Corria l’any 89 -estava a punt de caure el mur de Berlín- quan un grup madrileny anomenat THE REFRESCOS va abonyegar milers de pistes de ball i xiringuitos amb “Aquí 
no hay playa”. El hit tenia alguns ingredients clàssics d’una cançó de l’estiu: desig de mar, estribillo enganxifós i un ritme impossible d’escoltar sense que hi hagi repercussions al sistema motor. Però, a més, tenia una característica especial: la lletra incorporava tocs polítics i socials, presentats amb una claredat i simpatia que va connectar amb tota una generació postmovida. És inoblidable allò de “Escucha Leguinaaaa....” per obrir un solo d’harmònica. O el mític moment:
“Podéis tener movida / ¡hace tiempo!
Movida promovida por el / ¡ayuntamiento!”
Aquest cocktail d’autocrítica sociopolítica i diversió ska va ser una bomba que, vint anys després, encara sona vital i fresca. El grup va enregistrar cinc discos:
The refrescos (1989)
Kings of Chunda Chunda (1990)
Simpatía por el débil (1991)
A qué piso va (1996)
Xacobeo 99 (1999) amb Astarot
Però aquesta discografia és el resultat d'una vida atzarosa, a causa dels (malauradament habituals) tractes ferèstecs de les discogràfiques. Posteriorment, els seus membres han estat vincultats a The Petersellers, Nacho Mastretta, Def Con Dos, entre d’altres. Hi ha un bon resum aquí.
Així que tothom puja al terrat amb un cub, una pala, el flotador, l'esnòrquel i...:
no hay playa”. El hit tenia alguns ingredients clàssics d’una cançó de l’estiu: desig de mar, estribillo enganxifós i un ritme impossible d’escoltar sense que hi hagi repercussions al sistema motor. Però, a més, tenia una característica especial: la lletra incorporava tocs polítics i socials, presentats amb una claredat i simpatia que va connectar amb tota una generació postmovida. És inoblidable allò de “Escucha Leguinaaaa....” per obrir un solo d’harmònica. O el mític moment:“Podéis tener movida / ¡hace tiempo!
Movida promovida por el / ¡ayuntamiento!”
Aquest cocktail d’autocrítica sociopolítica i diversió ska va ser una bomba que, vint anys després, encara sona vital i fresca. El grup va enregistrar cinc discos:
The refrescos (1989)
Kings of Chunda Chunda (1990)
Simpatía por el débil (1991)
A qué piso va (1996)
Xacobeo 99 (1999) amb Astarot
Però aquesta discografia és el resultat d'una vida atzarosa, a causa dels (malauradament habituals) tractes ferèstecs de les discogràfiques. Posteriorment, els seus membres han estat vincultats a The Petersellers, Nacho Mastretta, Def Con Dos, entre d’altres. Hi ha un bon resum aquí.
Així que tothom puja al terrat amb un cub, una pala, el flotador, l'esnòrquel i...:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada