Hypermusic Prologue: òpera projectiva en set dimensions

La búsqueda de las dimensiones ocultas. Universitat de Harvard, 31-01-2006. Fragment de l'entrevista d'Eduard Punset a Lisa Randall al programa Redes. Durada: 40 segons.

Dins la programación del Festival Agora, els dies 14 i 15 de juny es va estrenar en el Centre Pompidou de París, l'òpera Hypermusique Prologue: A Projective Opera in Seven Planes, del compositor català Hèctor Parra, una obra interdisciplinar on conflueixen música, ciència i art.


Hèctor Parra va nèixer a Barcelona fa 33 anys i és actualment un dels noms de referència de la música contemporània espanyola. Impressionant currículum el seu: premi d'honor del Conservatori del Liceu en composició, piano i harmonia, Catedràtic de Composició Electroacústica del Conservatori Superior d'Aragó, Premi de Composició de l'INAEM (Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música), les seves obres són programades en els grans festivals internacionals i interpretades per formacions de prestigi com l' Ensemble Intercontemporaine, l'Arditti String Quartet, el Klangforum de Viena o l'Ensemble Recherche. Parra és compositor en residència a l'IRCAM (Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique) de París on treballa en un projecte d'investigació dins el grup "geste instrumental".

Hypermusique Prologue és una òpera poc convencional, fruit de l'interès de Parra per la física i l'art. L'obra s'inspira en la teoria sobre l'existència d'una cinquena dimensió oculta en l'univers, recollida a Warped Passages un dels cent llibres de l'any 2005 per a The New York Times, escrit per Lisa Randall, catedràtica de física de la Universitat de Harvard.

Lisa Randall és experta en teoria de cordes, física de partícules i cosmologia. Les seves investigacions sobre supersimetria i la teoria de la unificació l'han convertit en la física teòrica més citada en els darrers anys. Warped Passages parla de les dimensions ocultes de l'univers, un aspecte de la física que està revolucionant la nostra visió del món.

El punto de partida de la ópera es la admiración que siento por Lisa Randall, que ha conseguido en Warped Passages transmitir a un público muy amplio el esfuerzo por comprender la naturaleza última de la que formamos parte. Su libro me abrió la imaginación acústica hacia nuevos espacios sonoros.
Hèctor Parra. Suplement Babelia, 6/6/09.

Però no només és novedós que una òpera s'inspiri en una teoría agosarada de la física sinó que la mateixa autora d'aquesta teoria escrigui el llibret de l'òpera...Lisa Randall és una admiradora de la música de Parra i la seva col·laboració amb el compositor no només es va limitar a escriure el llibret sinó que, també, va treballar aspectes més estrictament musicals.


També l'art té una presència més que anecdòtica en aquesta òpera. Parra, a més de músic, és un pintor apassionat i entusiasta d'artistes com El Greco. Segons el compositor, els marcats contrasts de color i llum de El Greco inspiren el joc de violents contrasts que nodreixen la seva pròpia música. A Hypermusic Prologue, Parra va demanar a l'artista britànic Matthew Ritchie que s'encarragués de l'escenografia.

La relació entre ciència i art és una constant en la plàstica de Matthew Ritchie que en obres seves com l'aclamada The Morning Line va treballar durant tres anys amb arquitectes, músics, científics, programadors i animadors web per aconseguir dissenyar una estructura mutable basada en un sistema interactiu comprès per sons i imatges que variaven en funció de l'espectador.


"Hypermusic Prologue, A Projective Opera In Seven Planes" -Episode 2 - Décor et mise en scène (4:22 min) [en francès]


Parra, Ritchie i Randall han evidenciat, amb aquest suggerent projecte, que la simbiosi entre art i ciència no només és possible sinó necessària per a la creació sonora, visual i reflexiva multidimensional.

Hypermusique Prologue:
Música: Hèctor Parra; Llibret: Lisa Randall
Escenografia: Matthew Ritchie
Director d'escena: Paul Desveaux
Charlotte Ellett, soprano; James Bobby, baríton
Ensemble Intercontemporain
Realització informàtica musical: Thomas Goepfer (IRCAM)

Sinopsi:
Una compositora-científica (soprano) viu una profunda tensió entre l'amor que sent pel seu company (baríton) i la seva passió pel coneixement, convençuda que existeix un món més gran per explorar del que coneixem. Esa relación de pareja sufre un vuelco cuando, tras una fuerte discusión, ella decide emprender un hipotético viaje a la deformada quinta dimensión del modelo Randall-Sundrun del espacio-tiempo. A partir de ese momento, el espacio y la energía que experimentará la soprano dependerá de su posición en esta nueva dimensión, explica el compositor. En este viaje los dos protagonistas viven diferentes experiencias de la realidad, ella moviéndose libremente en un hiperespacio de cinco dimensiones, mientras su pareja sigue aferrada a nuestro espacio-tiempo conocido. (Babelia, 6/06/09).

Hypermusique Prologue es presentarà els propers 27 i 28 de novembre al Gran Teatre del Liceu, coproductor del muntatge juntament amb l'Obra Social Caixa de Catalunya, el Festival d'Òpera de Butxaca i Noves Creacions, l'IRCAM i l'Ensemble Intercontemporaine, que actúa sota la direcció musical de Clement Power.


"Hypermusic Prologue, A Projective Opera In Seven Planes" -Episode 3 - La musique (6:28 min) [en francès]


Discografia d'Hèctor Parra, disponible en CD:


Knotted Fields; Impromptu; Wortschatten; L'Aube assaillie; Abîme - Antigone IV; Trío de cuerda. Kairós.
Crítica del disc a Diverdi, aquí.










Entrevista a Hèctor Parra : La Búsqueda de nuevas energías sonoras. Babelia 6/06/09, aquí.


Muy Interesante: Algunas de sus ideas suenan un poco locas para el ciudadano medio. ¿De dónde provienen?

Lisa Randall: La idea de que existen dimensiones extra proviene de la teoría de cuerdas, según la cual las partículas fundamentales son oscilaciones de pequeñas hebras de energía vibrantes. La teoría de cuerdas sirve para combinar dos modelos muy diferentes del mundo, la mecánica cuántica, que se aplica a escala atómica, y la relatividad general, que funciona a gran escala. Algunos físicos creemos que debería haber una única teoría válida en cualquier régimen. La teoría de cuerdas lo hace, pero sólo en un universo con más dimensiones. Hay cosas que no comprendemos con sólo tres dimensiones espaciales y una temporal. Como ninguna teoría física fundamental descarta la existencia de más de tres dimensiones, es lógico pensar cómo sería el mundo si existiesen.

Entrevista a Lisa Randall a la revista Muy Interesante: http://www.muyinteresante.es/index.php/component/content/article/3240-lisa-randall