El vídeo del diumenge: Mingus, 1964

Els diumenges no existirien sense els cicles laborals (com la il·lusió d'un canvi de dia no existeix amb l'insomni), però els pactes col·lectius són així i esperes cada diumenge com una possibilitat d'apertura a un temps propi, intern, sol amb els teus ànims.

I de cop i volta aquesta dia ideal comença a realitzar-se: has trobat un concert íntegre del Charles Mingus Sextet, del 1964 a Youtube. El Vídeo del Diumenge, amb unes majúscules que no s'autodestrueixen després d'escrites.

Charles Mingus (1922-1979) és un dels tres grans compositors de jazz de tots els temps (juntament amb Monk i Ellington), i un dels contrabaixistes amb una pulsació més orgànica que es coneixen. Una força de la natura, psicològicament terrible, artísticament insubornable (ningú se l'imagina fent poses ni treballant per res que no fos el seu art), estèticament admirable. Va ser un compositor infatigable, original, i un pedagog lluitador, un reivindicador de la improvisació col·lectiva.

L'any 64 el seu prestigi estava en les cotes màximes. No en va havia publicat, en cinc anys aquests discos cabdals (és una selecció):

• Blues & Roots (1959, Atlantic)
• Mingus Ah Um (1959, Columbia)
• Mingus Dynasty (1959, Columbia)
• Jazz Portraits: Mingus in Wonderland (1959, United Artists)
• Pre-Bird (aka Mingus Revisited) (1960, Mercury)
• Mingus at Antibes (1960, Atlantic)
• Charles Mingus Presents Charles Mingus (1960, Candid)
• Reincarnation of a Lovebird (1960, Candid)
• Tonight at Noon (1961, Atlantic)
• Oh Yeah (1961, Atlantic)
• Tijuana Moods (1962, RCA)
• The Black Saint and the Sinner Lady (1963, Impulse!)
• Mingus Mingus Mingus Mingus Mingus (1963, Impulse!)
• Mingus Plays Piano (1963, Impulse!)
• Town Hall Concert (1964, Fantasy)
• The Great Concert of Charles Mingus (1964, America)
• Right Now: Live at the Jazz Workshop (1964, Fantasy)
• Mingus at Monterey (1964, Mingus JWS)

Amb aquesta força havia reunit un sextet que és, peça per peça, un cubo rubik d'artistes únics.

La formació és:

Charles Mingus: contrabaix
Eric Dolphy: saxo alt, saxo baix i clarinet
Jaki Byard: piano
Johnny Coles: trompeta
Clifford Jordan: saxo tenor
Dannie Richmond: bateria

Aquí teniu el document, més de 2 hores amb improvisacions dirigides, amb solos que són un cant a la imaginació humana i a la seva llibertat creadora, amb la mostra viva d'unes personalitats al marge de les fotografies, les modes, les tendències, les tribus urbanes. Sis homes informals, pràcticament inadaptats per res que no fos música, units per un art únic.

En aquest vídeo veureu interpretacions dels següents temes:

So Long Eric
Peggy's Blue Skylight
Meditations On Integration
Orange Was The Color Of Her Dress, Then Blue Silk
Parkeriana
Take The "A" Train

Tots temes de Mingus, llevat de "Take The A Train", del seu mestre Duke Ellington. Els temes estan repetits dos o tres vegades, en una cerca instrumental, orquestral i musical pròpia d'aquests jazzmen que es passaven 8 hores al dia investigant el seu instrument i treballant la seva harmonia. Homes sense diumenge.

La Discoteca d'AMPLI, LXV: 'Cambrers' / Juli Bustamante . València 1981

Juli Balanzà (Bustamante o Juli Bustamante)

(València, 1951)

Al principi dels anys vuitanta , en plena explosió del punk i la new wave, l'emissora de capçalera era la mítica Radio 3, amb programes llegendaris com Tiempos Modernos (Manolo Ferreras) , Flor de pasión (Juan de Pablos) , Diario pop (Jesús Ordovás) o el meu preferit: Sólo para ellas del gran Diego A. Manrique [cal dir que 'ellas' eren les cançons ;-) ] .

