L'humor es tant imprescindible com la música, no cal saber ni que és, el cos reacciona tot sol quan s'hi trova devant. Però com definir l'humor? jo honestament no se si soc capaç, però ells segur que si:
L' humor és una particularitat de l'ésser humà summament difícil de definir, no només en el seu concepte, sinó també en les seves varietats. Joseph Klatzmann
L'home pateix tan profundament que ha hagut d'inventar el riure. Nietzsche
Mai he vist a un fanàtic amb sentit de l'humor, ni tampoc a ningú amb sentit de l'humor que sigui un fanàtic. Amos Oz
L'humor? no se el que es l'humor. En realitat es qualsevol cosa graciosa, per exemple, una tragèdia. dona igual. Buster Keaton.
L'humor soc jo intentant contestar aixó. Jaume Vilarrubí
2. Jours de Fête; Ballad du Facteur (Musique) - Jean Yatove
Dins l'amable però profund humor de Jacques Tatí ens trobarem a Jour de Fête acompanyant un carter en la seva rutina al voltant d'uns petits poblets.
La filosofia i actitud vital incloses son envejables: no hi ha ni presa ni amo, un postura idíl·lica que ve acompanyada d'una partitura memorable, melòdica i tendra, que copsa perfectament el missatge del film. Una postura davant la vida. Tot tipus de sorolls d'humans i d'animals ens acompanyen a cop de somriure.
3. The Typewriter, for orchestra (with typewriters) - Leroy Anderson
Leroy Anderson es un dels grans compositors nord-americans del segle XX, la seva música creativa i dinàmica sovint s'ha vinculat al món de l'animació i al dels estàndards nadalencs, amb certa justicia. Aquí una clàssica màquina d'escriure esdevé un instrument solista més que va saltironejant pel pentagrama.
4. Dr. Slump (opening català)
Que dir? a vegades les paraules no son suficients per calibrar la màgia d'aquesta melodia pseudoelectrofolkòrica que inexorablement descansa en el més fons dels nostre subconscient. A la vila del Pingüí tots hi som ben rebuts.
5. Laughin' Louie - Louis Armstrong & His Orchestra
Rere l'etern somriure de Louis Armstrong, s'amagava una figura divertida i vigorosa, que vivia amb la transparència amb la que sentia la música. En aquest cas els seus comentaris i els diàlegs amb els músics ens fan intuir una escena de gravació d'allò més entretinguda. De bon humor les coses surten millor. Això es irrefutable.
6. Parapapa "Perepepe" Choir Sr. Rossi - Franco Godi
Els divertits cors d'aquest tema son una celebració de colors d'un cromatisme sonor i d'una empatia contagiosa, sols a l'alçada de la capacitat de gaudir d'un nen. La primera aparició del senyor Rossi, en aquesta playlist.
7. Viva la Felicità (Signor Rossi) - Franco Godi
Una altra manera d'arribar al celestial estat del bon humor, de la Felicità, es amb aquesta extraordinària Bossa nova, amb la que Franco Godi posava banda sonora a la intro de la sèrie creada per Bruno Brozzeto el 1960. Darrere el senyor Rossi, s'amaga un filòsof quotidià.
8. Bla, Bla, Bla - Alfonso Santiesteban
La increïble capacitat per composar tot tipus de temes de l'histriònic Alfonso Santiesteban, des del jazz més cool, i passant per las bossa nova més jobiniana, arriba a la seva màxima popularitat amb els encàrrecs de les cortines de diversos programes de televisió dels anys setanta i vuitanta. Un gin tònic i a viure!
9. Sor Citröen (Antón Garcia Abril) - Profesor Popsnuggle
Efectivament, com diu el trailer: "Sor Citrën la película que querà uster ver dos veces porqué a la primera se le escaparan muchas cosas".
Un dels films més representatius d'una època grisa, on s'intentava posar color a una realitat molt distant. De qualsevol manera es va aconseguir fer un cine de gènere amb característiques determinants i de força qualitat dins uns cànons concrets. Les bandes sonores d'aquestes pel·lícules amaguen meravellosos exemples del davadava, un subgènere a reivindicar, fetes per compositors de gran capacitat i molta afició pel jazz i els nous sons negres. Si algú en vol més que passi per aquí: Dabadaba
La versió punxada es la de Profesor Popsnuggle, que a partir de excel·lent partitura del gran Anton Garcia Abril li dona un toc més chic amb sintetitzadors i un segell propi que el fa plenament ballable.
10. Trafic Theme - Charles Dumons
Una altre film de Jacques Tatí, en el que amb el seu habitual humor es denúncia la insensibilitat del progrés i la desorientació del ser humà en busca de la modernitat, tot aixó projectat tot al món dels automòbils i les carreteres. Una autèntic garbuix que amb els anys ha anat a més. La música, brillant i acolorida, té quelcom d'amarg, encara que és totalment positivista.
11. Space Oddity (David Bowie) - Hermanos Calatrava
Bizarra a més no poder, la versió dels germans Calatrava de l'inmortal tema de David Bowie arriba a cims no abans imaginats en el mon dels versionaires. L'humor sobrevola i actua amb decisió sobre el tema original perfectament reconeixible.
El que tothom es pregunta és si el Bowie haurà escoltat mai, una de les versions més originals mai fetes sobre la seva obra.
12. Maná Maná - Piero Umiliani
Ningú ho sap, però el Maná Maná dels teleñecos en realitat formava part de la banda sonora de la película Svezia, inferno e paradiso, un thriller eròtic sorprenent de l'any 1968. De la cançó res a dir que no sapiguem tothom, escoltar-la es tenir reaccions, i compte que si s'enganxa desprès costa deslliurar-se'n.
13. Quando, Quando, Quando (Tony Renis/ Alberto Testa) - Montefiori Cocktail
Un clàssic exemple de l'italo-bossa, en aquest cas de 1962 reversionada per l'extraordinari grup també italià Montefiori cocktail, especialitzat en Easy Listening, Lounge, i performances vàries, que li dona el seu propi segell. Extraordinaris els gemecs de gat introduits com una veu més. Un grup que mereix seguiment.
I per acabar, ja que la sessió anava acompanyada d'Sketching, aquesta és una de les il·lustracions de la sessió
Acabem recordant que això no te fi, es poden fer tantes llistes com es vulguin.
A mi m'hagués agradat posar alguna cosa de La Trinca (Humor i mà esquerra), l'Ovidi Montllor (humor amb mala llet), l'Albert Pla (humor i creativitat), Tim Minchin (humor i una mica de tot el d'abans) però no hi han cabut.
En definitiva tot el que ens fa gràcia a un mateix, ens fa la vida més lleugera.
Lo Jaume/ Dj Capatàs
L' humor és una particularitat de l'ésser humà summament difícil de definir, no només en el seu concepte, sinó també en les seves varietats. Joseph Klatzmann
L'home pateix tan profundament que ha hagut d'inventar el riure. Nietzsche
Mai he vist a un fanàtic amb sentit de l'humor, ni tampoc a ningú amb sentit de l'humor que sigui un fanàtic. Amos Oz
L'humor? no se el que es l'humor. En realitat es qualsevol cosa graciosa, per exemple, una tragèdia. dona igual. Buster Keaton.
L'humor soc jo intentant contestar aixó. Jaume Vilarrubí
***
Aquí comença aquesta playlist que va ser punxada la AMPLI SESSION del passat 20 d'abril a la biblioteca Vapor Vell de Barcelona.
1. You're the top - Dean Elliott & His Big Band Aquest deliciós tema jazzy Lounge el trobem perfectament orquestrat amb tot tipus d'efectes sonors típics dels films d'animació de l'època, des de campanes a telèfons. Tot un conjunt de divertides subtileses. |
2. Jours de Fête; Ballad du Facteur (Musique) - Jean Yatove
Dins l'amable però profund humor de Jacques Tatí ens trobarem a Jour de Fête acompanyant un carter en la seva rutina al voltant d'uns petits poblets.
La filosofia i actitud vital incloses son envejables: no hi ha ni presa ni amo, un postura idíl·lica que ve acompanyada d'una partitura memorable, melòdica i tendra, que copsa perfectament el missatge del film. Una postura davant la vida. Tot tipus de sorolls d'humans i d'animals ens acompanyen a cop de somriure.
3. The Typewriter, for orchestra (with typewriters) - Leroy Anderson
Leroy Anderson es un dels grans compositors nord-americans del segle XX, la seva música creativa i dinàmica sovint s'ha vinculat al món de l'animació i al dels estàndards nadalencs, amb certa justicia. Aquí una clàssica màquina d'escriure esdevé un instrument solista més que va saltironejant pel pentagrama.
4. Dr. Slump (opening català)
Que dir? a vegades les paraules no son suficients per calibrar la màgia d'aquesta melodia pseudoelectrofolkòrica que inexorablement descansa en el més fons dels nostre subconscient. A la vila del Pingüí tots hi som ben rebuts.
5. Laughin' Louie - Louis Armstrong & His Orchestra
Rere l'etern somriure de Louis Armstrong, s'amagava una figura divertida i vigorosa, que vivia amb la transparència amb la que sentia la música. En aquest cas els seus comentaris i els diàlegs amb els músics ens fan intuir una escena de gravació d'allò més entretinguda. De bon humor les coses surten millor. Això es irrefutable.
6. Parapapa "Perepepe" Choir Sr. Rossi - Franco Godi
Els divertits cors d'aquest tema son una celebració de colors d'un cromatisme sonor i d'una empatia contagiosa, sols a l'alçada de la capacitat de gaudir d'un nen. La primera aparició del senyor Rossi, en aquesta playlist.
7. Viva la Felicità (Signor Rossi) - Franco Godi
Una altra manera d'arribar al celestial estat del bon humor, de la Felicità, es amb aquesta extraordinària Bossa nova, amb la que Franco Godi posava banda sonora a la intro de la sèrie creada per Bruno Brozzeto el 1960. Darrere el senyor Rossi, s'amaga un filòsof quotidià.
8. Bla, Bla, Bla - Alfonso Santiesteban
La increïble capacitat per composar tot tipus de temes de l'histriònic Alfonso Santiesteban, des del jazz més cool, i passant per las bossa nova més jobiniana, arriba a la seva màxima popularitat amb els encàrrecs de les cortines de diversos programes de televisió dels anys setanta i vuitanta. Un gin tònic i a viure!
9. Sor Citröen (Antón Garcia Abril) - Profesor Popsnuggle
Efectivament, com diu el trailer: "Sor Citrën la película que querà uster ver dos veces porqué a la primera se le escaparan muchas cosas".
Un dels films més representatius d'una època grisa, on s'intentava posar color a una realitat molt distant. De qualsevol manera es va aconseguir fer un cine de gènere amb característiques determinants i de força qualitat dins uns cànons concrets. Les bandes sonores d'aquestes pel·lícules amaguen meravellosos exemples del davadava, un subgènere a reivindicar, fetes per compositors de gran capacitat i molta afició pel jazz i els nous sons negres. Si algú en vol més que passi per aquí: Dabadaba
La versió punxada es la de Profesor Popsnuggle, que a partir de excel·lent partitura del gran Anton Garcia Abril li dona un toc més chic amb sintetitzadors i un segell propi que el fa plenament ballable.
10. Trafic Theme - Charles Dumons
Una altre film de Jacques Tatí, en el que amb el seu habitual humor es denúncia la insensibilitat del progrés i la desorientació del ser humà en busca de la modernitat, tot aixó projectat tot al món dels automòbils i les carreteres. Una autèntic garbuix que amb els anys ha anat a més. La música, brillant i acolorida, té quelcom d'amarg, encara que és totalment positivista.
11. Space Oddity (David Bowie) - Hermanos Calatrava
Bizarra a més no poder, la versió dels germans Calatrava de l'inmortal tema de David Bowie arriba a cims no abans imaginats en el mon dels versionaires. L'humor sobrevola i actua amb decisió sobre el tema original perfectament reconeixible.
El que tothom es pregunta és si el Bowie haurà escoltat mai, una de les versions més originals mai fetes sobre la seva obra.
12. Maná Maná - Piero Umiliani
Ningú ho sap, però el Maná Maná dels teleñecos en realitat formava part de la banda sonora de la película Svezia, inferno e paradiso, un thriller eròtic sorprenent de l'any 1968. De la cançó res a dir que no sapiguem tothom, escoltar-la es tenir reaccions, i compte que si s'enganxa desprès costa deslliurar-se'n.
13. Quando, Quando, Quando (Tony Renis/ Alberto Testa) - Montefiori Cocktail
Un clàssic exemple de l'italo-bossa, en aquest cas de 1962 reversionada per l'extraordinari grup també italià Montefiori cocktail, especialitzat en Easy Listening, Lounge, i performances vàries, que li dona el seu propi segell. Extraordinaris els gemecs de gat introduits com una veu més. Un grup que mereix seguiment.
I per acabar, ja que la sessió anava acompanyada d'Sketching, aquesta és una de les il·lustracions de la sessió
Acabem recordant que això no te fi, es poden fer tantes llistes com es vulguin.
A mi m'hagués agradat posar alguna cosa de La Trinca (Humor i mà esquerra), l'Ovidi Montllor (humor amb mala llet), l'Albert Pla (humor i creativitat), Tim Minchin (humor i una mica de tot el d'abans) però no hi han cabut.
En definitiva tot el que ens fa gràcia a un mateix, ens fa la vida més lleugera.
Lo Jaume/ Dj Capatàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada