Hem parlat de la figura del bibliotecari musical com un intermediari; de l'evolució de la col·lecció digital, física o híbrida; de l'aprofitament de les xarxes socials des de la biblioteca pública, etc. Però no recordo haver llegit tant sobre la tasca d'observació que pot fer el/la musictecari/ària. L'observació com una eina valuosa a l'hora de saber com enfocar, per exemple, una política de col·lecció musical més interessant per a tothom.
L'observació pot ser directa o indirecta, mitjançant estadístiques (si existeixen) d'hàbits culturals de la població i les que podem recollir a la mateixa biblioteca i/o biblioteques, o fins i tot en altres àmbits i espais culturals i socials del nucli de població a qui aquesta dóna servei.
.................................................................................................................................
Els rànquings i l'entorn sòcio-cultural de la biblioteca pública: un cas concret
Una manera senzilla d'observar els hàbits culturals de l'entorn més immediat és mitjançant el rànquing de préstecs, és a dir, la llista de documents més prestats durant un període determinat.
En aquest post analitzaré l'exemple d'enguany de la Biblioteca de Banyoles, on treballo des de fa uns quants anys. No sé si serà extrapolable a d'altres biblioteques, però potser us serà interessant. (Si és que hi ha algú llegint. Is there anybody out there?)
A principis de cada any, la Biblioteca de Banyoles proposa una petita exposició a la mateixa biblioteca i un breu comentari en els seus propis blocs, web i xarxa social, sobre els llibres, les pel·lícules i els CD més prestats durant l'any anterior. Ho titulem: Els + llegits, les + vistes, els + escoltats.
Evidentment, una cosa és el préstec i una altra de molt diferent si el document s'ha llegit, vist o escoltat realment, una dada més difícil d'obtenir. És, això sí, una manera més maca de presentar-ho ... I potser no tan allunyada de la realitat. Sempre penso que els qui treballem "al peu del canó", en biblioteques mitjanes i petites, o en llibreries "d'autor", tenim el privilegi de poder saber, amb més o menys encert, si un llibre molt prestat també és molt llegit, o no, i fins i tot si ha agradat, o no. Tan sols cal "perdre" uns minuts conversant i preguntant.
Sí. Ja sé que com a criteri per a decidir una política de selecció musical en una biblioteca pública potser no és de les més idònies ni, evidentment, no hauria de ser mai l'única, però què voleu que us digui ... m'encanta descobrir, cada any, quins han estat els CD més escoltats (prestats) a la biblioteca durant l'any anterior i tenir-ho en compte a l'hora de seleccionar noves adquisicions.
I si creuem aquestes dades amb un altre tipus d'informació molt útil, com per exemple l'observació i anàlisi de les tendències musicals del nucli de població del nostre entorn, encara millor.
La Banyoles més flamenca
Aquest passat 2011 m'he adonat, definitivament, que el meu poble és molt flamenc i encara no ho sap.
Banyoles és una ciutat de 19.000 habitants (Idescat 2011). La majoria és població catalana, tot i que en les darreres dècades ha estat terra d'acollida de nouvinguts de diferents parts del món: sobretot d'Espanya i del nord d'Àfrica. No obstant, a diferència del que passa en altres zones del nostre país, on la influència de la música andalusa ha estat molt present (penso en l'àrea metropolitana de Barcelona, per exemple), semblaria que aquí no ha arrelat. Semblaria. Una, que és molt observadora, ja us pot anunciar amb seguretat que això ha canviat en es darrers anys. Actualment, tenim una escola de dansa amb dues preparadíssimes professores de flamenc; i podem gaudir, com a mínim, d'un parell de concerts a l'any de cante flamenc (sempre de màxima qualitat i actualitat), que omplen el nostre flamant auditori de públic entregat.
Amb aquestes dades a la mà, potser no és tan casual que dos dels discos més escoltats de la Biblioteca siguin de música flamenca ... Tenim, encapçalant el Top10 dels més prestats, el disc de Javier Limón, MUJERES DE AGUA, seguit no molt de lluny de les JOYAS PRESTADAS, de Niña Pastori i de les REINAS DEL MATUTE, Las Migas.
La Banyoles més musical
Pel que fa als hàbits musicals, ha estat molt important la presència, al llarg del segle XX, de la música per a cobla i la sardana. A més, a mitjans del segle XX, cada generació ha aportat i importat les músiques modernes fent-ne una tendència: el jazz (tenim Taller de Músics i un petit festival), la Cançó d'autor (el màxim exponent ha estat el festival de la Veu aphònica), les músiques del món (recolzades i promogudes des de Joventuts Musicals) i també el rock i el pop (amb infinitat de bandes autòctones) i el punk més radical (en els orígens dels concerts de les Barraques). Després de Javier Limón, no ens ha de sorprendre gens que el disc més prestat sigui tot un clàssic de Clash: LONDON CALLING. Així, en el meu poble, passem de la fusió d'arrel tradicional d'origen andalús de Javier Limón al punk-rock britànica més clàssic dels Clash ... sense immutar-nos.
..................................................................................................................................
Per últim, insisteixo: defenso els rànquins com un complement d'altres criteris a l'hora de fer difusió, mantenir o fer créixer una col·lecció musical en una biblioteca pública. Mai com a únic o principal criteri.
Us deixo amb l'últim concert flamenc a Banyoles: l'incomparable Salaíto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada