Rosemary despertant d'un estrany somni ...
o quan una melodia es tan consubstancial a la narració cinematogràfica que seria impossible dissociar una de l'altra ...
Reprenem una antiga sèrie d'aquest bloc, recordant una tonada que ja forma part e la història del cinema de terror. Rosemary's baby, una pel·lícula del controvertit director Roman Polansky que es va estrenar l'any 1968 i que encara pot impressionar profundament.
Pot impressionar perquè, justament, no hi ha cap escena especialment terrorífica, ni efectes especials o truculents ... ni ensurts ni personatges estrambòtics, ni tan sols una banda sonora tenebrosa. Aparentment, tot és molt normal, una parella normal que viu en un apartament normal, amb veïns normals.
Tot va bé, normal, fins que Rosemary (Mia Farrow) comença a notar un subtil canvi de comportament en el seu marit (John Cassavetes) i els veïns del costat comencen a intervenir cada vegada més en la vida de la parella fins que la protagonista és conscient de que ha estat utilitzada per la màxima expressió de la malignitat.
Un terror extrem i profund queda reflectit en el rostre de l'actriu Mia Farrow en un dels millors moments de la seva carrera ...
Un escenari quotidià esdevenint lentament, implacable, un entorn claustrofòbic i obscur sense una possible sortida ... el llegendari Edifici Dakota, davant el Central Park de Nova York, acull una història glacial ...
... i el centre d'aquest post ... la cançó que aporta l'element més gèlid i pavorós a partir d'una melodia innocent i dolça, taral·lejada per la veueta de la pròpia Mia Farrow ... un efecte que posteriorment ha estat utilitzat en altres pel·lícules de temàtica similar. Una tonada senzilla, una angoixant ... cançó de bressol ... que posa els pels de punta per què dins la seva aparent innocència, amaga un terror subliminal gràcies als subtils arranjaments harmònics de la partitura del compositor polonès Krzysztof Komeda
imatges i música formant un tot poderós que fa estremir l'ànima
... per als més oberts a noves coses ... aquí teniu la lectura d'aquest tema a càrrec del formidable Mike Patton amb el seu grup Fantomas ...
el trailer original de 1968
Escolto aquesta cançó de bressol i se'm continua posant la pell de gallina ...
2 comentaris:
Article très intéressant. J'avais oublié cette musique qui est assez angoissante. :-/
En 1976, Polanski a réalisé à Paris un autre film d'horreur fantastique qui fait aussi assez peur : Le locataire. C'est Philippe Sarde qui a fait la musique : http://youtu.be/gB0B-UHRe-Y avec un glockenspiel et un solo de clarinette klezmer.
Merci Nicolas pour ton commentaire et cette musique de Philippe Sarde que je pas connaissais! :-)
Josep Lluís
Publica un comentari a l'entrada