L'èsser sensible que protagonitza aquest vídeo de l'any 65 és Wes Montgomery, un dels millors guitarristes de jazz de la història si no el millor. Wes, el jazzman tímid.
La seva naturalitat interpretativa i vital és total: allunyat de la pose, de la clàssica àura maleïda i drogadicta dels primers jazzmen, fugint de qualsevol afectació a la manera de Chet Baker, evitant tota trascendència intel·lectual, senzillament se seia i tocava la guitarra amb una facilitat, amb un swing i una claredat que desarmen.
La seva tècnica única (només utilitzava el dit gros de la mà dreta, recurs aprés per suavitzar el seu to i fer front a les queixes dels veïns quan practicava) sembla portar-lo a desenvolupar un llenguatge aparentment senzill però que sembla seguir aquestes paraules de Borges: "Al principio, todo escritor es barroco, vanidosamente barroco, y al cabo de los años puede lograr, si son favorables los astros, no la sencillez, que no es nada, sino la modesta y secreta complejidad".
El vídeo té una realització preciosa i l'encant d'una realitat impossible -irreal- generat pel blanc i negre. En ell, la banda de Wes Montgomery interpreta la gran balada jazzística, Round Midnight, una de les màgiques creacions de Thelonius Monk: una balada jazz, on l'harmonia i el flow suren com una despreocupada nit d'estiu. Aquesta és la partitura immortal, segons va quedar escrita al mític Real Book:
El vídeo passa com una exhalació lenta, si és que això és possible. Es produeix la clàssica suspensió de la temporalitat, amb una calma tan natural que els nostres cervells no arriben a ser conscients de la causa. Les estranyes llums confereixen una aire d'estranyesa, com de boite a una extraterra mansa, com una ciència ficció dòcil. Però ni ciència ni ficció: art contemporani, la música popular arribant als seus punts més àlgids de màgia sensible.
Youtube, aquesta plataforma que fa 7 anys no podíem ni imaginar, ens permet passar un diumenge sencer veient vídeos de l'any 65, amb la companyia d'un artista elegant i suau que va morir massa jove. Els diumenges del 2011 ja no són només del 2011.
Link de Wes Montgomery a Spotify (quasi tota la discografia completa!): Wes Montgomery
1 comentari:
Wes Montgomery ... merci DW per portar-lo aquí :-) un homenatge tan sincer i magnífic com la seva música i la seva presència.
I estic d'acord amb tú, per mi també és millor guitarrista de jazz. El que sempre ve de gust escoltar una i altra vegada passin els anys que passin.
Fantàstic ;-)
Publica un comentari a l'entrada