dilluns, 27 de febrer de 2012

Dragonetti, el contrabaix a l'orquestra

El contrabaix és un instrument fascinant, que barreja la potència greu del seu so amb una presència física captivadora, enorme, bella. El seu paper a la música acústica és principal: del folk, al jazz, del rockabilly al blues, el contrabaix ha anat marcant la nota greu de cada acord per fer més clara l'harmonia.



És un intrument difícil per raons físiques obvies: les cordes són molt gruixides i cal una adaptació dels dits i la mà per no quedar pinsat, i defugir les tendinitis. Cal també una amplada de mà considerable, i fins i tot una alçada personal que no compliqui les coses. També és un instrument difícil per la posició a la música. Sovint les notes són tan greus, i el seu paper és tan poc protagònic que l'intèrpret té la sensació de ser un element de fons. Cal, doncs, un caràcter. Totes aquestes dificultats i obsessions estan descrites amb singular encert pel misteriós Patrick Süskind a la seva primera obra, el monòleg conegut com El Contrabaix. Messi no juega. Aquí teniu una mostra excel·lent:




En aquesta entrada ens volem ocupar de mostrar un bon exemple del contrabaix a l'orquestra, on sovint és difícil arribar a sentir-lo, abrumats entre les melodies sovint encarregades a cordes agudes (violins, per exemple) o vents. Però el contrabaix sempre està allà. A vegades, per una qüestió de so, com a l'orquestra wagneriana, podem arribar a sentir 8 contrabaixos junts.

No abunden, per tant, els concerts clàssics escrits per contrabaix. Va ser Domenico Dragonetti (Venècia, 1763 - Londres, 1846) qui va començar a escriure concerts per aquest instrumental de tesitura complexa per a l'orquestració.



Després de practicar diversos instruments, sempre de corda (com ara la guitarra o el violí), Dragonetti va excel·lir ràpidament amb el contrabaix, arribant a ser el primer contrabaix de l'Òpera Bufa de Venècia als 13 anys. La seva carrera, de virtuós entregat a aquest instrument, el va permetre treballar amb Haydn, Mendelssohn, Liszt, Rossini i Paganini. És un testimoni humà magnífic de la història de la música clássica, de la transició al romanticisme.

La seva carrera, però, no es va limitar a l'interpretació sinó que també es va prodigar, de manera ben original en la composició. Les seves obres clàssiques on el contrabaix està a primer pla són una raresa extraordinària i han esdevingut autèntics clàssics de l'instrument, explotant totes les seves possibilitats tècniques i sonores. Són aquestes:

  • Adagio y Rondó en La mayor, para contrabajo y orquesta.
  • Andante y Rondó para Contrabajo y Cuerdas.
  • Concierto en La Mayor para contrabajo y orquesta.
  • Concierto n º. 5 en La mayor, para contrabajo y orquesta.
  • Gran Alegro.
  • Gran alegría, para contrabajo y piano.
  • Menuet para contrabajo y piano y Alegro.
  • Obras para contrabajo y piano.
  • Sonata para contrabajo y piano.
  • Alegretto para contrabajo y piano.
  • Famoso sólo en E minorper bajo y piano.
  • Adagio y Rondo en los principales para contrabajo y piano C.
  • Concierto en Sol mayor (Andante Alegretto) para contrabajo y orquesta.
  • Serenata para piano e instrumentos de cuerda.
  • Sólo en re mayor, para contrabajo y piano.
  • Como una pieza de concierto.
  • Doce Valses para Contrabajo.
Un mostrem algunes interpretacions de les seves obres principals:
1) Concert per contrabaix


2) Concert en La Major




Hi ha altres, compositors, com Grieg, Josephs o Sankey, que han continuat aquesta línia en algunes de les seves obres. Hi ha un bona mostra aquí.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...