divendres, 15 d’abril de 2016

Jo no hi era però me'n recordo: Les cançons imprescindibles de Quico Pi de la Serra

Al títol hi hauríem d'afegir que són les cançons imprescindibles de Quico Pi de la Serra segons  el garrotxí Joan Sala, l'editor de la hagiografia del menys sant dels Setze Jutges, publicada per  l'editorial que dirigeix,  Comanegra. El llibre ha estat escrit per Alejandro Crimi, que anomena tracks -com les cançons dels discos- als capítols de "Jo no hi era...". L'escriptor i periodista Julià Guillamon és el responsable de l'edició i la versió catalana del llibre. El dissabte 16 d'abril a les 22.00h a Olot(Sala La Carbonera) i dins del Festival Mot , Joan Sala i Julià Guillamon acompanyaran Quico Pi de la Serra, per repassar entre paraules i música, el recorregut vital de l'artista canonitzat. 


Portada del llibre 

Joan Sala tria els imprescindibles de Quico Pi de la Serra 

El garrotxí ens va fer arribar la seva llista amb el següent comentari: "A mi m'agrada molt el blues, és per això que gaudeixo molt de la seva música actual. De tota manera podem dir que els imprescindibles són": 

L'home del carrer
Si els fills de p**** volessin
Els fariseus 

Blues: 

Sóc poeta
M***a (Merda)
El meu cervell 





Bonus Tracks: 

Quico Pi de la Serra explica a "Jo no hi era..." que el cantautor (a la seva hagiografia el músic explica que opina d'aquesta paraula) francès George Brassens va ser una referència important per ell, més per les lletres que no pas per la música.  A les biblioteques podeu trobar el còmic "Brassens, la libertad". Joann Sfar. Fulgencio Pimentel. Logroño, 2012. 


Portada

Més que Brassens, a Pi de la Serra l'han influenciat la música brasilera, el blues i altres músiques que ha mirat d'aprendre. De la música brasilera diu: "El dia que vaig descobrir la bossa nova quasi em moro. La bossa nova amb Vinicius, Joao Gilberto, Jobim tenia un feeling de cagar-s'hi". Si a més d'escoltar bossa nova en voleu saber més: 

Bossa Nova. La historia y las historias. Ruy Castro. Turner. Madrid 2008 


Un altra música que va ser desiciva per Quico Pi de la Serra va ser el blues: "No sé com vaig entrar en el blues. Ho penso moltes vegades ...Em va arribar un disc de Big Bill Broonzy , em va sorprendre la seva manera de tocar i vaig voler tocar com ell, sobretot la manera com tocava les cordes baixes de la guitarra. Ho vaig estudiar i sempre ho he portat amb mi. Vaig entendre el blues, que és una música que realment has d'entendre i que no et deixa anar mai més". La biblioteca Antonieta Cot de Vallcarca i Penitents va fer una ressenya i una completa llista de reproducció del llibre: 



1 comentari:

Anònim ha dit...

I si voleu saber què li agrada llegir, en aquest enllaç trobareu 14 lectures que ens recomana Quico Pi de la Serra: http://www.catorze.cat/noticia/2618/14/lectures/quico/pi/serra

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...