dilluns, 20 de juliol de 2009

La Biblioteca d'Ampli # 2: Erik Satie, memòries d'un amnèsic

Erik Satie. Memorias de un amnésico y otros escritos. Árdora, 2007













Ni curta ni mandrossa (tot el contrari), us recomano una lectura obrigada si teniu com a meta, del vostre pla estratègic vital per als propers 70 anys, passar-ho bé per sobre de qualsevol altra aspiració necessàriament frívola.

Us he de dir que feia temps que no reia amb un llibre; que no acabava una lectura estimant el seu autor; que algú no m'inspirava tanta alegria més enllà d'un cap de setmana. Aquest llibre, senyores, senyoretes i senyors, ajuda a viure. Així que, si aquest estiu algú s'apropa al tauell de la vostra biblioteca demanant una recomanació musicolectora, sigueu filàntrops, aixequeu-vos de la cadira, mireu més enllà (molt més enllà) del vostre ordinador i treieu del barret aquest llibre. Guarireu les ferides de tots els pediatres, oficinistes, perruqueres, nens de preescolar, guiris incandescents, iaies xatejadores, adolescents en fase lunar, senyors que fan crucigrames, mestresses de casa (són mestresses?) que es fan les sueques, funcionaris vintage... I vosaltres us quedareu tan amplis.

Memorias de un amnésico recull una sèrie d'escrits que Satie mai va publicar com a obra unitària. És una recopilació d'articles i textos realitzada per Ornella Volta en una edició francesa de l'any 1977 a partir de la qual s'ha fet l'edició espanyola d' Árdora. Llorenç Barber fa una lúcida presentació de l'autor i la seva obra musical que es complementa amb una introducció de Loreto Casado, traductora dels textos originals. Aquest preàmbul prepara per al massatge mental que us farà Satie amb un enfilall de títols com Memorias de un amnésico, Obras de la Iglesia Metropolitana del Arte, Observaciones de un imbécil (yo), Cuadernos de un mamífero, Propósitos a propósito, Charlas, Razonamientos de un testarudo i Inventario. Després de llegir aquests escrits us fareu una idea precisa del que pot ser la musicoteràpia...

Un mentiroso tiene que ser Chino, o parecerlo.

El Satie escriptor revela una personalitat tan càustica com divertida, tan analítica com subjectiva, tan sòbria com oberta de mires, tan honesta com valenta... Escriu sobre música i els músics (el seu admirat Stravinsky, el col·lega Debussy, el Wagner de les antípodes...), sobre els crítics musicals als quals apallissa mitjançant l'elogi, sobre els animals (sempre tan educats a diferència dels humans), sobre el seu temps (que podria ser perfectament el nostre) i sobre tot allò que vol. Traslladat a la pintura, llegir Satie (i escoltar, of course) vindria a ser com veure un quadre de Kandinsky al natural (quins colors, Déu meu!): sabíeu que era un geni pero ara ho creieu de veritat.

Su independencia y su música le granjearon grandes enemigos, pero contó con la amistad de los mejores: Braque (que ilustró algunas de sus partituras), Picasso (que figurinó y decoró algunos de sus ballets), el propio Stravinsky, Juan Gris, Debussy, el pianista Viñes y, antes que ninguno, los pintores españoles Rusiñol, Zuloaga y Ramón Casas. Luego vendrían los dadaístas... Para empezar, recomendaríamos su lectura a todos los que se encuentran en esa edad en la que cabe hablar de una educación sentimental. Nada de grandes frases. Pocas y bien dichas. Satie es siempre un soplo de aire fresco. Sus consejos son siempre valiosos. Andrés Trapiello.

Un concert de castanyoles, un exfoliant per a l'ànima, tot això són les Memòries d'un amnèsic. Escolteu-lo i llegiu-lo immediatament (i passeu d'aquest panegíric que he escrit).

Ah! i l'edició d'Árdora és maca i inclou alguns dels milers de dibuixos que el músic va realitzar en minúscules cartolines.

I això és tot el que us havia de dir.

Erik Satie - Vexations



Santiago Rusiñol. Retrat d'Erik Satie.


... Si se quiere tener razón -razón de verdad- hay que empezar por ser razonable, muy razonable (noten que no estoy haciendo aquí ningún pleonasmo);...
además,... hay que tener razón sin vanidad,... sin ruido,... sin orgullo... Estar en posesión de la Razón no concede ningún privilegio;...
... a menudo no causa más que problemas...
... El hombre que tiene razón -generalmente- está mal visto, hasta con gafas...
... En él está el saberlo, & no codiciar nada más que tener razón -si se empeña...
... Pero el que desee conservar su tranquilidad personal, cuidará siempre de no tener razón,... nada de razón -menos, incluso...
... Entonces,... le esperarán días felices,... & se extinguirá rodeado de honores y prosperidad -& quizá tenga muchos hijos legítimos, naturales o sobrenaturales...
Erik Satie. Memorias de un amnésico.

1 comentari:

Magnum ha dit...

Gràcies Miss D.
Ets la segona persona que em recomana conèixer en Satie... Va sent hora de fer-vos cas, crec.
: )

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...