Sedaví i el jazz

No és cap secret que el foc i la pólvora sempre han estat autèntiques passions per a milers de valencians, fins al punt que han esdevingut un tret característic d’una gent que no pot concebre cap festa o celebració sense la crema d’una traca i d’un bon grapat de masclets, que és com a València s’anomenen els petards que sonen com a bombes.
En ocasions, els valencians defineixen el soroll de la pólvora com una simfonia. De fet, l’aspiració de tota mascletà fallera consisteix en dotar l’aldarull dels explosius d’una seqüència rítmica farcida de musicalitat. Per això, quan s’analitza o es descriu el desenvolupament d’una mascletà, es fan servir termes com ara, ritme, harmonia i compàs. Aquest fet ens ajuda a comprendre fins a quin punt assoleix importància en la vida dels valencians altra de les seves passions: la música.

Cadascun dels pobles del País Valencià, per petit que sigui, compta amb la seva banda de música, nodrida per alguns veïns que -a partir dels 8 o 9 anys d’edat- entren al conservatori del municipi en busca del seu instrument. Molts d’ells cultiven al llarg de tota la vida l’aprenentatge musical amb el clarinet, la flauta o el trombó que la banda els ha deixat gaudir en una mena d’usdefruit.
Hi ha llocs que s’han aprofitat d’aquesta cultura, arrelada gràcies a les bandes municipals, per a crear un brou de cultiu musical enèrgic i divers. Es tracta de pedanies, vil·les o petites ciutats on s’ha fet servir, espontàniament, aquesta capacitat de llegir i escriure música que molts dels seus veïns atresoren, per tal de convertir al municipi en una prolífica font d’activitat artística, deslligada de l’institucionalisme cultural imperant.
D’exemples en trobem uns quants, però aquell que més crida l’atenció és Sedaví, ja que, probablement, sigui la població que compta amb més músics de jazz per metre quadrat de tot l’Estat.

Sedaví és un poble de la comarca de l’Horta Sud, famós per ser el bressol de l’industria del moble. Als darrers anys, la seva activitat econòmica s’ha diversificat però, fins fa poc de temps, la major part dels seus veïns vivien de la fusta o de l’agricultura, sent l’arròs el principal cultiu de la zona.
Sedaví ha estat conegut per l’afició de molts dels seus veïns a la boxa, i per ser un dels pocs pobles valencians on els simpatitzants del Llevant Unió Esportiva gairebé igualen en nombre als del Valencia Club de Futbol. La passió per la boxa i pel Llevant són, precisament, dos dels trets que defineixen a un dels seus veïns més il·lustres, en Ferran Torrent. Aquest escriptor, un dels que més llibres ven a l’àmbit de la literatura escrita en català, va néixer a Sedaví i continua vivint en aquest poble que, com portava per títol una de les seves obres, es troba “tocant València” ( a tan sols 5 kilòmetres de la ciutat).
La població del municipi, un dels més petits de l’àrea metropolitana de la ciutat de València, ronda els 10.000 habitants, i entre els seus carrers, a cada pas, en cada cantonada, el vent que bufa es bressola en les notes d’un jazz inspirat en els més grans autors del gènere, però impregnat d’una sensibilitat forjada en les experiències autòctones.

A punt estava de nàixer la dècada dels 90 quan una colla de amics, molts d’ells membres de la Banda de Música del poble, decidiren desenvolupar la seva creativitat més enllà del taller municipal de música. Qui sap si, inspirats per la pel·lícula que llavors Alan Parker estrenava a les nostres sales de cine, aquest grup de joves s’ajuntaren per formar una mena de Commitments del sud d’Europa, desitjosos de portar a la seva gent no tant l'energia del Soul com la llibertat del Jazz.

Les fonts consultades desvetllen, però, que la llavor havia estat plantada, uns anys abans, pel saxo baríton Francisco Angel Blanco “Latino”, que va anar regant-la amb el propòsit de llaurar un terreny fèrtil per al jazz en un àrea geogràfica que reunia les condicions idònies per al seu cultiu.
El resultat immediat d’aquesta inquietud col·lectiva fou el naixement de la Big Band Jazz de Sedaví, agrupació formada, majoritàriament, per musics del poble, però que també incloïa instrumentistes dels municipis propers.
La Big Band Jazz trigà molt poc de temps en donar-se a conèixer, duent a terme un gran nombre d’actuacions a diferents llocs de Valencia. Afortunadament, aquesta aventura anà molt més enllà d’un simple passatemps per els seus integrants i, al 1991, es va crear “Sedajazz”, un col·lectiu de músics independents que, avui en dia, s’ha convertit en una empresa de gestió musical amb una oferta de més de cinquanta músics professionals, que la integren sota diverses presentacions -big band, ensemble, dixieland, marching band, orquestra, grups de corda, trios, quartets...-.
La Big Band Jazz de Sedaví va convertir-se en la Sedajazz Big Band, autèntica bandera del col·lectiu que, des de la seva fundació, ha dut a terme més de 400 actuacions en auditoris i festivals internacionals, d’entre els quals destaquen, el Festival de Jazz de San Sebastián, l’any 1999; el Festival de Jazz de Valladolid, al 2001; i el Festival de Sassari Cerdeña (Italia), al 2004.

La Sedajazz Big Band ha gaudit de la participació de músics de la categoria de Pat Metheny, Mike P. Mossman, Horacio "El Negro" Hernández, Ramon Cardo, i Kurt Rosenwinkel, entre d’altres, i de cantants com Deborah Carter, Soledad Giménez (Presuntos Implicados), Juan Diaz “El Indio” o la cubana Arahí Martínez.

Sedajazz Big Band amb el trombonista Mark Nightingale, al gener de 2008.

A més, aquesta agrupació compta amb tres treballs discogràfics: “Three Deuces”, “De sentir latino” i “Muñequita Linda”, aquest últim, editat per la discogràfica Lola Records, de Fernando Trueba.
La formació de Sedajazz Big Band que va participar en la gravació de “Muñequita linda”, esdevé una mena de “Dream team” del jazz valencià, amb Perico Sambeat, Vicente Macián, Jesús Santandreu i Ivan Albuixec, als saxos; David Pastor, Raul Garcia, Paul Evans i Paco Mifsud, a les trompetes; Toni Belenguer, Carlos Martín, Paco Soler i J. Miguel Sauco als trombons; Santi Navalon, al piano; Oscar Cortes, al baix; Mique Casany, a la guitarra; Felipe Santandreu, a la bateria; i Carlos Llidó, a les Conges.La direcció va correr a càrrec del saxo baríton Francisco Angel Blanco “Latino”, autèntic impulsor, no tan sols d’aquesta formació, si no també del col·lectiu sencer.

A banda de la Big Band, Sedajazz aglutina moltes altres formacions, com ara:
Latino Blanco Band; Sedajazz Latin Ensemble; Sedajazz Octet & Mark Nightingale; Nova Dixieland Band; Perico Sambeat Boogaloo Sessions; Vicent Macián Jazz Group; Albert Sanz y los once dedos, ...

El passat 10 de novembre, una de les figures més representatives del jazz nascut a Sedaví, el trompetista David Pastor, va presentar el seu disc amb Nu Roots a la Sala “Continental”, de Barcelona.
En la seva faceta de músic "freelance", David Pastor ha actuat i gravat amb artistes com Presuntos Implicados, Michael Bubble, Armando Manzanero, Celia Cruz, Lucrecia, Martirio, Lolita, Jaime Urrutia o la Fundación Tony Manero. Al 1997 va realitzar una gravació per a BMG amb el grupo Solar Sides, a Lausanne (Suïssa). A més a més, ha participat en la gravació d’un LP monogràfic de Maurice Ravel amb l’orquestra Filharmònica de Gran Canària. Sol col·laborar assíduament amb músics com Perico Sambeat, Ximo Tebar, Mario Rossy, Eladio Reinón, Joan Soler, Jordi Vilá o Fabio Miano.
Ha tocat als festivals de jazz de Montreal (Canada), Montreux (Suiza), Eurojazz (México), Cully (Suiza), San Sebastián, San Javier, Terrassa, Madrid i Barcelona.

David Pastor + Nu Roots a la sala Continental, al barceloní barri de Gràcia. 10 de novembre de 2009.

A continuació, transcrivim una xerrada amb el David, que després del seu concert a Barcelona tingué l’amabilitat de respondre a unes preguntes per a l’AMPLI.

Comptes amb una formació amb la que interpretes en directe els temes de “Stringworks”, a més a més, toques amb Nu Roots i col·labores amb artistes de diferents estils. Com ho compagines tot?
Stringworks es va presentar a Valencia al 2006 i Nu-Roots es presentarà, també a Valencia, segurament al gener o febrer de 2010, encara que varem fer una prèvia del grup al Març de 2009, a la sala C.C.C. Octubre.
Aquest any també l’he dedicat a produir l’últim treball de Miquel Gil amb el Manel Camp trio. A part, he col·laborat amb el projecte “Sueño Inmaterial” de Laura Simó i Pedro Ruy-Blas, que es va presentar el 28 de juny de 2009 al Carnegie Hall de Nova York.
Sí que es cert que tinc una agenda apretada i, a més a més, soc professor del I.S.E.M. (Taller de Musics de Barcelona) però quan la teva feina és també la teva passió, treus el temps d’on calgui.

La improvisació és un element importantíssim al jazz... el projecte amb Nu Roots és la formula que has triat per portar aquesta improvisació a l’extrem?
Pense que encara es podria portar més enllà.
El que fem amb Nu-Roots és intentar canviar el jazz; és a dir, ens fem servir del llenguatge tradicional del jazz i l’adaptem a noves arrels musicals, com ara el pop, el Hip-Hop… etc

Les teves col·laboracions amb altres músics són moltes i variades. Què és allò que més t’atreu d’una col·laboració?
Cada col·laboració és un repte, i soc un gran amant dels reptes. Ara mateix estic clavat en uns arranjaments de cançons de Miquel Gil per a la Banda de la Unió Musical de Llíria, i és la primera volta que escric música per a tanta gent.

Quins són els propers projectes de David Pastor?
De moment, presentar oficialment el treball NU-ROOTS, i el destí dictarà el següent.

Hi han pocs llocs amb un ambient jazzístic tan actiu i prolífic com el que es viu a Sedaví. Quins penses que han estat els ingredients que han possibilitat el sorgiment d’un fenomen com el que s’ha viscut al teu poble?
El “Alma Matter” de Sedajazz ha estat Francisco Blanco “Llatino”. Ell és l’autèntic responsable de tot el que ha passat a Sedaví, per tat, ell podria explicar-te millor quins són els ingredients que han possibilitat el fenomen.

Quina opinió et mereix el Festival de Jazz de Terrassa?
La meva opinió és immillorable. Pense que és el millor festival al jazz de tot el país.

Sou moltíssims els músics vinculats a Sedajazz i, la majoria, treballeu junts o col·laboreu assíduament. Suposo que uns i altres us haveu influenciat recíprocament. Creus que el jazz que ha nascut o s’ha forjat a Sedaví ha acabat assolint certes particularitats? És a dir, creus que existeix un “So Sedaví”?
No sabria exactament dir-te si hi ha un “So Sedaví” perquè, precisament, el que ens ha donat a conèixer ha estat la diversitat de projectes que s’han fet, des de grups petits (trios i quartets) fins a una orquestra amb cordes, així com –evidentment- la Big band. I els estils musicals han estat molt diversos, anant des de el dixieland a la música de cinema passant per el Swing, la música llatina i el Cool-jazz.
El que sí que és cert és que la majoria dels músics vinculats a Sedajazz té avui la seua veu dins del panorama jazzístic nacional.

Acabem amb una pregunta –gairebé- personal. Quins són els 5 discos que més t’han marcat?
- “Kind of Blue” de Miles Davis.
- “Standards Time” de Wynton Marsalis.
- “The Moontrane” de Woody Shaw.
- “The Joshua Tree” de U2.
- “Anjo de Mim” de Ivan Lins.

David Pastor + "Nu-Roots"

David Pastor inicià el seus estudis de jazz al Taller de Jazz de Sedaví, a l’any 1988, i fou alumne dels Conservatoris Superiors de València i Barcelona, on va obtenir el Premi d’Honor final de carrera, sota la batuta de D. Jaume Espigolé.
Seria fàcil dir que en David i els seus col·legues del món jazzístic de Sedaví, estigueren al lloc idoni en el moment oportú, però aquesta afirmació seria tan injusta com absurda, ja que són ells mateixos els que, amb el seu esforç i unes grans dosis de talent, han fet d’un petit poble una autèntica referència en l’àmbit del jazz.
En tot cas, la sort que han tingut consisteix en haver coincidit en el temps per poder motivar-se professionalment els uns als altres. L’empenta i la iniciativa de Francisco Angel Blanco “Latino”, va fer la resta però, el “Alma Matter” de Sedajazz –com l’anomena David Pastor- mereix un capítol a banda que, probablement, s’escriurà a l’AMPLI properament.