El programa de Diego era el més eclèctic i variat en gèneres i gustos i, normalment, sempre m'agradaven la majoria de cançons que programava. Sovint punxava novetats discogràfiques molt interessants, com per exemple ... aquest disc:

Cambrers
(Ànec, 1981)

Em va cridar l'atenció la seva originalitat i vaig gravar en una cinta cassette el que quedava de programa, en total tenia 2 cançons i mitja d'aquest àlbum, crec.

No havia sentit parlar mai d'ell, tot i que el fantàstic Brossa d'ahir (1977) d'en Pep Laguarda i els Tapineria , que havia sortit uns anys abans, era -i és- un dels meus discos favorits de tots els temps.

En Pep Laguarda , en Remigi Palmero i en Bustamante van ser segurament els tres artistes valencians més interessants del moment.
De fet, l'esmentat Brossa ... d'en Pep, l' Humitat relativa (1979) d'en Remigi [disc considerat una de les obres mestres de la música moderna en català i espanyola en les votacions de la revista Enderrock o la revista Efe Eme] i aquest Cambrers conformen la trilogia natural d'un excel·lent rock mediterrani en la transició des dels darres temps hippies fins als més moderns temps de la new wave.
Tots tres, realment, traspuen la llum, el color i la salabror mediterrània, tant en la composició, com en l'ambientació instrumental com en el textos. Tres àlbums absolutament deliciosos i recomanables de punta a punta, i si pot ser escoltant-los un darrera l'altre per ordre cronològic, molt millor. Tots tres són especials, tots tres són discos originals i diferents. Una música adulta i naïf a l'hora .. molts potser recordaran els dibuixos i els còmix d'aquesta època del també valencià Javier Mariscal ... a mi em suggerien un univers poètic molt similar.

Cambrers és el que conté més elements dels nous temps, una new vave a-la-mediterrània veritablement original gràcies a la seva aportació lírica, una veu al marge dels cànons dels '80 i una concepció molt personal del pop.

He pujat l'àlbum sencer a la plataforma Grooveshark per tal de que el podeu escoltar en streaming sempre que us vingui de gust.

Juli Balanzà va signar aquest el seu primer treball, com a Bustamante, i així va seguir signant els seus següents treballs fins l'èxit del fenomen OT amb un altre Bustamante (David) qui, naturalment, no té res a veure amb l'original però que ha esdevingut molt més famós.

MySpace : http://www.myspace.com/juliobustamanteband
Wikispace: http://juliobustamante.wikispaces.com/

Música contra la represió... animal: 28 d'octubre.

Les inspiracions musicals són d'allò més diverses i (quasi) sempre humanes. Divendres, 28 d'octubre, a les 19 h., es presentará un disc a la Biblioteca Vapor Vell de Barcelona que conté algunes motivacions extrahumanes.

Es tracta d'un disc editat per recaptar fons en defensa dels moviments animalistes. Música amb causa on l'ésser humà no és el centre teleològic, una causa darwiniana.

En defensa del moviment dels drets animals, en el que col•laboren artistes com La Kinky Beat, Fermin Muguruza, Reincidentes, Soziedad Alkholika, Boikot o El Puchero del Hortelano entre d'altres. La recaptació íntegra es destina a la campanya Unidos Unidos Contra la Represión en defensa del Movimiento por los Derechos de los Animales

Intervenen Marc Coloma i Marta Mundó d'Igualdad animal. També comptarà amb la presència del gran Juanito Piquete, que interpretarà alguna de les peces que apareixen al disc. Suposo que molts recordareu el seu punk incomformista amb els Mataesquiroles:

Us hi esperem!

Trash musical #1 - Els indis

A la Gambita de Premià: trash will make us free


"El humor no es lo contrario de lo serio, es lo contrario de lo aburrido" Bryce Echenique

El trash musical és un fenomen estètic incontrolable i segurament involuntari. Es tracta de que l'artista, manegant elements poc recomanables, produeixi un efecte fora de gènere, desafiant les lleis del gust, més enllà fins i tot del mal gust. La única classificació que accepta aquestes obres és aquella que les agrupa en tant que elements inclassificables pel seu gust: el principi d'incertesa és sempre aplicable als fenòmens freaks.

Aquesta seria una possible introducció al trash. Però es queda curta: per sort, el periodista Jordi Costa, un dels grans experts en trash a Espanya, va escriure un llibre seminal sobre el tema, Vida mostrenca, del que es va derivar una exposició no menys fecunda: "Cultura porqueria: una espeleologia del gust". Allà es fixaven alguns maons bàsics per observar certes formes d'art d'una altra manera.

En aquesta sèrie pretenem, doncs, mostrar documents artístics sorprenents, de dubtós gènere o gust, amb un gran sentit de l'humor. Una de les característiques dels artistes trash és el seu joc intel·ligent amb el nostre sentit de l'harmonia estètica.

Però comencem amb una sessió doble, per fer-nos entendre. Una sessió doble amb indis!


1) Raphael, El indio

Hem intentat escriure una introducció per aquest vídeo fins a 10 vegades. Sense èxit. El document supera qualsevol temptativa. Segurament només el pot veure amb tota la seva autèntica intensitat el nen d'El Sexto Sentido. Cultura inefable, cantants més enllà de si mateixos:

2) Cliff Richard. I'm an indian

Cliff, nascut a l'India l'any 40, té una prolífica obra amb desenes de discos, i és tota una instució a Anglaterra. Però aquest vídeo va més enllà del kitsch. És de 1968, i probablement no s'hauria pogut fer un altre any, però potser tampoc s'hauria pogut enregistrar llavors. La intempestivitat del freak li atorga una estranya vigència. Ja no hi ha volta enrera, Cliff:

Continuarà, perquè al costat de cada hotel de 5 estrellles sempre hi ha un contàiner més fotografiable -més revel·lador- que el propi vestíbul.

Soundies, les primeres imatges al servei de la música

Els soundies són una mena de clips musicals anteriors als videoclip i a la música industrialitzada. Són films d'uns tres minuts de durada (els temes no duraven més perquè l'espai als discos no ho permetia) on es posen imatges -sovint amb dança- a la música. Es van produir entre 1940 i 1946 a Nova York, Chicago i Hollywood.

Els soundies cobrien un ventall estilístic que anava de la música clássica al swing. Molts artistes hi van participar. Entre els noms destacats: Jimmy Dorsey, Spike Jones, Liberace, Stan Kenton, Gale Storm, Kay Starr, Doris Day, Hoosier Hot Shots, Harry "The Hipster" Gibson, Gene Krupa, Anita O'Day, i el gran Merle Travis,

Un mostrem un soundie estrany, però tots ho són. És de principis dels anys 40, i posa imatges a una interpretació de "This love of mine". Canten Cyd Charisse i Gary Leon, acompanyant a l'orquestra d'Stan Kenton.

S'atura el 2011 davant d'aquest ritme, aquesta cadència prèvia al tràfic, a Internet, als mòbils. S'atura l'electrocardiograma contemporani i comença el segle XX dels cafés.

Creant tradicions japoneses: Thee Michelle Gun Elephant

La música popular sovint està separada de la música tradicional. És qüestió de temps. Quan la tradició intenta ser l'única música popular la creativitat queda encotillada. Quan la popularitat és l'única mesura del que ha de quedar, l'art queda en mans de la fugacitat.

Tota aquesta introducció és oportuna per presentar a uns ja gran desconeguts, uns creadors de tradicions, uns trasplantadors de cultura, una ambaixada internacional al japó. Senyores i senyors diletants: amb vostès els THEE MICHELLE GUN ELEPHANT (TMGE).

Aquesta banda, creada a Tokyo l'any 91 per un grup d'estudiants universitaris, va conrear el rock de garatge amb una terra verge. A cavall entre The Stooges, MC5, The Ramones, The Who, els TMGE van aconseguir crear un fenòmen de música popular al seu país. Omplien estadis, venien milers i milers de discos.

La vida de la banda es va estendre fins el 2003. Entre mig, aquesta discografia cruixent:

• Maximum! Maximum!! Maximum!!! (1993)
  
• Cult Grass Stars (1996) Triad
• High Time (1996) Triad
• Chicken Zombies (1997) Triad
• Gear Blues (1998) Triad
• Casanova Snake (2000) Triad
• Rodeo Tandem Beat Specter (2001) Triad
• Sabrina Heaven (2003) Island
• Sabrina No Heaven (2003) Island

Tots aquests discos mantenen una idea comuna: rock de guitarres brillants, inspiracions melòdiques més enllà de la contundència, un substrat pop, prioritzant l'impacte del so al virtuosisme individual. A més, malgrat que els títols de les peces estaven en anglés, les lletres estaven cantades en japonés.

Una mostra directa de la seva presència escènica:

A Espanya van tocar només una vegada, malgrat que van arribar a ser portada de El País de las Tentaciones i la revista Ruta 66, en la seva línia picapedrera, en va parlar en múltiples ocasions. Encara els podem descobrir gràcies al prodigi de youtube.

Pels que vulgueu abundar, no els trobareu a Spotify. Un altre forat de l'streaming control·lat. Però sí a aquest generòs playlist via Grooveshark:

I, si voleu un exemplar a les vostres mans, a la xarxa de biblioteques us espera un CD a punt de reventar el vostre equip de so. Aquí.

El musictecari i el festival de jazz de Barcelona

Els companys professionals de la regió de Lyon, el passat dilluns, ens ho van comentar amb la seva subtil lucidesa: els musictecaris del temps present tenim una col·lecció híbrida, en part física (amb CD's, vinils i tots els seus útils materials d'acompanyament, llibrets, textos, fotos) i en part virtual amb totes les plataformes de difusió internàutica que van sorgint (dels blocs, a les webs d'streaming, de Facebook al Twitter).

Així que, davant l'imminència del Festival de Jazz de Barcelona, el musictecari esmola els seus recursos. El festival ha programat gairebé un centenar de propostes, que abasten diferents mesos i van des dels clubs modestos a grans sales, d'artistes locals a intèrprets internacionals. El musictecari busca a les seves prestatgeries i troba or: hi ha més d'un 70 % dels artistes programats hi són representats, i en molts casos amb més d'una referència. Així que es munta una exposició senzilla i una llista de noms perquè els usuaris vagin tastant.

No content, l'usuari fa un playlist està Festival de Jazz de Barcelona 2011. Us hi podeu subscriure! Té més de 100 peces i més de 8 hores de música. Per deixar la nit caure i dissoldre's al dia següent.

Després, el musictecari escriu aquest post, ho publica al facebook al twitter i enfila cap als concerts.

P.D.: Si aneu a algun concert, i us animeu a fer una crònica musictecària, us acollirem encantats.

Guies dinàmiques amb links per l'escolta directa

Una de les feines clàssiques dels bibliotecaris és l'elaboració de guies temàtiques, de biblio/discografies, de repertoris documentals especialitzats. Avui aquestes guies cada vegada s'imprimeixen més. Hi ha raons ecològiques evidents i altres purament pràctiques: la diseminació del coneixement a través d'Internet (via web, facebook, twitter) té un abast molt més gran i admet possibilitats tècniques que el paper no permet.

Una d'aquestes possibilitats és la que us presentem avui: el link a una plataforma d'streaming dels documents mencionats a una guia en pdf. En aquesta senzilla guia de novetats -són les novetats discogràfiques rebudes a la Biblioteca Vapor Vell durant el mes de setembre - s'han incrustat links al costat de cada referència. Aquests links van directament a l'obra a Spotify. D'aquesta manera l'usuari que consulti l'obra pot sentir la música des de casa seva, des del seu portàtil o des del seu smartphone.

Aquí teniu aquesta mostra:

És només un petit exemple, potser el més senzill, d'hibridació de la col·lecció. La selecció és física, la projecció és virtual.

Trobada de bibliotecaris musicals francesos i catalans a la Biblioteca Vapor Vell de Barcelona, el proper dilluns 10 d'Octubre

És un veritable plaer convidar-vos a la primera trobada catalano-francesa de bibliotecaris/àries musicals, que tindrà lloc a la Biblioteca Vapor Vell de Barcelona, el proper dilluns dia 10 d'Octubre de 10 a 14 h., organitzada per l'Associació de Musictecaris AMPLI amb el suport i la col·laboració del Consorci de Biblioteques de Barcelona i la Biblioteca Vapor Vell, amb la participació del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona

Els nostres col·legues de l'associació VDL (Vidéothécaires, Discothécaires de la région Lyonnaise), associació dels professionals el so i la imatge de les mediateques de la regió Rhône-Alpes, visiten la ciutat de Barcelona des del dia 9 fins al 12 d'octubre on, a més de compartir experiències i reflexions sobre la música a la biblioteca pública, realitzaran una sèrie de visites a diferents equipaments bibliotecaris de la ciutat.



Aquest és el programa de la trobada a la biblioteca Vapor Vell, una sessió oberta a tots els professionals de la biblioteca pública catalana interessats en la difusió musical des de la biblioteca.

10 h. Benvinguda

10:15 h. Presentació de l'Associació de musictecaris catalans AMPLI

10:35 h. Presentació dels serveis bibliotecaris catalans:

• 10:35 h. Presentació d'Anna Bröll (Consorci de Biblioteques de Barcelona). Serveis i xarxa de ciutat.
• 10:55 h. Presentació de Montse Cantí (Gerència del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona). Col·lecció i xarxa provincial.
• 11:15 h. Presentació de Josep Vives (Cap del Servei de Biblioteques de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). El consum musical a les biblioteques públiques de Catalunya: situació actual i futur digital.

11:35 h. Presentació de la VDL (Vidéothécaires, Discothécaires de la région Lyonnaise).

12-12:15 h. Descans

12:15 h.- 14 h. Debat obert:

- Què podem oferir als/a les usuaris/àries avui dia?
- On queda la intermediació?
- Quin és el paper del/de la professional musictecari/ària?
- Quines possibilitats té la música en línia?

Hi esteu tots convidats, ens trobarem al Vapor Vell
Salut i Música!

Vasos comunicants # 10: La música a Scoop.it, un repertori temàtic per gèneres i categories

Cada primer divendres de mes, Mediamus i Ampli es conviden mútuament a publicar l'un en el bloc de l'altre simultàniament en la sèrie "vasos comunicants", compartint informació i coneixement més enllà de l'estricte àmbit cultural local. Aquest mes us oferim la traducció d'un interessantíssim article que presenta una nova eina de gran utilitat per a musictecaris i bibliotecaris en general. Us deixem amb els nostres col·legues de la vila de Dole, al Nordest de França.



A mig camí entre l'agregació de continguts de Netvibes i el microblogging de Twitter, Scoop.it combina la selecció, difusió i intercanvi d'informació dins del servei de la comunitat d'usuaris, enllaçat també amb Facebook i Twitter.

Com Paper.ly i Peartrees, Scoop.it és una plataforma de curació. La curació de contingut segons Wikipédia és "una pràctica que consisteix en seleccionar, editorializar i compartir els continguts més pertinents de la Web per a una consulta o una matèria concreta".

Marc Rougier persenta així aquesta eina en aquesta entrevista en vídeo per la sèrie de podcasts “La question en trop” (font Locita) :

Goojet és el nom de la companyia que fabrica els productes Scoop.it i Goojet. Llançat el 2007, Goojet està destinat a les xarxes socials mòbils, que es caracteritza l fet de ser temàtic. Scoop.it que es va iniciar el 2010, segueix la dinàmica de Goojet, la de ser un mitjà de comunicació i la de ser temàtic. Goojet d'ara endavant, podria gestionar una mitja dotzena de temes de contingut (notícies, diversió, esport, ...) a càrrec de la gent de casa, gestors comunitaris i gestors de continguts. [A petició dels internautes] vam arribar a haver de gestionar desenes de milers de matèries,entenent que era impossible fer-ho nosaltres mateixos, ha de ser la comunitat que ho fa. Scoop.it ofereix la possibilitat de crear temes socials compartits, discutits, ampliats i creats per la comunitat d'usuaris. Se l'anomena plataforma de curació pel fet que per crear aquests medis de comunicació temàtics en lloc de demanar acadascú a escriure partint de zero amb el nou contingut, anem a trobar el contingut que ja existeix a Internet, afegir-lo, editar-lo i donar-li forma creant així medis de comunicació temàtics. "

