dissabte, 5 de febrer de 2011

La Biblioteca d'Ampli # 8: Juliet, naked l'últim llibre musical de Nick Hornby



Amb aquesta nova proposta literària de Nick Hornby, els i les mitòmanes podem riure'ns de nosaltres mateixes a través dels seus personatges protagonistes. Si mai heu fet un viatge de "peregrinació mitòmana" o us heu desviat de la ruta per arribar a un " indret de culte mitòman", arrossegant algun company o companya de viatge -no tan convençut del canvi de rumb-, sabreu de què us parlo.



Nick
Hornby (Regne Unit, 1957) torna a parlar-nos de música en la seva última novel·la, Juliet, naked. El títol del llibre fa referència al títol del disc al voltant del qual es desencadena tot el relat. És la seva segona novel·la dedicada a la música, després d'Alta fidelitat, una novel·la que va portar al cinema el director Stephen Frears (2000) i de la qual ens va parlar en aquest bloc el Director Wilkins.

Juliet, naked es basa en el triangle amorós següent. Duncan és professor, voreja els 40 anys, i viu obsessionat per Tucker Crowe, un músic nordamericà que, després de gravar un disc de culte -Juliet-, desapareix del mapa. El segon vèrtex del triangle és Annie, la seva parella, una dona decebuda amb la vida i a punt d'amargar-se-la si no actua ràpidament. El tercer en discòrdia és el propi músic americà, de qui descobrirem que, en realitat, porta una vida força allunyada del que suposen els seus fans, que van escampant mites "salingerians" en incomptables fòrums d'internet. Les possibilitats de connexió que ens ofereix actualment la xarxa virtual, i la publicació d'unes gravacions inèdites de les primeres proves per a l'àlbum Juliet, seran els detonants perquè les vides d'aquests tres personatges acabin confluint en un curiós poblet perdut de Gran Bretanya. Y hasta aquí puedo leer.

El tema dels seguidor fanàtics i incondicionals de les "estrelles" musicals és un dels temes claus de la novel·la. Nick Hornby en fa un retrat ple d'humor, però també d'altes dosis de seriositat i sensibilitat, marca de l'autor.

Una fotografia (extreta del New York Times) que és LA FOTOGRAFIA: Nick Hornby prenent el micro per començar el show com una autèntica estrella de rock.

En definitiva, és una bona reflexió sobre la percepció de l'art musical. La diferència abismal que hi pot haver entre allò que volen transmetre els compositors quan creen una obra i el que realment reben els que l'escolten. I encara més enllà: Hornby fa un retrat exacte d'aquest sentiment de proximitat que podem tenir cap als nostres ídols artístics -com si fóssim els únics éssers de la Terra a qui va dirigit el seu missatge-, i la seguretat de conèixer la seva vida, obra i "miracles" com ningú més en el món. Els fragments de la novel·la que descriuen la competència d'un dels protagonistes, Duncan, a través de pàgines i fòrums de la xarxa, amb la resta d'admiradors de Tucker Crowe, en són un exemple molt entretingut.

Fa unes setmanes, Hornby era a Barcelona presentant la novel·la. Reprodueixo un breu resum de les seves paraules pel que fa a la situació de la indústria musical: "Em venia de gust tornar a escriure sobre música -deia a la roda de premsa-. Quan vaig escriure Alta Fidelitat, el 1995, no existia internet. Ara no existeixen les botigues de discos. Internet ha canviat la perspectiva respecte al fenomen musical, la manera en què sentim i entenem les cançons, però també la pròpia consideració dels artistes quan es busquen a la viquipèdia. Cada vegada és més difícil veure com pagarem als músics pel que fan, perquè la gent no deixarà de crear música".

I sí. Internet ens canvia la vida i la percepció de la realitat. Fins i tot hi podem trobar aquesta fictícia portada del disc fictici del músic de ficció Tucker Crowe (encara que sigui autopromoció, té la seva gràcia).

Com a reconegut amant de la música pop, fa uns anys li van demanar a Nick Hornby que fes una petita playlist dels seus gustos musicals. La trobareu clicant aquí: playlist pop by Nick Hornby.
El vídeo que faltava. Gràcies Joan!


3 comentaris:

Llibres i Companyia ha dit...

A Girona en tenim un lot de 20. A veure qui és el primer que s'anima a fer-ne un club de lectura! És un llibre diferent, divertit, pot aportar molt en grup...

Lojaume ha dit...

joder....vull temps per poder llegir tantes coses que vull llegir!!!!!!!!

Joan Rosebud ha dit...

Amb poques novel•les ric tant com ho he fet amb unes quantes de Hornby. Un autor que escriu bé i a sobre, de tant en tant, ho fa sobre música i –per què no recordar-ho?- sobre futbol, quina meravella. Aquest fan de l’Arsenal ja va fer una playlist a “31 songs”, amb temes que jo mai no posaria en la meva (“Like a bird” de Nelly Furtado?), però fou tot un goig llegir aquelles línies per l’estima amb que parlava de cada peça.

Per cert, sembla que ha gravat un disc anomenat “Lonely Avenue”, amb 11 cançons de Ben Folds a les quals ell ha posat la lletra.
En quant acabi la lectura que em té ocupat actualment agafaré Juliet Naked, que ja la tenia en primer lloc de la cua, però després de llegir aquest gran post encara m’han vingut més ganes de llegir-la.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...