Paoli estava casat i la seva dona també esperava un fill seu. Davant la pressió mediàtica i l'escàndol que suposava va intentar suicidar-se. La bala segueix allotjada al pericardi, ja que treure-la podria ser fatal per a la seva vida.

De fet, observant la seva imatge, Gino seria l'antítesi del pop star, recordant una mica la imatge trista i malgirbada del gran Roy Orbison.

El vídeo original de la RAI que es pot trobar a internet, aquest que us presentem, dura escassament 2 minuts i és d'una simplicitat efectiva per l'època: un plató que porta al televident a una platja solitària amb un decorat minimalista de tumbones i para-sols.

La noia està sola damunt la sorra, Gino s'acosta a ella, s'enamoren, però poc després ell s'en va i ella es queda trista i sola. Només queda el sabor de la sal ...

Eren altres temps i altres maneres d'explicar els mateixos sentiments universals de sempre.



Sapore di sale, sapore di mare
che hai sulla pelle, che hai sulle labbra
quando esci dall'acqua e ti vieni a sdraiare
vicino a me, vicino a me.
sapore di sale, sapore di mare
un gusto un po' amaro di cose perdute
di cose lasciate lontano da noi
dove il mondo è diverso, diverso da qui.

Il tempo è nei giorni che passano pigri
e lasciano in bocca il gusto del sale
ti butti nell'acqua e mi lasci a guardarti
e rimango da solo nella sabbia e nel sol.
poi torni vicino e ti lasci cadere
così nella sabbia e nelle mie braccia
e mentre ti bacio sapore di sale
sapore di mare, sapore di te.


.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...