L'interès de Scoop.it és, en primer lloc, construir un rellotge personalitzat mitjançant l'agregació de continguts sobre temes altament especialitzats i també per difondre i compartir el dia d'avui en una comunitat d'interessos. En obrir la nostra entrada "nova música" (notícies de la música, les innovacions, tendències del mercat i les noves pràctiques) anem a veure les altres temàtiques musicals que ja estan a Scoop.it, i hi hem retrobat bibliotecaris i altres twitters ja coneguts (el món de les xarxes socials és petita :-). La llista de temes és presentat per categories i gèneres musicals: Notícies de música en línia, informació de la música, la indústria musical, Música, Pop Rock Electro, Hip-Hop, Groove, la música Negre, la música electrònica MAO (Música assistida equip), Computer Music, World Music, Bandes sonores, disseny de so, instruments. Aquesta llista no pretén ser exhaustiva, hem centrat la nostra selecció en l'àmbit francès.

Actualité de la musique en ligne, information musicale
Musique en ligne - Gauthier Bouly @Gotsky
“musique et internet”
Musique & Streaming - @dadavidov
Nouvelles de la musique - @mediamus (c'est nous ! :-))
“L'actualité de la musique, les innovations, les tendances du marché & les nouvelles pratiques”
MUSIC:ENTER - Yvan Boudillet (@navy)
"Digital activist, Music professional & amateur, in-between Creation & Innovation"
Decibel - Insane about music data - @decibelnet
"Decibel team weekly cutting edge articles about music business, digital music news, tech start-up and music metadata.”

Veille Musique - Stephane Langonnet @edonis
“Actualité, Découverte et vidéo autour de la musique”
Music & tech - @MoiMateo
“le monde change, les techniques aussi mais la musique reste”
music innovation - Simon Decreuze (@cuisineanxious)
“Music innovation is about every idea that makes Music move forward...Mainly english articles, french ones are good too ;-)”
For music lovers only - @Levraoueg29
“Veille musicale”
-thécaires | Espace musique & cinéma - David Gunn (@tommygunn10)
“Veille documentaire relative aux documents sonores, vidéogrammes, et livre sur la musique et le cinéma”
Demain la musique - Thierry Voyer (@neothierry)
“La musique, la radio et ce que j'en comprend.”
Discolab.fr | Musique - Jonathan Garry @discolab
“Portail de ressources pour bibliothécaires musicaux”
Music News - Dat Sounds Good (@Datsoundsgood)
“info musicales en Français et Anglais ”

Industrie musicale
Musique et industrie du disque - Maria Splashmacadam (@Splashmacadam_)
“Infos sur l'industrie du disque et les innovations stratégiques à connaître”
Music business - Jérôme Rastoldo (@Jerome_Rastoldo)
“L'économie du disque dans tous ses états”
Kill The Record Industry - Pierre Priot (@deadbees)
“Kill The Record Industry / Save The Music”

Musique classique
Musique classique - Alex Mordacq
“Découvrez la beauté de la musique classique”
Folle de Musique - Catherine Kauffmann-Saint-Martin
“Coups de coeur totalement subjectifs”
Musique classique contemporaine - Vincent Lavandier (@Vincent1967)
“la musique classique est vivante et beaucoup de ses compositeurs le sont aussi.”
Muzibao - Florence Trocmé (@poezibao)
“Musique classique et contemporaine, actualité, articles, évènements, etc.”
Webophone - David Christoffel (@dcdb)
“Ce que la musique classique devient sur le web”

Rock Pop Electro
Musique & music - @MoiMateo
“un autre endroit pour découvrir de la musique”
Musique - @NatCordeaux
“Les pépites qui rythment ma vie”
News musique - El Camino
indie pop electro music - T_Aurelie
“Passage en revue de blogs de musique chouettes”
My New Music - Christophe Verley
“Mes découvertes musicales”
Punk rules ok ! - Pierre-Louis Goirand (@ZENPUNKphase3)
“Punk music for an old but not dead man.”
Music Sound - Alexandre Loyer (@Alexandre_Loyer)
“Music, sound and more....”
Rock history - CitizenParis (@brigittecontois)
“histoire du rock, du rock&roll, de Elvis à nos jours, les différentes influences, all about rock&roll, history and legends”
Rock'n'Roll High School - Antoine Dubuquoy (@dubuc64)
“Miscellanées, madeleines, albums mythiques”
Découverte et partage musical - Clemy Clyde
“Sélection de (bonnes) vidéos et infos musicales”
Veille Sorties Musicales - Dat Sounds Good (@Datsoundsgood)
“Sélection de sorties musicales ”
Musique2nuit - @Loiseau2nuit
“Coups de coeur musique / Attention d'Angers !!! Mais aussi d'ailleurs...”

Hip-Hop, Groove, Black music
Music and nothing else ! - Marie-Noelle Imbart (@MNImbart)
Hip Hop Video - Cécilia Ossoro (@CeciliaOssoro)
“Only Good Music ”
Veritable Hip Hop - Simon Bailey (@newtriks)
“True genuine hip-hop in its rawest sense”

Musiques électroniques
Musiques électroniques - Damien Cahen (@DamGC)
“Petite sélection de mix techno, minimale et plus, de Berlin à Paris en passant par Stockholm”
ElectronicMusic - Gwendal Perrin (@GwendalPerrin)
“La musique électronique ne se résume pas au dernier single de David Guetta et au dernier massacre Euro-Dance sorti d'Europe de l'Est. Ce ...”

MAO (Musique assistée par ordinateur), Computer Music
Informatique musicale - Emmanuel Auray (@Emaux)
“Tout ce qui est au croisement de l'informatique et de la musique”
Musique Assistée par Ordinateur - Frederic Martorell (@IFETH)
“Veille sur la MAO par un utilisateur de Cakewalk Sonar”
Photo, Illustration, Montage, Modélisation & Musique LIBRE ! - Olivier Leclercq (@holl59)
“Tout ce que l'on peut faire avec des outils libres :)”
MuTe - Michele Vannucchi (@mikeletron)
“Music Technology | VST | notizie”

Musiques du monde
Musiques du Monde - Marie-Noelle Imbart (@MNImbart)
“Apprendre et découvrir toutes les musiques du monde”
World Music : voyage musical sur les 5 continents - Rashel Loo
“Pour les amoureux de la musique acoustique des 5 continents, parce que les bonnes sont meilleures lorsqu'elles sont partagées”
Curated by Rashel Loo

MusiquesCaribéennes Marie-Noelle Imbart (@MNImbart)
“Partez à la découverte des musiques du bassin caribéen”

Musiques de film
B.O. - Marie Ekeland (@bibicheri)
“Un film c'est aussi de la musique”
Films avec Bande Son remarquable - Harpage
“Tous films dont les dialogues, les silences, les chants, la musique sont remarquables ...!”

Création sonore
Des arts sonnants - Desarts Sonnants (@DESARTSONNANTS)
“Création, paysages et arts sonores ”
Ecoute et paysage sonore - Patrick Bléron (@ppese)
“Ressources du continent sonore”

Instruments
Violins Marc Rougier (@MarcFuseki)
“A topic about violins and violinists of all kinds and all times.”
Piano Mickaël
“Piano performances in this topics.”
Guitar & Bass at NAMM 2011 - Muzicosphere (@Sarssipius)
“All the News from NAMM 2011”
Slide guitars - Franz Wild (@ @franzrobertwild)
“L’actualité du slide, les concerts, les albums, les guitares, etc...”
Viole de Gambe RencontreDesCultures (@ArchivesARC)
“Tout savoir sur la Viole et suivre son actualité. Everything you want to know about Viola da Gamba. ”
Orgue - Prestant IV
“Orgue !”

De reclassificacions, subdivisions i altres divertimentos musictecaris

Una dels objectius d'aquest bloc és compartir les experiències musictecàries amb la resta de biblioteques públiques del món mundial i dels Països Catalans. De tant en tant, aquest objectiu es fa realitat de la mà de diferents companys i companyes inquiets/es. I això és un bon estímul per millorar les col·leccions musicals de les biblioteques del nostre país: la presentació, la classificació, la difusió ... En fi, tot allò que ens fa musictecaris i musictecàries.

L'estiu passat, jo mateixa vaig contruibuir a aquesta noble causa amb aquest post: La nova classificació de la música a la Biblioteca de Banyoles 2010

Però no us penséssiu pas que la feina estava acabada ... les possibilitats de millora (encara que sigui amb pocs recursos materials i humans - com ens va demostrar també l'AMPLI Marthe, de la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell, aquí) són infinites.

Aquests dies m'he dedicat a subdividir encara més la classificació musical. En concret, m'he obsessionat amb tres seccions: la Col·lecció Local (CL), les Músiques del Món (0) i el Pop (2).

CL. Col·lecció local

Portada del disc Kitsch 1 (1989)
Classificació: CL 2 ROCK KIT

Amb algunes penes i treballs, he aconseguit encabir tots els CD de músics i bandes locals en el prestatge dels CD de l'espai de la Mediateca (entenent com a Mediateca dos prestatges 4 petits per CD i 1 de més gran pels DVD, enmig de la Biblioteca -que és d'una sola planta). Tot un mèrit si tenim en compte que l'espai físic és ridícul. Abans estaven amagats entre les lleixes de la resta de la Col·lecció Local de la Biblioteca, a l'espai d'adults. Passaven totalment desaparcebuts.

0. Músiques del Món

En una primera classificació, vam separar la música per continents: Món, Amèrica (separant el nord, el sud i el centre o Carib), Àfrica, Àsia i Europa.

Portada del disc The best of Bob Marly & The Wailers
Classificació: 0 AM (C) REAGGE MAR [Secció Reagge]

En aquesta segona fase he volgut diferenciar en el prestatge, mitjançant separadors plàstics degudament retolats, algunes zones o estils musicals que quedaven una mica amagats entre el poti-poti del número 0. Reagge a la secció d'Amèrica Central, Country a la secció d'Amèrica del Nord, Brasil a la secció d'Amèrica del Sud i Celta, França, Grècia, Itàlia i Portugal a la secció europea. També hem afegit al topogràfic les noves subdivisions (amb les dues inicials del país, com fem amb les guies de viatge).

Portada del disc Terra, de Mariza (2009)
Classificació: 0 E (PO) MAR [Secció Portugal]

Com canvia la presentació d'aquesta col·lecció només amb uns simples separadors en els llocs més adients ... Personalment i professionalment, a mi em tranquil·litza donar un cop d'ull a la secció de música europea i descobrir que els CD estan ben ordenats segons els països més destacats i entre separadors degudament retolats. Olé tu!

2. Pop, Rock, Electrònica

Ja us vaig explicar en el post anterior que, per reclassificar aquesta secció vaig aprofitar la feina dels companys i les companyes de la Biblioteca Vapor Vell.

Ara hem fet un pas més enllà amb un nou experiment: agrupar la música pop dels Països Catalans. Simplement, hem afegit al topogràfic les sigles CAT (2 POP (CAT) + inicials autor). En el tema topogràfic, en algunes jurisdiccions bibliotequeres, potser algun dia acabarem per unificar-nos, però mentre arriba aquest dia, anem afinant propostes aïllades.

Portada del disc Bigoti vermell, d'Anna Roig i L'ombre de ton chien (2011)
Classificació: 2 POP (CAT) ANN

Ai, per cert ... en aquesta secció també he aprofitat per separar el Hip Hop/Rap a la subdivisió Electrònica, també amb separadors retolats. Ho confesso, era un desassossec personal ;-)

I fins aquí l'actualització de l'estat de la Col·lecció a la Secció Musical de la Biblioteca del Pla de l'Estany. Gràcies per la vostra atenció i fins aviat!