Diuen que Kumbaià prové de la deformació de les paraules angleses Come by here, my Lord (veniu, Senyor), segons la manera com les pronunciaven els afro-americans en els seus cants espirituals.
Xesco Boix i el folk
"Era l'any 1965 i tenia [en Xesco] 18 anys. (...) Aleshores un fet aparentment intranscendent canvia la seva vida. Li regalen un disc que el fascina (...). S'anomena Balades americanes interpretat per Pete Seeger. "Mitjançant aquell disc vaig descobrir a Pete Seeger. I quin era el jove alat que no s'apuntava al seu somni? I el seu somni era lluitar durament per tal de convertir aquest infern en un paradís. La guitarra i les cançons eren les armes. I jo m'hi vaig apuntar."
Xesco Box a: PANYELLA, Lluís M. Xesco Boix: un amic, un mestre. Moià: Raima, 1995.
Francesc Boix Masramon "Xesco" va ser l'introductor del folk nord-americà al nostre país durant els anys seixanta i setanta.
Provenia d'una família benestant del Maresme, amb un alt nivell intel·lectual i un fort interès per l'art i la cultura. El pare també era poeta i la mare li ensenyà un munt de cançons populars.
El moviment escolta també tindria certa influència en el Xesco més jovenet i sovint s'identificarà la seva música amb aquest moviment excursionista i espiritual. Malauradament, moltes de les adaptacions que el músic va fer de diversos espirituals negres o cançons populars nord-americanes ara les associem, inevitablement, a cançons de missa amb guitarra. És el cas per exemple de la Vall del Riu Vermell: una cançó d'amor, en el seu origen més country, convertida aquí en una cançó de funeral catòlic.
Entre els 17 i 18 anys, Xesco Boix va viatjar als Estats Units on va conèixer el mestre Pete Seeger i va sentir les cançons de Joan Baez, Peter, Paul & Mary i Bob Dylan, els músics que lideraven en aquell moment el nou moviment folk nord-americà. Va tornar a Catalunya amb una nova manera de tocar la guitarra i un munt de cançons sota el braç per adaptar.
A casa, apareixien amb força els Setze Jutges i el moviment de la Nova Cançó, que s'emmirallaven principalment en els cantautors francesos. En canvi, Xesco Boix i el grup de músics que reuniria al seu voltant en el Grup de Folk, s'inspiraven també en aquest nou corrent que provenia d'Amèrica.
Pete Seeger i el seu nét Tao interpreten Where have all the flowers gone en el concert d'homenatge a Raimon a Barcelona (1993)
De totes maneres, Xesco Boix, juntament amb Artur Blasco o Jaume Arnella, es pot considerar també un buscador de cançons populars. No hi va ser a temps, però de ben segur que hauria estat darrera de la creació del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT).
Xesco Boix i l'animació infantil
"La meva finalitat és la d'arribar a ser un flautista d'Hamelin que pogués enllaminar els infants per tal de canviar les coses, perquè penseu que les coses es poden arreglar començant per la base, és a dir, la mainada. (...) Les cançons poden ser coses vives que produeixen sentiments de joia, de ràbia, d'esperança, d'unió, de calma, de tendresa. Sort en tenim de les cançons! No heu cantat mai després d'haver plorat? Quan heu sentit aquella sensació que fa brillar els ulls de nou, quan se'n va la cabòria i dius: No, no està tot perdut."
Xesco Boix a www.xesco.cat
Xesco Boix va ser el pioner de l'animació infantil a Catalunya durant els anys setanta i vuitanta. Encara avui la seva feina perdura en la manera de fer de moltes companyies musicals dedicades als infants.
Aprofitant també als seus estudis de pedagogia, va editar nombroses eines de treball per a mestres i educadors.
Va gravar 35 àlbums i va publicar 10 llibres sobre animació infantil, contes i cançons. Podeu consultar la seva discografia completa aquí: www.xesco.cat
No obstant, el que més recordem els que érem infants en aquella època són, sens dubte, les seves actuacions en directe.
Cançons interactives seria una bona definició pel tipus de concerts que oferia Xesco Boix, una manera de fer les cançons participatives que ha arrelat profundament en la cultura de l'espectacle infantil del nostre país. En solitari o amb el grup Ara va de Bo, Xesco Boix va fer cantar a quasi tots els nens i totes les nenes cançons populars d'arreu del món d'una manera fresca, divertida i alhora seriosa, reivindicativa i amb qualitat musical.
Qui no recorda el Gripau Blau?
Més tard, juntament amb altres músics com Toni Giménez i Àngel Daban (encara en actiu), Xesco Boix fundaria Els Cinc Dits d'Una Mà, un equip de treball en el camp de l'animació infantil per a compartir cançons i tècniques.
No he trobat cap vídeo de qualitat per il·lustrar com eren els concerts d'en Xesco, però aquest recull del YouTube s'hi apropa una miqueta:
Ara que fa 25 anys de la seva mort recomano moltíssim a totes les biblioteques el nou llibre de Lluís Panyella, que inclou un CD amb gravacions inèdites de cançons i pautes per cantar-les i explicar-les:
- Panyella, Lluís M. Xesco Boix: història de la nostra història. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2009.
- Xesco Boix 25 anys: vull ser lliure. Barcelona: Enderrock, 2009. DVD
Joan Baez interpreta We shall not be moved segons l'adaptació de Xesco Boix
... m'agrada pensar que, un matí de cel clar,
en Xesco va agafar un tren per anar-se'n ben lluny,
a la recerca de nous somnis i noves cançons.
en Xesco va agafar un tren per anar-se'n ben lluny,
a la recerca de nous somnis i noves cançons.
5 comentaris:
M'agrada que es reivindiqui aquest músic i aquesta música.
Durant uns anys, va ser la porta d'accés a músiques i textos d'altres cultures que també reclamaven la llibertat i transmetien idees de progrés social i respecte pels demés.
És cert que és una estètica (també musical) que no ha envellit gaire bé, vista des del moment actual, però que té un valor fonamental per a molta de la música que es va fer, aquí, posteriorment.
Quan a l'aspecte de l'animació infantil, crec personalment que encara no s'ha millorat ni aquest repertori ni la manera de presentar-lo als més petits.
Els enregistramenmts d'Ara Va de Bó o La Pataqueta poques vegades han estat superats en qualitat.
merci Marta :-)
Gràcies Marta!
m'ha recordat el pati de la meva escola, i la dolça veu del meu pare, i un barbut professor de música que era el nostre Xesco Boix per xarnegos, i el perdurable descobriment de Pete Seeger (encara viu!), sempre rialler i intencionat. Quantes coses aglutinada el símbol de Xesco Boix.
... i jo que em sabia cançons en italià o euskera perquè tenia un cassette del Xesco que es deia "La volta al món en 12 cançons" (un dels pocs que guardo, snif!)
We shall not be moved!
We shall overcome!
Ah, per cert ... un dels millor ara mateix en animació infantil sens dubte és en Jordi Tonietti (no dubteu a tenir-ne algun CD o a convidar-lo a les biblioteques ... arrasa entre la població infantil!)
Quina gràcia! l'escola que veieu era la meva escola. El reportatge es va grabar a les Planes d'Hostoles fa uns dos mil anys, però me'n recordo molt. Estàvem nerviosos. Sortiríem a la tele, encara que a moltes cases ni tant sols es veia "l'UHF". A vegades ens feien repetir les escenes. Ai, quins temps! Ara, gràcies a en Josep M. Panyella, he pogut recuperar el programa al complet. Les cançons d'en Xesco Boix seran sempre especials per aquests nanos de poble.
Mercè
Biblioteca de Caldes
Publica un comentari a l'entrada