divendres, 22 d’abril de 2016

Sant Jordi a l'Ampli: Una invasió silenciosa

BONA DIADA 





Si a Arenys de Mar tenien "Calisay" a Arenys de Munt bevien "Licor Sant Jordi"


Ara farà un any que els musictecaris recomanàvem, entre d'altres títols, el llibre d'Alex Ross "El ruido eterno". Enguany recomanem un llibre, bé, més aviat un petit assaig, publicat en e-book que reprèn el fil del llibre del crític americà.  


Una invasión silenciosa. Cómo los autodidactas del pop han conquistado el espacio de la música clásica. Javier Blánquez. Capitán Swing. Madrid, 2014. 


Portada del llibre 

Javier Blánquez és periodista i crític musical de diversos mitjans. És a més el coordinador (i autor d'alguns capítols) del llibre "Loops. Una historia de la música electrónica" (Random House Mondadori, 2012). També és professor d'història de la música moderna a l'EUMES (Escola de Música Avançada i So) de Girona. Llegint aquest llibre he recordat el primer disc "indie" que vaig pensar que tenia alguna peça que s'acostava a la música clàssica: "Handwriting" (Quartestick, 1995) de Rachel's. Blánquez no esmenta aquest disc en el seu breu però nutritiu assaig, molt útil per futures adquisicions musicals bibliotecàries, però si que menciona altres grups de l'escena "indie" com RadioheadStars of the Lid i Björk o de l'electrònica com Tim Hecker, Ben Frost o Nils Frahm


Nils Frahm 

Tots aquests músics tenen en comú que han normalitzat el diàleg entre la música clàssica i la música popular. I aquest és el tema del llibre, com des d'una nova manera d'entendre l'ofici de compositor i amb una aproximació humil i autodidacta, propera a la filosofia del "do it yourself", hi ha una sèrie de músics que no pertanyen ni a la música clàssica ni a l'experimental i que es poden englobar sota l'etiqueta de "modern classical", que estan construint un pont que uneix les textures del tardo-romanticisme amb les estructures del pop i l'electrònica abstracta. Des de l'Ampli us recomanem dos CD que podeu trobar a les biblioteques de Girona i que també s'esmenten a "Una invasión silenciosa": "Recomposed by Max Richter. The Four Seasons" i "Spaces" de Nils Frahm


Nico Mulhy


Un capítol del llibre està dedicat al piano i pot resultar interessant llegir-lo abans d'anar al concert del pianista Vladimir Ashkenazy a l'Auditori de Girona, que celebra 10 anys i a la xerrada prèvia que s'ofereix. No perquè "Una invasión silenciosa" i el repertori que tocarà Ashkenazy -que inclou Ravel, esmentat també al llibre de Blánquez- s'excloguin, sinó perquè junts poden ajudar a obrir moltes orelles. 


Vladimir Ashkenazy 


1 comentari:

Anònim ha dit...

Me l'acabo de llegir! (si, ho confesso, avui, Sant Jordi, enlloc d'anar a passejar per la Rambla m'he comprat un e-book i me l'he llegit d'una tirada a casa) un assaig totalment recomanable i necessari. La música (ni cap altra expressió artística) no potser diferent/indiferent al brogit del seu/nostre temps. Impossible. Lo interessant és veure cap on es gronxa i que qui té la necessitat/capacitat de crear no renegui de res del que l'envolti. Només sumant peces s'acaben generant coses noves.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...