divendres, 22 de juliol de 2011

La Biblioteca d'AMPLI #10: El disco que casi acaba con Los Planetas


Vivim un temps -ara!- en què donades les possibiltats tècniques de creació i publiació sembla tan interessant exhibir el procés de creació d'una obra com l'obra mateixa. Temps de making of.

Pensem en discos recents, de l'últim de Radiohead a Antònia Font, de Sufjan Stevens a Pat Metheny. No seria interessant com es van elaborar? Un cop sentits, i confirmat l'interés que ens provoquem ens agradaria saber-ne més, perquè l'aficionat a la música és voraç: quins efectes es van usar, com es va arribar a tal arranjament, d'on va sortir la lletra, perquè es va posar aquest ordre a les cançons, qui va ser el tècnic, quines decisions van prendre, què va quedar fora... Tot el que no aporta Spotify, vaja.

El que us presentem ara comença així:



És la història de Una semana en el motor de un autobús és un dels millors discos de Los Planetas i un dels millors del pop-rock independent del país. La seva gestació va ser un procés complex que gairabé acaba amb la banda. Trobareu una bona crítica a la Fonoteca, aquí, d'on extraiem aquest fragment de les condicions en que es va gravar el disc:

"Unos Planetas al borde de la disolución, con problemas personales, con miembros de la banda en constante mutación, con una relación con su discográfica al filo del cisma, asumiendo que nunca llegarán a ser unas estrellas del rock nacional a la altura de Nirvana en el internacional. Tras el tropezón artístico y comercial de “Pop” (RCA, 1996), arrastrándose en conciertos infames, llenos de baches derivados de los problemas de salud entre algunos de los componentes del grupo... o sea, en el peor momento posible."


El periodista Nando Cruz ha escrit aquesta història en un llibre que es llegeix casi com una novel·la amb intrigues, dubtes, drogues, música, ambicions, interessos... Està prologat per Julieta Venegas i duu un epíleg de Julián Rodríguez. En vam fer una audició comentada, que us vam aunciar aquí.

Està editat per Lengua de Trapo i forma part d'una col·lecció documental que pretén mostrar la gestació de grans discos de la història del pop/rock nacional. Podeu veure tota la informació aquí. Ja han editat un llibre sobre Omega, d'Enrique Morente, i anuncien la preparació de Lujo Ibérico (Mala Rodríguez), Honestidad Brutal (Andrés Calamaro), El Estado de las Cosas (Kortatu) i Cajas de Música difíciles de parar (Nacho Vegas). Aquesta col·lecció pot ser una de les alegries pels amants de la música pels pròxims anys. Però centrem-nos en Los Planetas.



Gràcies al llibre recuperem el moment embrionari del disc, amb una diàspora de membres (van marxar la baixista i el bateria) i un dels membres fundacionals amb severs problemes de drogadicció. Una cruïlla difícil per donar garanties a la companyia discogràfica sobre la seva nova inversió. Al llarg del llibre accedim a les claus de creació de cada composició, de cada lletra, de cada detall. Assistim a les 3 negatives de la discogràfica en relació a les maquetes que havíen de transformar-se en el disc.

Es succeeixen els canvis de guitarra, de baixista, de bateria. Apareixen nous temes, descobreixen noves bandes, noves influències. Jota va escribint a cada lletra aquest conflicte: és un disc en que finalment es parla del moment de la pròpia banda al crear-lo. Un disc que inclou a les seves lletres un making of emocional.

És un llibre que és disfruta per la seva claredat, per la significació de cada anècdota, per l'estil ràpid, equidistant i nuclear (el capítol sobre la reunió definitiva amb els directius de RCA, per exemple).



Després de llegir-lo no podem tornar a escoltar igual el disc ni a Los Planetas en general. Ho fem amb més ganes, amb més profunditat, amb una consciència inèdita. I això és un dels mèrits indiscutibles d'aquest llibre i del gest que representa. Tant de bó proliferin aquestes iniciatives i els musictecaris contribuïm a la seva diseminació i difusió.

Nando Cruz també abunda en lúcides reflexions sobre la creació musical i la seva difícil relació amb la indústria, convertint aquesta gravació en particular amb un símbol més general d'aquesta lluita per mantenir una estètica independent dins un entorn d'interessos empresarials.

El disc acaba amb la primera cançó que van composar, la lisèrgica Copa de Europa:




Links:

Los Planetas, la discografia completa via Spotify: Los Planetas
Una semana en el motor de un autobús a Spotify: Los Planetas – Una Semana En El Motor De Un Autobus
Reflexions musicals de Nando Cruz a Nativa: http://www.nativa.cat/category/opinio/el-ruido-de-fondo/
Una bona resssenya del llibre i de l'audició al Vapor Vell: Indinauta
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...