Una de les poques coses bones que té el fumar, a banda de poder demanar foc a qui et sembli oportú, és que pots fer alguna petita pausa a la feina.
I estava jo ara fent una d’aquestes pauses, davant de la biblio, al carrer, amb el sol i m’he posat a cantar com tinc costum.
Avui tocava The man who sold the world. La versió de Nirvana, és clar, que a mi el rollo grunge em va pillar quan era jovenet i em va impactar força.
I he pensat que era això: una versió. L’original era d’en David Bowie, que jo vaig descobrir alguns anys més tard.
Decididament, em quedo amb la versió de Nirvana. No em sembla millor, ni pitjor... simplement me l’estimo més pel que us deia de la joventut i de com em va impactar.
Us poso les dues... i que cadascú triï la que més li agradi.
The man who sold the world. Nirvana (1994)
The man who sold the world. David Bowie. (1970)
Per cert, al catàleg de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, podeu trobar els dos cds. Per si us heu quedat amb ganes...
2 comentaris:
a mi m'agrada més la del Bowie !!!!
Jo em quedo amb Nirvana... és que les percussions quasi de "bolero, bolero" que de tant en tant traspua l'original del DB no és serio !!! jjejejej
... Perdona'm Bowie !!!
Publica un comentari a l'entrada