Aquest és l'inefable flyer del trimestre:
Dijous, 23 de febrer ens espera el gran MIGUEL NOGUERA.
Foto extreta de http://www.nativa.cat/2011/05/entrevista-a-miguel-noguera/
Des de fa 7 anys, Noguera desenvolupa l’inclassificable espectacle Ultrashow, una bateria d’idees al lÃmit de l’humor. Ha publicat els llibres Hervir un Oso, i Ultraviolencia. També ha col·laborat com actor en alguns vÃdeos humorÃstics del duo Venga Monjas, i a les pel·lÃcules Extraterrestre, de Nacho Vigalondo, i Diamond Flash, de Carlos Vermut. És col·laborador de Manel Fuentes a Catalunya Radio i, durant un curt perÃode de temps, ho va ser de Buenafuente. Escriu al seu blog (miguelnoguera.blogspot.com), i al fanzine on line El Butano Popular. Actualment realitza el seu Ultrashow setmanalment al Teatre Alexandra.
El seu particular humor es vehicula en sessions orals impredecibles, com aquesta:D'ell ha dit Nacho Vigalondo que: “Si Miguel Noguera representa con más fuerza que nadie al humorista de vanguardia, su Ultrashow es la anticipación de lo que serÃa una ronda de chistes en un refugio post-atómico, o ante las ruinas de La Sagrada Familia. Si el mundo se acaba en el 2012 al menos podremos decir que alguien rozó con la punta de los dedos los lÃmites expresivos de lo gracioso. Y si la humanidad sobrevive, después de Noguera sólo nos quedará volver a los chistes de gitanos, gangosos y mariquitas. Algo similar a lo que se propone en la secuencia última de 2001, una odisea en el espacio: Tras acceder a los misterios del monolito, sólo queda chuparse el dedo en pelotas. Aquà Noguera representarÃa al monolito”.
Aquà trobareu una primera aproximació als gustos musicals de Miguel Noguera... Serà una sessió impredecible.
Trobareu els seus llibres al catà leg.
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Aquest trimestre comptem també amb la complicitat del MIKE IBAÑEZ, amb una sessió eXo Psicotrònica – 23 de març.
Responsable de l’assaig-bomba pOp cOntrOl-crónicas post-industriales (2000), o de la novel·la de distracció massiva ultraBrutal (2009), la relació de Mike Ibáñez amb la música ve marcada per un aparell: la rà dio, debutant l’any 1983 a Radio-3 amb l'espai de culte Stress/3-La Rosa de Vietnam, pioner en punxar l’ona industrial (Throbbing Gristle, SPK, Whithehouse o el seu projecte DIAL). D’altres aventures han estat Moonlight and Muzak a l’emblemà tica Rà dio PICA, o els treballs radio/actius de PopEyeSpy (www.mess-age.com), cercant tant l’ús com el consum insòlits de la música i el so.
Us hi esperem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada