dilluns, 27 de maig de 2013

Moisés Moisés, música creativa a BCN 1987-1991


Moisés Moisés



"Els Moisés Moisés van irrompre a Barcelona com arribats d’un altre planeta, realitzant una música imprevisible, personal i que entroncava quasi miraculosament amb coses que s’estaven fent fora d’Espanya. La seva música era avantguardista i popular alhora, i hi tenien cabuda gèneres dispars como el funky, el jazz, la música mexicana o breus descàrregues més o menys free. S’ha de remarcar que el treball de Moisés Moisés era original fins i tot en relació a la música d’avantguarda que es feia a la ciutat."
Germán Lázaro 


A finals dels 80's alguns vam tenir la sort d'assistir als concerts d'un dels grups més interessants que ha donat la ciutat de Barcelona. Un grup de vida tan fulgurant com curta, tan curta que no van tenir temps d'enregistrar cap àlbum, només una maqueta que va circular en K7 distribuïda per la promotora Otras Músicas, que acollia excel·lents músics de l'escena més inquieta i creativa del moment. Gent com Enric Cervera, Xavier Maristany, Eduard Altaba, Koniec ... i els nostres convidats d'avui, els inoblidables Moisés Moisés, el trio incandescent format originalment per Oriol Perucho (Perucho's, Tropopausa, Koniec) a la bateria i percussió, Pep Pascual als saxos i clarinets i el prematurament desaparegut Conrado T. Costa a la guitarra elèctrica.
Posteriorment per l'alineació de la banda van passar també Jordi Golmayo i Quicu Samsó a la bateria i Eduard Altaba al baix elèctric.

Després d'anys de silenci, avui tenim la sort de veure publicat un preciós document que fa justícia al valor artístic de la producció d'aquesta banda. Un cofre acurada i artesanalment editat per La Olla Exprés que conté un CD amb la maqueta original i una selecció de temes enregistrats en les seves actuacions en directe + un llibret amb una història molt documentada del grup amb testimonis de l'època + un DVD amb més de 200 documents adjunts (vídeos, àudios, fotos, premsa, partitures, el disc en mp3, i el llibret en pdf ).

Un magnífic i costós treball de documentació musical que els musictecaris de l'Associació AMPLI no podem més que celebrar amb agraïment i admiració. 





Aquests són alguns fragments dels continguts del llibret:

Fa més de vint anys dels Moisés. Un record llunyà. No vam gravar cap disc.
En repassar el material d’arxiu (“bolos”, TV) sorprèn com érem de contundents.
Era una època bipolar d’eufòria i desànim, com una muntanya russa; però en un moment de reedicions i de descàrregues, el que fèiem crec que agradarà, tant com m’ha agradat a mi.
Oriol Perucho (ex Moisés Moisés)

Moisés Moisés és el nom amb què finalment ha passat a la posteritat un dels grups més fascinants que va donar Barcelona en el darrer quart del segle XX. Altres grups neixen, creixen i arriben a un punt màxim en la seva evolució; Moisés Moisés, en canvi, van començar estant ja quasi bé a dalt de tot a nivell d’idees i creativitat.
A començaments de 1988 [...] en uns pocs mesos, s’havien convertit en una referència ineludible per a qualsevol que estigués interessat en les coses mes originals i creatives que s’estaven cuinant aleshores en aquesta banda del planeta. Dins la frenètica activitat que duran els mesos següents, val la pena recordar-los convertits en els teloners de l’actuació que va servir com a presentació barcelonina en solitari del saxofonista i actor John Lurie: o també, i tal i com la llegenda els situa, dins d’una
festa de «Los 40 Principales» al Palau Municipal dels Esports de Montjuïc, on van ésser l’únic grup que no va fer servir playback i on van triomfar davant de milers d’adolescents que semblava que competissin a veure quina cridava més.
Francesc Díaz i Melis (Fan)

La irrupció de Moisés Moisés va ser como un llampec de rauxa en l’estereotipada Barcelona musical de finals dels 80 i primers 90. Vaig tenir la sort d’enxampar alguns dels seus directes, i recordo l’impacte que em va causar, més enllà del seu inclassificable humor i la seva actitud llibertària, el doll imparable de la seva imaginació efervescent que corria riu avall escolant-se per tota mena de terrenys aurals. La fatalitat, però, es va endur el Conrado T. Costa abans que tinguessin temps de publicar un disc.Per a mi, l’aparició d’aquest disc de Moisés Moisés és una notícia bomba. I penso que, en general, el millor elogi que se’n pot fer és constatar l’atemporalitat d’una música que, vint anys després, continua il•luminant com un llampec de rauxa el panorama de la nostra música popular.
Karles Torra (analista musical)

M’agradaven molt Moisés Moisés en directe. Els veia sol, i de vegades hi portava amics interessats en altres sonoritats, en altres estils, però igual de curiosos amb tot el que es fes damunt d’un escenari musical. “Anita Miasma’ se pasa al bondage” es va convertir a finals dels anys vuitanta en una mena de hit emocional, i “En el tejado” és una de les meves peces preferides tant de Moisés Moisés com de tot el que podia escoltar aleshores.
Quim Casas (crític)

Sempre recordaré en Conrado, aquell Art Garfunkel (més “guapo”, això sí) de les músiques que vivien en el risc durant aquella dècada del 80 en què tots naufragàvem en barres de bar convertides en illes plenes de solitud. No oblidaré mai el somni d’en Conrado, aquell grup inquiet pel qual desfilaren bona part dels millors supervivents dels 70 (Pep Pascual, Eduard Altaba, Oriol Perucho, Quicu Samsó, Jordi Golmayo) i que es va dir Moisés Moisés. Una espècie de refugi per al risc i les ganes d’allunyar-se d’aquell adotzenament “ochentero” tan artificial i cosmètic. Ja m’havia oblidat de la seva música, que aquest disc m’ha tornat com aquella ampolla amb missatge que en Conrado enviava al mar, des d’aquelles roques on ens va deixar l’agost del 91. Ha trigat un temps però ha valgut la pena comprovar com aquells somniadors tenien els peus a terra, sobrevolaven els avions platejats i feien campana de les escoles de calor. Ells escrivien diferent, construïen d’una altra forma, vivien fent dels dies una aventura constant. Conrado i els seus Moisés Moisés eren lluitadors, gent que ara, en el dia d’avui, ens ajudarien a eixamplar els horitzons i a trobar respostes davant de tanta mediocritat, rendició i desencís. No sabeu com us trobem a faltar.
Jordi Turtós (periodista musical – espècie en vies d’extinció)



Pep Pascual, Conrado T Costa, Oriol Perucho
Moisés Moisés 


Podeu escoltar íntegrament aquesta música fascinant en el seu  Bandcamp : http://laollaexpressrecords.bandcamp.com/album/mois-s-mois-s-edici-n-documental-cd-dvd-datos-libreto

i aquí teniu la història del treball documental realitzat fins la publicació d'aquest ítem en el molt recomanable blog de Jack Torrance, escriptor en crisi i co-editor del cofre del tresor : http://jacktorrance-overlookhotel.blogspot.com.es/2013/04/moises-moises.html?spref=fb



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...