dijous, 30 de juliol de 2009

Recordes Tubular Bells?

Qui no coneix encara l'arxifamòs àlbum de Mike Olfield? ... probablement només els menors de certa edat. D'acord, d'acord, però ... l'heu vist en la seva primera -i més genuïna- versió?
Segurament alguns sí, però molts de vosaltres segur que encara no. De fet, jo el vaig trobar per casualitat fa només unes setmanes buscant informació dels ... Henry Cow ! (als quals prometo dedicar un post algún dia).

Estem a 1973, els primers temps de la posteriorment arxifamosa discogràfica independent anglesa Virgin Records. Un petit label nascut amb aquest enregistrament, que apostava per músiques més aviat arriscades i experimentals.
Qui podia preveure que un LP de rock enregistrat completament per un multiistrumentista de 19 anys que contenia exclusivament UNA sola peça es convertiria en un supervendes? En realitat, les primeres crítiques ja van ser sorprenents:

"aquest és un disc que cobreix genuïnament un nou i inexplorat territori", amb música que "combina lògica amb sorpresa, sol amb pluja" John Peel
"Una extensa obra, quasi clàssica en la seua estructura i en la forma en com el tema està establert i destrament treballat" Melody Maker
"La textura de Tubular Bells recorda bastant a Jean Sibelius, Ralph Vaughan Williams, Michel Legrand i The Last Night Of The Proms", va escriure el productor televisiu Tony Palmer

El cas és que, efectivament, i citant la Viquipèdia: "Tubular Bells sempre es recordarà com un moment en la història de la música rock que va captivar el cor i la imaginació de molta gent" i el disc es va vendre com xurros fent milionaris tant a l'artista com a la discogràfica; però aquesta és un altra història.

Només 6 mesos després de sortir al mercat, l'àlbum va ser interpretat en directe el dia 30 de novembre de 1973 a la BBC Four.

En la filmació van participar un conjunt de músics que avui encara causa estupor, gairebé tots ells relacionats d'alguna manera amb l'escena d'avantguarda del rock anglès en aquell moment, aquesta és la formació completa:

MIKE OLDFIELD (bass, guitar)
MICK TAYLOR - Rolling Stones (guitar)
STEVE HILLAGE - Gong (guitar)
PIERRE MOERLEN - Gong (percussion)
FRED FRITH - Henry Cow (bass, guitar)
JOHN GREAVES - Henry Cow (keyboards, bass)
TIM HODGKINSON - Henry Cow (keyboards)
GEOFF LEIGH - Henry Cow (flute)
MIKE RATLEDGE - Soft Machine (keyboards)
KARL JENKINS - Soft Machine (oboe)
TED SPEIGHT - Kilburn & The High Roads (guitar, bass)
JOHN FIELD (flute)
TERRY OLDFIELD (flute)
TOM NEWMAN (voice)


Quan va sortir el disc, jo vaig ser un d'aquells que el posaven una i altra vegada al pick-up.
Ara que el miro en un vídeo trobat a internet, comprovo que em transporta a emocions que ja no recordava.

Us recomano que us deixeu seduïr per la màgia d'uns grans músics interpretant una música inspirada, innovadora en el seu moment, i avui dia, ja tot un clàssic de la música del segle XX.

Amb tots vosaltres ... Tubular Bells enjoy!

.


.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...