Robert Northern conegut professionalment com Brother Ah és un dels músics més prolífics i respectats de la història del jazz, amb una producció enregistrada de més de 40 anys, però també desconegut per a la majoria.
Nascut el 1934 a North Carolina i crescut al Bronx de Nova York, Robert va estudiar a la Manhattan School of Music i a la Vienna State Academy. Durant els 50 i els 60 va treballar extensament com a interpret de trompa (instrument inusual en el llenguatge del jazz) amb músics com Donald Byrd, John Coltrane, Gil Evans, Sun Ra, McCoy Tyner, Roland Kirk, la Jazz Composers Orchestra, Don Cherry, Thelonious Monk, Freddie Hubbard, Miles Davis, Dizzy Gillespie, Eric Dolphy, Charlie Haden i John Lewis, tant com a músic de sessió com en actuacions en directe.
Northern va viure a Nova York des de 1963 fins a 1971 i després d'un període de creixent interès per la música no occidental, va visitar i va estudiar a l'Àfrica (Ghana, Kenya i Tanzània) durant set estius consecutius (1972 -1978). Durant la dècada de 1970 va publicar diversos discos com a líder de banda. Aquests àlbums van ser reeditats en CD pel segell Ikef Records en la dècada de 2000. A més de la trompa, també va utilitzar la flauta, el sitar, les percussions i el tractament de sons enregistrats en cinta magnètica. Va ser professor al Dartmouth College durant 1970-1973, a la Brown University durant 1973-1982 i després a la Levine School of Music a Washington DC, des de 1982. Brother Ah és també el fundador del World Music Ensemble (un grup que explora les tradicions musicals d'Àfrica, Japó, Espanya la India Oriental així com la dels natius americans i la tradicional americana) i fundador també de The Sounds of Awareness Ensemble, que explora els sons de la natura i la música. Finalment, apuntarem també que presenta un programa setmanal The Jazz Collectors a l'estació de ràdio WPFW a Washington.
Northern va viure a Nova York des de 1963 fins a 1971 i després d'un període de creixent interès per la música no occidental, va visitar i va estudiar a l'Àfrica (Ghana, Kenya i Tanzània) durant set estius consecutius (1972 -1978). Durant la dècada de 1970 va publicar diversos discos com a líder de banda. Aquests àlbums van ser reeditats en CD pel segell Ikef Records en la dècada de 2000. A més de la trompa, també va utilitzar la flauta, el sitar, les percussions i el tractament de sons enregistrats en cinta magnètica. Va ser professor al Dartmouth College durant 1970-1973, a la Brown University durant 1973-1982 i després a la Levine School of Music a Washington DC, des de 1982. Brother Ah és també el fundador del World Music Ensemble (un grup que explora les tradicions musicals d'Àfrica, Japó, Espanya la India Oriental així com la dels natius americans i la tradicional americana) i fundador també de The Sounds of Awareness Ensemble, que explora els sons de la natura i la música. Finalment, apuntarem també que presenta un programa setmanal The Jazz Collectors a l'estació de ràdio WPFW a Washington.
Compositor, multiinstrumentista, professor, investigador, radiofonista ... la seva producció discogràfica es divideix en dos grans grups, com a músic professional enmig dels més grans artistes del seu temps i com a creador inquiet i pacient a l'hora. I mentre la una és abundant i espectacular, l'altra és indispensable i privada. A continuació fem una ullada als seus àlbums personals.
Sound
Awareness (Strata-East,
1974)
Move
Ever Onward (Divine,
1975)
Key
to Nowhere (Divine,
1983)
Celebration
(Mapleshade, 1993)
L'any 2016, el segell Manufactured Recordings va reeditar aquests tres primers títols i, gran notícia, tot just fa unes setmanes, acaba de presentar Divine Music, una col·lecció de tres àlbums mai publicats d'aquest enigmàtic i visionari artista: The Sea (1978), Mediation (1981) i Searching (1985). Tres àlbums que són pura
delícia: jazz espiritual, còsmic, colorista, introspectiu i de gran
bellesa que capten tres moments diferents en la seva evolució
artística. Cofre que passem a destacar com a recomanació musictecària del moment.
The Sea comença amb un so que flueix hipnoticament en direcció al territori espiritual. Brother Ah toca la flauta en fantàstiques línies que giren lentament i amb un fort eco - enmig d'una barreja de percussió, violí, mbira, baix i bateria - sovint utilitzades en formes molt ben construides, i que fan com introducció als passatges cantats i recitats per Abena Walker, Jeanean Gibbs, i Nataska Hassan Youssef.
Meditation té una composició diferent - un so que és molt més reposat en general on només trobem a Brother Ah a la flauta, el sitar i cintes amb sons de la naturalesa - amb l'ajuda de Cleo Jomo Faulks a la mbira i el gong. Els temes tenen un toc més terrenal del que es pot endevinar pel títol de l'àlbum - encara una mica meditatiu però més obert a les vibracions de la natura que a l'espai de l'estudi de gravació.
El darrer és Searching un enregistrament que es desplaça cap a solucions més interiors que les que alguns músics van prendre en els anys 80. No obstant això, aquest desplaçament te sentit, Brother Ah segueix sent tan honest com sempre - només equipat amb una veu lleugerament diferent - treballant amb una mica d'electrònica i percussió de Richard Ashman, i tocant la trompeta i una varietat de flautes així com la percussió i la harmònica. L'enregistrament és basa més sobre amples textures sonores que sobre instrumentació individual.
Valuosos enregistrament disponibles també en línia a la plataforma Spotify
Finalment, aquesta és la relació d'enregistraments on apareix Brother Ah, tal com apareix actualment a Viquipèdia:
Amb Donald Byrd
- I'm Tryin' to Get Home (Blue Note, 1964)
Amb John Coltrane
- Africa/Brass (Impulse!, 1961)
- The Africa/Brass Sessions, Volume 2 (Impulse!, 1961)
Amb Gil Evans
- Great Jazz Standards (World Pacific, 1959)
- The Individualism of Gil Evans (Verve 1964)
Amb Art Farmer
- Brass Shout (United Artists, 1959)
- Listen to Art Farmer and the Orchestra (Mercury, 1962)
Amb Benny Golson
- Pop + Jazz = Swing (Audio Fidelity, 1961)
Amb Charlie Haden
- Liberation Music Orchestra (Impulse!, 1969)
Amb Andrew Hill
- Passing Ships (Blue Note, 1969 [2003])
Amb Freddie Hubbard
- The Body & the Soul (Impulse!, 1963)
Amb Milt Jackson
- For Someone I Love (Riverside, 1963)
- The Jazz Composer's Orchestra (JCOA, 1968)
Amb J. J. Johnson
- Broadway Express (RCA Victor, 1965)
Amb Quincy Jones
- Quincy Jones Explores the Music of Henry Mancini (Mercury, 1964)
Amb John Lewis
Amb Jack McDuff
Amb Gary McFarland
- Profiles (Impulse!, 1966)
Amb Thelonious Monk
- The Thelonious Monk Orchestra at Town Hall (Riverside, 1959)
Amb Oliver Nelson
- Full Nelson (Verve, 1963)
Amb Lalo Schifrin
- New Fantasy (Verve, 1964)
- Once a Thief and Other Themes (Verve, 1965)
Amb McCoy Tyner
- Tender Moments (Blue Note, 1967)
Amb Julius Watkins
- French Horns for My Lady (Philips, 1962)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada