divendres, 17 de maig de 2013

Meeting Boulevard # 4: David Cuadrado

Meeting Boulevard és un punt de trobada, un seguit d'entrevistes amb diferents bibliotecaris catalans que anirem publicant periòdicament amb l'objectiu de copsar el moment actual de la biblioteca, la professió bibliotecària i la música a la biblioteca pública.

Després de les entrevistes amb l'Anna Bröll, la Carme Fenoll i la Glòria Pérez-Salmerón continuem la sèrie amb el David Cuadrado, bibliotecari a la bib. Can Sumarro de l'Hospitalet de Llobregat i membre del Grup de Treball de Biblioteca i Còmic del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya.

David Cuadrado 



De petit volies ser bibliotecari? Des de quan ho ets?
No, mai m’havia passat pel cap fins que vaig acabar el COU i vaig mirar de triar una carrera que m’agradés. No soc persona de fer planificacions vitals a molt llarg termini. Soc bibliotecari des de l’any 1998, quan vaig començar a treballar en la Biblioteca de Montornès, on vaig aprendre més en sis mesos que en els tres anys de carrera. Jo venia de fer les pràctiques en una biblioteca universitària i de cop i volta em vaig trobar dirigint una biblioteca pública amb un equip, gràcies a Déu, de dos auxiliars fantàstiques (la Yolanda Martínez i la Ruth Coderch) que em van ajudar moltíssim en una feina per a la qual, sincerament, no m’havien format adequadament.  


Què és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió?
Les sensacions que em provoca tot allò que té a veure amb la feina del dia a dia. Crec que tenim una professió que podem omplir amb molta màgia i som uns privilegiats per poder tenir eines i coneixements que ens poden fer arribar als usuaris de diferents formes: recomanar un llibre, un còmic o un CD i notar que l’has encertat, trobar una determinada informació i veure una cara d’alleujament, organitzar una activitat infantil i escoltar els riures dels nens i dels pares i mares...  


Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca?
Tinc un munt d’anècdotes, però res es pot comparar a trobar a la persona més important de la meva vida treballant a la mateixa biblioteca. Just quan encara ni ens coneixíem i treballàvem tots dos a porta tancada de cara a la inauguració de la Biblioteca Central Tecla Sala, ens van encarregar visitar el pis d’un bibliòfil de L’Hospitalet, per valorar i encaixar la col·lecció que havia donat a la ciutat. Un cop feta la feina li vaig proposar prendre un refresc en un bar que hi havia just al costat i quan teníem que pagar, em vaig adonar que no portava ni un cèntim i em va tenir que convidar... Encara m’ho recorda de tan en tant!!


Estem vivint una època difícil per als serveis públics on moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys de les nostres biblioteques públiques?
Crec que les biblioteques tenim la gran sort de ser un servei públic sense competència privada perquè no generem guanys monetaris de manera directa. No puc deixar d’al·lucinar amb el que estan patint als serveis públics educatius i sanitaris, que tenen al seu darrera un munt d’interessos privats amb altes influències polítiques que estan aprofitant la crisi com a excusa per a guanyar volum de negoci. A cap polític li passa pel cap privatitzar una biblioteca, no es rentable per als seus amics, així que en aquest sentit, ens podem sentir afortunats.
Si alguna cosa caracteritza el nostre col·lectiu és que generalment la imaginació sempre ha arribat més enllà que el pressupost. Hem viscut uns anys d’abundància on s’han tirat endavant propostes d’alt cost i baix rendiment comunitari mentre que propostes de baix cost eren desballestades per el seu baix rendiment publicitari i/o polític. Crec que ara és el moment de centrar-nos en la base de la nostra feina, que no és altra que satisfer les necessitats dels nostres ciutadans i penso que a les biblioteques d’arreu de Catalunya hi ha autèntics cracks que porten anys fent virgueries amb els seus recursos i tirant endavant propostes que excedeixen en molt el que serien les seves tasques.  


Alguns creiem que després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació el rol del bibliotecari ha d'evolucionar assumint cada vegada més un paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem prou preparats per a aquest repte?
Estic d’acord tot i que penso que ara mateix hi ha una mica de confusió en la utilització de les tecnologies de la informació. Tindríem que tenir clar que les tecnologies de la informació (xarxes socials incloses) són únicament eines de les quals ens podem aprofitar per difondre més àmpliament la nostra feina de bibliotecaris. S’ha de tenir claríssim que primer és la idea i desprès l’eina, i no a l’inversa, com s’està fent de manera massa freqüent. No podem, il·luminats per una mena de febre 2.0, decidir que la biblioteca ha de tenir un bloc, twitter, facebook, etc. i després pensar en que posarem en ell. Això és una errada. Primer tenim que tenir una idea/feina que transmetre i després analitzar quina és per nosaltres i per els nostres ciutadans, la millor eina 2.0 per difondre-la. Tampoc m’agrada massa la duplicitat d’informacions que estem generant. Crec que com professionals en el tractament de la informació que som, no tenim que caure, com s’està fent actualment, en generar continguts duplicats o triplicats: hi ha biblioteques en les que la web i el facebook són clònics i coses pitjors. Suposo que la febre 2.0 passarà i que tots aquells productes amb cara i ulls es seguiran mantenint i els que son buits de contingut desapareixeran, però pel camí es malbaraten recursos humans i es genera frustració en el nostre personal i soroll a la xarxa.
Els bibliotecaris estem prou preparats per aquest repte perquè som, majoritàriament, gent culturalment inquieta i desperta que en els darrers anys hem estat capaços de donar un gir notable a la nostra professió. Crec que ens hem pogut allunyar, i molt, del tòpic de la bibliotecària amb ulleres de pasta, monyo i cara de mala llet. Tot i això, a vegades, quan dic que soc bibliotecari hi ha gent que posa una cara estranya... XD


Seguint aquest fil, la prescripció apareix com una de les funcions fonamentals del bibliotecari del S.XXI. La tendència, doncs, sembla ser l’especialització i la cooperació. Et consta que s'estiguin donant passos efectius en aquesta direcció a les biblioteques catalanes? I si no, quins creus que haurien de ser?
Crec que amb el tema de les especialitzacions s’estan donant molts passos en fals a les biblioteques catalanes. Hi ha especialitzacions sense cap sentit únicament per seguir una tendència que ha tingut èxit en biblioteques molt concretes, amb un personal amb un perfil molt concret i amb unes especialitzacions molt concretes. No crec en especialitzar una biblioteca pública perquè sí, com s’ha fet aquests darrers anys. Crec que en aquest tema, a vegades, ens hem allunyat molt de les necessitats ciutadanes i caldria repensar-lo. De tota manera, penso que cada biblioteca reflecteix en part el perfil del seus “prescriptors”, ja que en definitiva són els que decideixen sobre el seu fons i les seves activitats. I es que la clau, més que les especialitzacions de les biblioteques, són els bibliotecaris especialistes. Hi ha molts bibliotecaris amb uns amplis coneixements de temàtiques específiques (vosaltres a l’Ampli en sou un exemple), normalment perquè és la seva passió, que donen un valor afegit molt important no únicament al centre on treballen sinó a la resta de biblioteques que poden aprofitar la seva feina, fent ús de les eines socials que tenim a la nostra disposició.
Per això, penso que la cooperació es fonamental de cara a que d’aquests amplis coneixements d’alguns companys de professió, en puguin gaudir el màxim de biblioteques. Tot el que sigui compartir recursos i rendibilitzar pressupostos en base a la cooperació entre biblioteques és fantàstic, perquè beneficia directament a la base de la nostra feina: la satisfacció de les necessitats dels ciutadans. En aquest sentit m’agradaria destacar dues accions realitzades amb èxit per Biblioteques de L’Hospitalet, que conec de primera mà: la compra compartida de fons i el préstec interbibliotecari diari i gratuït de tota mena de documents. La resposta positiva per part dels usuaris envers aquests serveis, sobretot el segon, és constant i recomfortant, i a nosaltres ens dóna la possibilitat de treballar amb un volum de documents brutal per respondre a les necessitats de la persona a qui estem atenent directament.


El concepte 'biblioteca musical híbrida' proposa que la col·lecció física de les biblioteques i les recomanacions de música en línia no són substitutives sinò complementàries, ja que ambdós presenten avantatges i inconvenients, comparteixes aquesta opinió? creus que és un concepte vàlid?
Totalment. Les biblioteques públiques tenim que estar obertes a les necessitats de tota la ciutadania i, tant la col·lecció física com les recomanacions de música en línia són gairebé imprescindibles per disposar d’una bona biblioteca musical. He sentit dir moltes vegades que el CD com a material de biblioteca tenia data de caducitat i no hi estic gens d’acord. Penso que va tenir un èxit brutal en la seva època, quan era el material estrella de les nostres col·leccions, i ara mateix ha passat a la normalitat d’un material més, amb uns préstecs que queden lluny dels d’aquells anys de bogeria, però estables i  per sobre de molts altres materials als quals ningú posa data de caducitat.


Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant la plataforma Spotify, Youtube o Grooveshark i tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música. Creus que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? com? amb quina funció?
Crec que sí, ja que les possibilitats són, a la llarga, brutals i no podem quedar-nos enrere. Em consta que s’hi esta avançat de manera adequada, però també tinc dubtes, ja que la formació en aquestes eines, ara per ara, no existeix i no tothom té uns amplis coneixements musicals. Crec que la nostra tasca en aquestes plataformes és clara i utilitzaré un terme que tot el món bibliotecari coneix, encara que associat a la lectura: el seu foment. Així de senzill, hem de fomentar que la gent escolti música al igual que fomentem que la gent llegeixi.  


La relació entre els còmics i la música és especialment fèrtil. Creus que la teva passió pel còmic pot haver influït d'alguna manera en els teus gustos musicals? i a l’inrevés?
Sí, tot i que més que influir en els meus gustos el que m’ha fet és expandir-los. Els còmics i la música són, com el vi i el formatge, un bon maridatge. Hi ha còmics genials que et submergeixen directament en el seu univers musical i que t’enriqueixen a nivell comiquero i musical, com Meteor Slim de Frantz Duchazeau (Blues), Rebétiko: la mala hierba de David Prudhomme (Rebétiko), Billie Holliday de Muñoz y Sampayo (jazz), etc.
A l’inrevés, claríssimament. Els meus gustos musicals primaris (metal, punk i hardcore old school), al igual que el còmic, són eternament prejutjats negativament i això m’ha fet madurar sense cap mena de prejudicis culturals. Estic acostumat des de ben petit a frases com “No ets molt gran per llegir això?”, “el heavy no és música”, etc. I això m’ha fet ser molt independent i ferm en els meus gustos, a la vegada que respectuós amb els de la resta... No recordo que va anar primer, si el còmic o la música, però sempre m’ha agradat anar contracorrent i m’hi sento molt còmode. Ara mateix. el còmic ha aconseguit posicionar-se com una oferta cultural més i no pateix de tanta desconsideració com anys enrere, tot i que encara té que batallar amb la ignorància i el desconeixement. El darrer exemple, la retrograda i mal documentada definició de “manga” aprovada en primera instància per la RAE i que, per sort, van trigar poc a modificar.


Escoltes música regularment? Quin és el darrer disc que t'ha emocionat?
Sí, la música sempre ha estat molt important en la meva vida. El darrer disc que m’ha emocionat... Això és molt difícil! En diré uns quants: l’últim disc que m’ha fet saltar de la cadira és el “The divinity of purpose”, dels meus estimats Hatebreed. La meva darrera descoberta, “CVI”, de Royal Thunder. Finalment, m’agradaria assenyalar un disc escoltat gràcies a una genial prescripció musictecaria: el Monk’n’ Roll, de Francesco Bearzatti Tinissima Quartet. Espectacular!



Moltes gràcies David per la teva participació


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...