Ei musictecari! Tens por de la música clàssica?

Diuen males llengües que els bibliotecaris ens fem el suec quan ens demanen música clàssica... els de la biblioteca pública, es clar.

Quina falàcia, no? A les biblioteques públiques tenim unes col·leccions senzillament excel·lents d'enregistraments de música clàssica.
Simplement és qüestió d'agafar un disc, documentar-se una miqueta (gràcies Internet!, que fariem els bibliotecaris sense tú?) i parar una mica d'atenció.
Hi ha de tot. És el llegat més pur de la nostra espècie. La sensibilitat humana traduïda a sons.I gratis. Que més podem demanar?
S'acosta un usuari al taulell i ens fa la pregunta fatídica... " vull escoltar música clàssica però no sé que" ... suor, desconcert, pànic ... (m'estaran veient els meus companys?, i ara que li dic?)

UUUUUH ! No, aquesta escena no és real. Només és un malson musictecari.
Només m'havia quedat adormit pensant en un músic del Barroc.

Arcangelo Corelli
violinista i compositor
(Fusignano, 17 febbraio 1653 - Roma, 8 gennaio 1713)
























El rei dels concerti grossi .
El rei de les sonates en trio
Un compositor deliciós per divertir-se amb la música de cambra

Hi ha plaers molt agradables... i molt agraïts.
Tant, que son gratuïts. Com aquest:
















mmm, no hi ha excuses no, el que hi ha a la biblioteca pública són tresors musicals












Biblioteca Pública Terra Baixa, El Vendrell 1920

La Biblioteca Joan Triadú al 10è Festival de Jazz de Vic

Llegit a la website de la Biblioteca Joan Triadú de Vic

Un passeig pel jazz
Audicions comentades

En Lluis Monteys i Joan Mitjavila, estretament vinculats al món del jazz, ens acompanyaran en el recorregut audiovisual que farem per la història d’aquest gènere.

Seran dues sessions que aniran des del seu naixement fins als nostres dies.
Es tractarà d’audicions comentades, que ens ajudaran a entendre i gaudir de la música jazz.

Els dies 30 d’abril i 7 de maig a les 19:00 h

Aquesta és una activitat que volem enmarcar en el Festival de Jazz de Vic que es farà durant el mes de maig i que enguany arriba, ja, a la desena edició.

Si hi esteu interessats adreceu-vos al taulell de préstec de la Biblioteca Joan Triadú. Inscripció gratuïta.

Trio Lio: Free al Cabaret Hoffmann

Germán Lázaro ens comunica una interessant proposta de descoberta musical a Barcelona ciutat.

2 de maig / 22 hores

CABARET HOFMANN presenta TRIO LIO

La Juglaresca / Carrer Sant Lluis, 58

El cicle Cabaret Hofmann, de noves propostes de música i veu, segueix amb el seu segón any d’activitat. Promogut per en Serapi Soler, es tracta d’una de les propostes estimulants que podem gaudir en l’actualitat a Barcelona.
Desprès d’haver estat ubicat tot el 2007 a l’Electric Café de la Travessera de Gràcia, enguany han canviat el seu emplaçament sense sortir de Gràcia.
La idea, però, és la mateixa: programa un cop al mes propostes creatives i que no estiguin subjectes a cap regla genèrica o estilística. El mes passat van començar el seu recorregut pel 2008 amb els Motor Combo i el seu entranyable pop naïf.
Per aquesta segona cita, han canviat el registre per proposar el Trio Lio, una formació potent en la millor tradició del free local (Perucho’s, Propiedad, Macromassa).

El Trio Lio es va formar accidentalment ara farà un any durant el concert d’homenatge que diferents músics de l’escena experimental de la ciutat li van retre al músic japonés Hiroshi Kobayashi. Estava previst que el guitarrista Albert Giménez (ex Suck Electronic Enciclopèdic, ex Macromassa, ex Neuronium, i amb una magnífica i llarga carrera en solitari) comparegués amb en Néstor Munt. Aquest no es va poder presentar, així que l’Albert va demanar als músics presents si algú volia tocar amb ell.
I van sortir dos: Quicu Samsò, potent bateria ben conegut de l’escena d’aquí, que va formar part dels Koniec i que avui dia milita en un altre power free trio, Aixònoéspànic (amb en Víctor Nubla i l’Albert Guitart), entre d’altres coses; i el trompetista Xavier Tort, que havia format part de la Orquesta de la Muerte i de The Linn Youki Project, a més de posar la seva trompeta en enregistraments d’altres grups.

Malgrat que es van llençar a la piscina, el concert lis va sortir genial. Van decidir continuar l’experiència, l’estiu passat es van autoeditar un primer CD, “Òxid/Coure”, van actuar al darrer LEM, a l’Hipersons,... fins avui, que acaben d’enregistrar un segon disc; un fragment de l’anterior va ser seleccionat pel segell grec If a Mys Records per una recopilació de música experimental espanyola actual que acaba d’aparèixer; a finals d’aquest mes de maig actuaran a Perpinyà dins del Jazz Mexx, una convocatòria especial que monta la gent del festival Jazzèbre; i tenen previst, també, fer algun bolo a Grecia.

Música lliure i forta. No us els perdeu!

Trio Lio: http://www.myspace.com/triolio

El Delta blues des de SeeqPod

foto: Julian Black Historical Society

Sud del riu Mississipi, plantacions de cotó, anys 20 a anys 40, negres en règim de semi esclavitud i racisme integral.
Músics independents i autodidactes tocant i bevent fins rebentar el dissabte a la nit.
Invocant al Diable a través del Blues.
Invocant al Déu el diumenge a través dels Espirituals.

Autèntiques llegendes de veu trencada i profunda, guitarra slide i harmònica.

Charley Patton, Son House, Robert Johnson, Rolling Stones, John Mayall, Eric Clapton, Jeff Beck... la música i la personalitat dels humils i orgullosos bluesmen del Delta està en els fonaments mateixos de l'aristocràcia del rock.

Us proposem l'escolta de deu temes d'alguns dels representants més coneguts d'aquest estil cru i penetrant, des d'un dels enginys més dinàmics per escoltar música en línia: la plataforma SeeqPod. Un potent cercador de música allà on es trobi: blocs, websites, ftps... per poder escoltar-la en stream.


SeeqPod - Playable Search


Charley Patton
bluesman, cantant i guitarrista
(Hinds County, Mississippi 1891 - Sunflower County, Mississippi 1934)






















El Mississippi, la ruta 61 i la ruta 49:
les tres artèries de la música afroamericana als USA fins 1945

El vídeo del diumenge: The Specials

Una banda especial de veritat.

Autèntics responsables de la difusió massiva dels ballables estils Rocksteady i Ska des de l'univers primigeni del Punk anglès.

Companys de generació i de proximitat artística d'altres grups britànics com The Selecter, The Beat o Madness, i teloners dels primers concerts de The Clash, la seva música i la seva estètica han tingut una influència enorme sobre el pop europeu dels '80 i '90.

La barreja de blancs i negres, música caribenya i rock accelerat, mods i punks, crítica social i diversió, poques vegades ha estat tan afortunada.

Disfruteu amb aquesta perla de 1979:

Gangsters

Més informació a la website de The Specials.

La discoteca d'AMPLI, IV: The Kinks

Miss Danger s'emociona amb The Kinks i Fonti amb l'Orquestrina La Mundial.
Quart batch de la Discoteca.

... l'ha udita mai qualcuno?


The Kinks Face to Face (Reprise, 1966)


Allá, por el año 1970, Nick Cohn escribía en el capítulo dedicado al R&B inglés de su imprescindible Awopbopaloobop alopbamboom: una historia de la música pop :

"Davies nunca ha estado muy de moda y siempre ha sido muy despreciado por sofisticados y hippies de todas partes, pero casi todas sus cosas han sido hits y yo, por mi parte, lo califico muy alto.
Ha sido un compositor original: tiene sus propias ideas, su propia progresión particular, y no hay quien pueda alejarle de su línea. Siempre ha estado separado del resto del pop, hace sus experiencias por su cuenta y así ha resultado que, según el pop se ha ido haciendo más complicado, él se ha hecho más sencillo, más infantil y sus canciones han acabado siendo como canciones de cuna.
Sus letras son exposiciones incompletas, pequeños eslóganes sin pretensiones, con líneas graves como trombones, arrastrándose pesadamente como un rebaño de elefantes, y su propia voz, llana, trémula y torpe como la de un George Formby pop.
El todo queda cojo, desequilibrado, a un paso del desastre, pero no se sabe cómo consigue un extraño sentido.
No escribe acerca de nada en especial, calles, casas y pubs, días a la orilla del mar, pequeños amoríos, cosas que no cambian y temas por el estilo. En general, escribe acerca de pequeñas vidas y de pequeños placeres. Es un romántico total, pero siempre refleja cierta malicia, parece reírse de sí mismo".

Qué mejor definición de Ray Davies y de su música que la realizada por el veterano periodista. Face to Face es el cuarto álbum de un grupo excepcional que tuvo la nada fácil tarea de hacerse con un hueco en una escena musical copada por las tres grandes bandas de la British-invasion: The Rolling Stones, The Beatles y The Who. Con este disco se produce un punto de inflexión en la trayectoria del grupo y a partir de este momento se despliega el verdadero sonido The Kinks. La genialidad de Ray Davies se muestra en unas composiciones aparentemente sencillas pero sutiles, aparentemente inofensivas. Expansión de sonidos, la psicodelia planea.

En el disco encontramos joyas como "Too Much on my mind", "Fancy" y, uno de sus grandes hits, "Sunny Afternoon". Quizás sean éstas mis canciones preferidas pero lo cierto es que, en todo el disco, no sobra ni una sola. Qué bueno que es Face to Face, qué maravillosos fueron aquellos años, qué talento el de Davies, qué bien que siempre nos quedarán los Kinks. Su discografía, imprescindible en cualquier discoteca que se precie.

Puedes encontrar el álbum y los discos en la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Y si con los discos no tienes suficiente, pide en tu hábitat musictecario más cercano, el libro Kink: una autobiografía, donde Dave Davies, hermano de Ray, miembro fundador y guitarra solista de la banda, explica de primera mano los avatares personales y grupales de los Raros.

No puedo despedirme, sin antes ofreceros la escucha de una pequeña selección con temas kinkianos. Es que me emociono...
God Save The Kinks!

La discoteca d'AMPLI, IV: Orquestrina La Mundial

.
Orquestrina La Mundial Instrumental (Ariola, 1982)

fes un clic a la foto... s'ho val

Una orquestrina tan fràgil que pràcticament no ha existit

Un disc tan ocult com la pròpia orquestrina

Tan ocult que no es va vendre mai, era un regal dins d'un altre disc

... aquest:

Orquestra Plateria Fuego (LP Ariola, 1982)

Algun temps després d'aquesta sorprenent aparició, uns bons amics em van dir que havien estat veient a La Mundial un diumenge, a l'hora de l'aperitiu, tocant la seva fresca i sofisticada música a la placeta que hi havia davant el vell Bar Mundial, en ple barri de La Ribera de Barcelona a principis dels '80.

Només has de mirar la coberta d'aquest EP. No costa gens imaginar aquesta escena quotidiana i deliciosa amb aroma a vermut, olives rellenes i un solet mediterrani acaronant als privilegiats dominguerus mentre fan ullades, distreta i alternativament, al diari, a l'orquestrina i al cambrer que no acaba de portar mai la cerveseta i el plat de calamars a la romana.

L'estat físic d'aquesta coberta i els bonys en la vora interior del single donen fe de les infinites vegades que he arribat a posar i escoltar aquesta delicada meravella.

Quatres joies acústiques del repertori estàndard, interpretades de forma distesa, respectuosa i magistral, per una vaporosa formació de grans músics barcelonins.
Fes un clic a la foto i veuràs els seus noms.


Una música sense pretensions, un màgic divertiment entre col·legues que acaba contenint una profunditat inesperada.

Qui sap si, un bon dia, algú em regala un digitalizador de vinils i casets i puc compartir amb els lectors de l'Ampli aquest petit i exquisit tresor musical ;-)

... la naturalesa etèria de l'Orquestrina La Mundial ...

Amb Teia i Andrés sempre al cor.

Selecció de blocs musicals: Eclipse, rock & blog als Pirineus

Entre la immensitat de la blogosfera musical, avui volem fer una parada a un espai personal molt recomanable.

Eclipse

Un bloc on es combina l'honor a la música i a la fotografia.



Una col·lecció de reflexions personals en diaris de viatge als santuaris de la història del rock: London, New York, LA, San Francisco, Las Vegas ...

Mitomania i veneració al rock amb debilitats especials per Syd Barret i Neil Young.

Fotografies espectaculars, cròniques apasionades de concerts, reportatges quotidians, sempre la música sonant silenciosament per tot el bloc.

En la recerca del rock psicodèlic més desconegut dels anys 60, Eclipse ens presenta una selecció de músiques difícils de trobar en els repertoris habituals així com una gran selecció d'enllaços a espais web d'interès musical.


Rock & Blog with Eclipse !

Xarxa de Músiques a Catalunya

Agenda de concerts de músics catalans de tots els gèneres .

Cercador per dates, comarques i estils.

Informació sobre els músics amb mostres per escoltar.

Historial de concerts des del 2007.

Butlletí de notícies.

Espai mantingut per l'associació Joventuts Musicals de Catalunya i la Generalitat de Catalunya

Xarxa de Músiques a Catalunya

Emotiv EPOC, es possible idealitzar la nostra música ?

Estem a prop de materialitzar la nostra música ideal simplement ... sentint-la o pensant-la.

A mida que la neurociència i altres ciències cognitives ens proporcionen més i més coneixement sobre el funcionament del cervell i, per tant, sobre els fonaments de la nostra conducta, la tecnologia ens proporciona enginys capaços de realitzar prodigis impensables fins fa molt poc.

Aquest és el cas de Emotiv EPOC, de la companyia nord-americana Emotiv System, el primer controlador basat en reconeixement neuronal.


Transcribim a continuació part de la notícia apareguda a la revista sobre innovació en tecnologia musical Future Music.

"En principi està programat per a interactuar en video-jocs mitjançant el pensament conscient, les expressions i les emocions que es registren al subconscient, que EPOC analitza i reconeix gràcies a les diferents plataformes de detecció - respectivament amb les suites Cognitiv, Expressiv i Affectiv.
La tecnologia de Emotiv procesa les senyals elèctriques recollides en diferents punts del cervell mitjançant electro-encefalografia no invasiva, de forma que dispara diferents expressions, accions i gestualitat del personatge del video-joc segons les dades recollides.

El seu sistema de detecció analitza unes 30 expressions, emocions i accions diferents. En l'aspecte emocional, EPOC es capaç de reconèixer sensacions d'excitació, meditació, concentració, tensió o frustració. La llista d'expressions afegeixen gestos de de somriure, riure, enuig, por, mirada creuada i entornada, moviment direccional de l'ull i altres ganyotes. I per últim, la base de dades cognitiva llista accions com empenyer, tirar, arrossegar, girar (en sis eixos diferents) i deixar anar.



Tot indica que encara haurem d'esperar una mica per aconseguir un sistema cervell-altaveu, però estem impacients per descobrir desenvolupadors que descarreguin el Kit de desenvolupament de software, amb el que serà possible programar l'aplicació que ens permeti "idealitzar" la nostra música.

Aquest és l'enllaç a la demo (en anglès) d'aquest producte.

Para un roto y para un descosido: FISHBONE en concert!

Dimarts 22 d’abril, 22.45h. Arribo a la sala Apolo amb mitja hora de retard al concert dels Fishbone, els amics i els preus prohibitius que ofereix el local per una cerveseta en got de plàstic, tenen la culpa. Pujo les escales sentint com la música fa bombejar el meu cor i els peus, depressa, depressa, que volen cap a l’epicentre del terratrèmol sonor que s’està produint.

Set negres en l’escenari, tocant, cantant, celebrant, botant, actuant, canviant d’instruments com de jaqueta i animant al públic a ballar, a botar, a riure, a cantar, a pujar a l’escenari, a celebrar aquella festa i festí de sons. El mestre de cerimònies, l’elàstic Angelo Moore, renascut híbrid George Otis Clinton Redding, fa de tot inclòs canviar de saxofons i tocar el theremin com un Déu fent sortir notes espacials amb només aixecar la mà. “La mà de Déu”, em deia un amic.

Funkadelics d’esperit, pallassos sense fronteres d’actitud però també punks-skatalítics i fills bastards de Jimmy Page, van demostrar que L.A. és la ciutat dels majares i dels bons treballadors musicals, una ciutat on la barreja impossible és el tret distintiu (recordeu que Jane’s Addiction i Red Hot Chilli Peppers també eren dels Lakers).

Fishbone is alive, continua amb una forma física envejable i amb els poders psíquics intactes. Per als què no conegueu la banda-trituradora del peix, vegeu el vídeo que segueix aquesta crítica. Quins herois de la quarta filera!, ja m’agradaria trobar per la nostra terra alguna banda de la primera que els arribés a la sola de les bambes.


FISHBONE. Everyday Sunshine.

Difusió musical: Biblioteca Fort Pienc, Barcelona

Hola!

Els musictecaris de la Biblioteca Fort Pienc ens felicitem amb aquesta iniciativa dins de l’àmbit bibliotecari musical, l'Ampli, i ens alegrem molt de poder contribuir-hi amb la nostra experiència diària i les nostres opinions. Nosaltres també vivim intensament la música, i un dels nostres objectius és que els usuaris de Fort Pienc sentin també aquesta passió melòmana.
És per això que des de fa un temps treballem per aconseguir una col·lecció completa alhora que arriscada, que posem molts esforços en la seva difusió i que ens il·lusiona donar a conèixer propostes interessants per motivar a la gent no només a escoltar música, sinó a viure-la.

Us volem explicar un parell d’activitats que duem a terme amb aquests propòsits.
Per difondre el fons musical, cada mes exposem les noves adquisicions a la planta baixa de la biblioteca, un lloc per on passa tothom que hi entra. Acompanyant aquesta exposició elaborem, per una banda, una guia de novetats amb el llistat de tots aquests títols, i per l’altra, una guia amb una selecció representativa de 12 d’aquests discos.
Es tracta d’una recomanació molt personal, amb una petita ressenya d’opinió sobre els àlbums, i dirigida als usuaris per tal de convidar-los a escoltar estils musicals diversos i les darreres adquisicions que trobem més atractives, així com aquells àlbums clàssics recuperats.



No ens limitem a entendre la música com una col·lecció de cd’s apilats en mobles, sinó que donem per fet que és a tot arreu, més enllà de les parets de la biblioteca: a les sales de concerts, als festivals, al cinema, als bars, a les botigues... I ens agrada pensar que, encara que el nostre gra de sorra sigui molt petit, estem contribuint a crear un entorn més sensible a l’actualitat musical.
És per això que mensualment elaborem una agenda de concerts que se celebren a Barcelona. No és una agenda exhaustiva d’esdeveniments musicals –per a això ja existeixen altres mitjans-, sino més aviat una selecció de propostes que considerem interessants, encara que siguin minoritàries, incidint en el fons de la biblioteca i en les formacions locals que necessiten del nostre suport.

Aquesta agenda En Concert i els cd’s d’aquelles bandes que ens visitaran properament s’exposen també a la planta baixa de la biblioteca.


Passat un any des de l’inici d’aquestes dues iniciatives us podem assegurar que els resultats són molt positius, tant pel que fa a l’augment i moviment del fons -discos oblidats al moble tornen a veure la llum del préstec-, com per l’expectativa que es va generant mes rere mes o la fidelitat de molts usuaris que ja tenen com a hàbit llegir la guia de recomanats o consultar la secció En Concert.
El fet de tenir un web de la biblioteca des de primers d’any ens permet fer més visible tota aquesta feina i arribar a més gent. Tot el que fem –guies, llistats, recomanacions o agenda de concerts- està penjat al web.

Us convidem a fer-li una ullada des de l'enllaç a la biblioteca que trobareu dins la secció hàbitats musictecaris a la part dreta del bloc.

La nostra feina no s’atura aquí, un altre dia tornarem amb la resta de projectes que estem realitzant...

Hey ho let’s go!!

Portishead: escoltar, sencer i gratuïtament, el seu darrer àlbum una setmana abans de que es publiqui

Third







Després d'onze anys d'espera, el grup britànic Portishead difon de forma completa el seu tercer treball des del seu espai a la plataforma Last.fm.

No és perquè si.
Segons Last.fm, des de que les mostres de 30 segons han estat remplaçades per escoltes completes a Alemanya, Anglaterra i els USA, el nombre de vendes generades via Last.fm a Amazon.com han augmentat en un 119%. ...

A l'Ampli ens agrada Portishead i ens agrada escoltar la bona música sencera i gratis.

Enjoy!

VERSIONS: The man who sold the world.

Una de les poques coses bones que té el fumar, a banda de poder demanar foc a qui et sembli oportú, és que pots fer alguna petita pausa a la feina.
I estava jo ara fent una d’aquestes pauses, davant de la biblio, al carrer, amb el sol i m’he posat a cantar com tinc costum.
Avui tocava The man who sold the world. La versió de Nirvana, és clar, que a mi el rollo grunge em va pillar quan era jovenet i em va impactar força.
I he pensat que era això: una versió. L’original era d’en David Bowie, que jo vaig descobrir alguns anys més tard.

Decididament, em quedo amb la versió de Nirvana. No em sembla millor, ni pitjor... simplement me l’estimo més pel que us deia de la joventut i de com em va impactar.

Us poso les dues... i que cadascú triï la que més li agradi.


The man who sold the world. Nirvana (1994)



The man who sold the world. David Bowie. (1970)


Per cert, al catàleg de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, podeu trobar els dos cds. Per si us heu quedat amb ganes...

Jazz a la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté, UPC

Jordi Serrano, de la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté a la Universitat Politècnica de Catalunya ens descobreix un hàbitat musictecari que és, en realitat, una autèntica mina per als jazzmen de tota classe i condició.

La Col·lecció de Jazz a la BRGF


Es tracta d'un portal des d'on accedim a la fantàstica col·lecció d'enregistraments de jazz de la biblioteca a través d'un catàleg 2.0 on l'usuari pot valorar de 0 a 5 i comentar el disc escollit.

Però, a més, ens presenten una selecta vitrina de locals on viure aquesta música i una impressionant selecció de recursos web, de i sobre jazz, dividits en cinc categories:

• Directoris
• Discogràfiques i editors
• Fòrums
• Generals
• Ràdios, podcast, mostres, etc.

Aquesta última categoria ens ha agradat molt especialment. Una admirable plataforma per escoltar jazz en línia.

En definitiva, amants del jazz... és una visita obligada.

Klang: a tribute to Karlheinz Stockhausen. Southbank Centre, London

Karlheinz Stockhausen
compositor i musicòleg
(Mödrath, 22 August 1928 - Kürten-Kettenberg, 5 Dezember 2007)




















Un homenatge al pare de la música electrònica.

Els responsables del Southbank Centre de Londres han anunciat la celebració, a partir del proper 1 de Novembre, d’un gran festival dedicat a Karlheinz Stockhausen, desaparegut el passat desembre.
El compositor i director Oliver Knussen, a qui Stockhausen va encarregar l’estrena d’una de les seves darreres obres, Zodiac, presentarà aquesta, entre altres composicions del cicle Klang, com Glanz per a conjunt instrumental o Freude per a dues arpes, així com altres obres més conegudes del repertori de Stockhausen, com Stimmung, Mantra o Trans.

En paraules de Knussen “la celebritat de Stockhausen es fonamenta sobre els treballs composats en la primera meitat de la seva carrera, que s’ha convertit en autèntics clàssics de la modernitat musical” agregant que “dins la seva trajectòria posterior es poden trobar, però, moltes altres peces extraordinàries i innovadores de les quals podran gaudir els assistents al festival, com la sorprenent Luzifers Tanz de Samstag aus Licht”.
A més, “les obres que integren Klang el seu cicle més recent suposen, al meu entendre, una notable destil·lació de de les idees i els ideals musicals que el van impulsar al llarg de la seva vida, i ell estaria d’acord en que conformessin el centre d’aquest festival”.

Entre els intèrprets que participaran en el certamen estan la London Sinfonietta amb Knussen al front, l’ Asko Ensemble, nombrosos solistes que van col·laborar en algun moment amb el compositor i joves músics del Royal College of Music i del Royal Northern College of Music.

Una ocasió única per descobrir o gaudir de la música d'un dels més influents compositors del segle XX.

Per a més informació sobre el mestre: la pàgina oficial de Karlheinz Stockhausen i un complet article a la Wikipedia.

26è Saló del Còmic. Barcelona, 17-20 d'abril

Paddok... Kappok... Harrock ... mai ho diu bé... segurament està enamorada del Capità però no ho reconeix. Impossible suportar un rebuig.
Casta Diva! Casta Flor festejant al vell llop de mar!




Instal·lada a Moulinsart, accedeix a donar un concert televisat on desplega tota la seva potència artística ...










...i el pobre capità pateix el pitjor dels malsons


Bianca Castafiore i Archibald Haddock, l'única història d'amor en les aventures de Tintin.


Joan Sutherland canta per a nosaltres l'ària de les joies del Faust de Gounod

"ah! ric de veure'm tan bella en aquest mirall! ..."




Gounod ... Hergé... Sutherland ... l'art genera art i més art i més art i més...











Emporta't a casa aquest disc des de la biblioteca més propera i descobreix de que va aquesta història. Una bona història per escoltar-la en òpera.


Salut als companys i amics que sempre han viscut amb un disc en una mà i un còmic a l'altra.

PLÀSTICA MUSICAL - I - : MARK RYDEN ALBUM COVERS

Algú pot apropiar-se dels teus somnis infantils, entrar dins el teu univers paral·lel i participar de les teves al·lucinacions nocturnes? Potser aquesta pregunta us farà recordar al fantaesperpèntic Freddy Krueger, protagonista de la meravellosa saga del carrer Elm que us recomano veure d’una tirada el cap de setmana que no tingueu res millor a fer. L’antiheroi de les mans afilades es mereix que li dediquis unes quantes hores, el teu altre jo psicodèlic t’ho agrairà.

Tornant als somnis robats… No sé com s’ho va fer, però Mark Ryden coneixia la meva part fosca. Quan Miss Danger era encara Rosi, dibuixava molt i molt. Una part dels seus dibuixos eren comercials, ja sabeu, el que tot pare vol que dibuixi la seva filla. Però la criatura apuntava ja una inclinació cap al pop i la psicodèlia que la portava a dibuixar éssers desproporcionats, amb caps molt grans i els ulls enormes de mirada tèrbola, personatges fóra d’òrbita, híbrids trastornats però naïf, i mil dibuixos dintre del dibuix principal que demanaven a crits el seu paper en la il·lustració d’Alice In Wonderland.

Aquest era el meu món i Ell se’l va apropiar per crear un infinitament millor.

Mark Ryden és un pintor i il·lustrador americà amb una imaginació desbordant i gran sentit de l’humor. Diu que la inspiració li ve donada per un mico nigromant nomenat Magic Monkey, que cada nit apareix al seu estudi i s’apodera de la seva ànima, el posseeix i obliga l’artista a pintar el que vol. Estic segura que és del tot cert perquè això explicaria que un cervell humà pugui inspirar-se en tota una amalgama multicolor, discordant, tutti frutti, poti poti, on es barregen fotografies d’insectes, quadres del Bosco i Goya, circs antics, pel·lícules del GENIAL Ray Harryhausen (director d’efectes especials de King Kong), fotografies antigues de gent estranya, vísceres, llibres infantils de ciència i astronomia, il·lustracions anatòmiques, joguines d’altres èpoques, música de Frank Sinatra i Debussy, Jung vs. Freud, Ren & Stimpy, Joseph Campbell i Nostradamus, Ken i Barbie, l’alquimia, la maçoneria, el budisme, la pintura religiosa espanyola, el surrealisme i el pop.

El seu art és oníric i boig però també musical. Mark Ryden ha realitzat extraordinàries portades de discos d’una ingent i variada quantitat de músics. A continuació veureu aquesta faceta de la seva obra i podreu sentir un petit collage musical amb els artífexs dels àlbums. La barreja d’estils sembla inspirada, també, pel Magic Monkey.

WARRANT. Dirty Rotten Filthy Stinking Rich (1988)

OINGO BOINGO. The Best of Oingo Boingo: Skeletons in the Closet (1989)

DANGER DANGER. Danger Danger (1989)

JEFF BECK. Jeff Beck's Guitar Shop (1989)

KROKUS. The Best of Krokus: Stayed Awake All Night (1989)

REO Speedwagon. The Earth, a Small Man, His Dog and a Chicken (1990)

EVERY MOTHER’S NIGHTMARE. Every Mother’s Nightmare (1990)

WAS (NOT WAS). Are You Okay? (1990)

CRY WOLF. Crunch. (1990)

SCREAMING TREES. Uncle Anesthesia (1991)

MICHAEL JACKSON. Dangerous (1991)

SETH MARSH. Whole Lotta Noise (1991)

RINGO STARR. Time Takes Time (1992)

4 NON BLONDES. Image for Bigger, Better, Faster, More! (1992)

BONHAM. Mad Hatter (1992)

MICHAEL JACKSON. In the Closet (single) (1992)

XTRA LARGE. NOWiEATthem (1992)

El DeBarge. In the Storm (1992)

3rd MATINEE. Meanwhile (1994)

MOTHER TONGUE. Mother Tongue (1994)

RED HOT CHILI PEPPERS. One Hot Minute (1995)

LES BAXTER. The Exotic Moods of Les Baxter (1996)

MARTIN DENNY. The Exotic Sounds of Martin Denny (1996)

JACKIE GLEASON. The Romantic Moods of Jackie Gleason (1996)

WIG. Wireland (1997)

VVAA. Their Sympathetic Majesties Request (1998)

THE CHUBBIES. I Love My Label (single) (1998)

BUTTHOLE SURFERS. After the Astronaut (1998)

VVAA. Alright, This Time Just the Girls (1999)

MARCY PLAYGROUND. Shapeshifter (1999)

INGER LORRE. Transcendental Medication (1999)

DON TIKI. The Forbidden Sounds Of Don Tiki (2000)

JACK OFF JILL. Clear Hearts, Grey Flowers (2000)

THE SUICIDE MACHINES. Steal This Record (2001)

VVAA. Their Sympathetic Majesties Request. Vol 2 (2003)

STAN RIDGWAY. Blood (2003)


SCARLING. Band Aid Covers the Bullet Hole (single) (2004)

SCARLING. Sweet Heart Dealer (2004)

Mark Ryden en el seu estudi