El bisbalenc Pau Blanc va tocar el 4 de març a la biblioteca Ernest Lluch les cançons del seu primer disc, "Jou", que es publicarà aquest 2017. L'ambient del concert, afable, casolà i proper, va ser un reflex de la personalitat de Pau Blanc tot i que les lletres de les seves cançons s'acosten a la sàtira i a la crítica social a ritme de blues, folk i pop.
Pau Blanc al piano
Pau Blanc a la guitarra
El bisbalenc va tocar les deu cançons del seu debut -bé, al final van ser onze perquè va decidir repetir-ne una, "Alopècia", perquè com ell mateix va dir, "no li havia quedat bé" - acompanyant-se del teclat primer i després de la guitarra. Ell mateix anava presentant les cançons i va comentar que les havia composat per ser tocades amb banda i que estava acabant de polir el format acústic i en solitari.
El públic va omplir la biblioteca
Concert de ben a prop, sense escenari
Entre el públic hi havia la professora de música Mercè Casamajor Colls, que ha tingut com a alumnes Imma Pascual (directora del Cor Geriona), Jaume Pla (Mazoni), Eduard Font (Lax'n'Busto), la soprano Maite Mer, la pianista Maria Canyigueral que estudia a la Royal Hall Academy de Londres i acaba de rebre fa poc un disc d'or a Califòrnia i al mateix Pau Blanc, entre d'altres. Una vegada acabat el concert vam poder parlar amb Pau Blanc sobre la seves cançons i el seu proper disc.
Pau Blanc en una foto promocional
M'has comentat que vivies en una cabana de fusta. Com hi vas anar a parar?
Sí, vivia en un lloc molt guai, al mig de les Gavarres. Es va construir als anys seixanta i pagava un lloguer. Hi vaig anar perquè volia estar tranquil en un lloc més aviat aïllat, sempre m'ha molat. Quan pugui, a la que tingui diners, tornaré a buscar un lloc així. També hi vaig anar per fer música.
Algunes cançons de les que has tocat avui tenien un aire de blues.
Sí, com "Al·lopècia". Però la veritat és que les cançons de "Jou" són bastant heterogènies. No tinc una línia molt definida.
A més de l'Adrià Puntí, quines altres influències tens?
Bé, a mi m'agrada molt Joni Mitchell, els Creedence, Beach Boys, tot aques tingladu dels seixanta.
¿Per què t'agraden?
El so és molt guai, sona molt orgànic i això m'encanta. A més s'implicaven molt en cada tema, tenien molts matissos i ara això crec que s'ha perdut.
Tens lletres intimistes, d'altres més crítiques i satíriques. Per exemple parles de quedar-te calb i de moment sembla que no cal que pateixis pel teu cabell.
Sí (riu), és que tinc moltes obsessions jo. Sempre havia pensat que em quedaria calb i em vaig posar al piano, va sortir la cançó i va quedar divertida.
¿Et costa que et surtin les cançons?
La veritat és que jo sóc partidari de la cocció lenta de les cançons. Hi ha gent que treballa sobre vint-i-cinc temes i en trien deu. En canvi jo, en vaig fer set i en vaig triar deu (riu).
Pau Blanc en una actuació
Durant el concert has comentat vàries vegades que avui era el primer dia que tocaves les cançons en format acústic i que les havies escrit per ser tocades amb banda.
Sí tinc una banda que és amb la que he gravat el disc i que està consolidada. Hi toca la bateria l'Aleix Bou, que també m'ha produït el disc i ha fet molta feina. Hi ha tres músics més de La Bisbal i un noi que vaig conèixer a través d' "Alls Nous Piquen" i que viu a Barcelona. Jo canto, toco la guitarra i el piano, després hi ha una segona guitarra, un baix i una bateria.
¿I aquesta armilla que et poses per tocar?
Mira no sé, és simbòlica i ja està.
¿Pel format en acústic per què has escollit fer-lo amb piano i guitarra?
Doncs mira perquè penso que l'ordre és important i perquè hi ha cançons que queden més bé amb un instrument que amb l'altre. Hi ha cançons que no me les sento tan meves i les toco amb l'instrument que millor queda amb la cançó. Es tracta d'anar-los intercalant perquè el públic i també jo les disfrutem.
¿Les cançons les compons amb la guitarra o amb el piano?
Doncs n'hi ha de totes. També n'hi ha que les començo per la lletra. De fet vaig començar a tocar perquè m'agradava molt escriure. De vegades és al revès, però d'altres cançons les faig perquè tinc coses escrites que m'agraden i intento vestir-les amb música. Però el "modus operandi" tampoc el tinc molt establert.
¿Per quan tens previst treure el teu debut, "Jou"?
Doncs tan aviat com ens entenguem amb el segell. Ja fa temps que tinc tots el temes mesclats i tot. M'agradaria treure'l tan aviat com sigui possible.
¿Tens algun altre concert a la vista?
Sí, tenim previst tocar al festival Gat Bornaix al monestir de Sant Miquel de Cruïlles i a les festes de Palafrugell. Amb el disc a la mà és més fàcil trobar bolos i per això espero que es publiqui aviat.
¿I aquesta armilla que et poses per tocar?
Mira no sé, és simbòlica i ja està.
¿Pel format en acústic per què has escollit fer-lo amb piano i guitarra?
Doncs mira perquè penso que l'ordre és important i perquè hi ha cançons que queden més bé amb un instrument que amb l'altre. Hi ha cançons que no me les sento tan meves i les toco amb l'instrument que millor queda amb la cançó. Es tracta d'anar-los intercalant perquè el públic i també jo les disfrutem.
¿Les cançons les compons amb la guitarra o amb el piano?
Doncs n'hi ha de totes. També n'hi ha que les començo per la lletra. De fet vaig començar a tocar perquè m'agradava molt escriure. De vegades és al revès, però d'altres cançons les faig perquè tinc coses escrites que m'agraden i intento vestir-les amb música. Però el "modus operandi" tampoc el tinc molt establert.
Pau Blanc en un moment de la gravació del seu disc
¿Per quan tens previst treure el teu debut, "Jou"?
Doncs tan aviat com ens entenguem amb el segell. Ja fa temps que tinc tots el temes mesclats i tot. M'agradaria treure'l tan aviat com sigui possible.
¿Tens algun altre concert a la vista?
Sí, tenim previst tocar al festival Gat Bornaix al monestir de Sant Miquel de Cruïlles i a les festes de Palafrugell. Amb el disc a la mà és més fàcil trobar bolos i per això espero que es publiqui aviat.
Mentre esperem que arribi el "Jou" podeu escoltar dues de les seves cançons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada