.
Arif Sağ
Merhaba, bu blogun sevgili okuyucular !
Benvolguts lectors d'aquest blog, ens complau acompanyar-vos avui fins l'altra banda de la Mediterrània i encara més enllà, fins les profunditats d'Anatòlia. Descobrirem una música i un artista fascinant. La música és un pou farcit de tresors, un viatge sensitiu pel temps i els espais més sorprenents.
Arif Sağ va néixer a Dall, un poblet proper a la ciutat d'Aşkale, dins la província d'Erzurum, a l'Anatòlia Oriental (antiga Armènia Occidental) poblada essencialment per turcs de confessió alevie.
Aşkale, entre dos móns
Discriminats tradicionalment, els alevie van donar suport a Atatürk en la seva construcció d'un estat laic i sense discriminació; més endavant, als anys seixanta, es van orientar cap a l'esquerra i el propi Arif en va ser diputat (1987-1991). El primer artista-diputat en la història del Parlament turc.
Arif va fer molt aviat els seus primers passos en la música descobrint els türkü (cançons populars tradicionals) cap als 3 o 4 anys, i posteriorment el saz a l'edat de 7 anys. Fins als 14 continua estudiant per fer-se un aşık.
Un aşık (paraula d'origen àrab que en turc significa literalment «amant» ) és l'equivalent de l'Anatòlia del nostre bard o del trobador: poeta popular (en turc ozan), cantant, compositor i intèrpret de saz. El seu repertori es compon tant de türkü (cançons tradicionals anònimes) com d' şarkı (cançons que tenen un autor i un compositor). Tanmateix tot bon aşık ha de ser igualment capaç d'improvisar a la vegada paraules i música, cosa que dóna lloc a trobades on dos o més artistes es responen comentant un tema intemporal (l'amor, la inconstància de les dones, l'amor, la família, l'amor) o actualitat (la política turca, els productors de llegums deshonestos que utilitzen hormones de creixement...).
Entre 1960 i 1970, fa els seus primers passos com professional. El seu primer disc, «Gafil gezme akn bir gün ölürsün», data de 1963. El 1965, entra a la Ràdio de Istanbul com a intèrpret de saz. El 1975, s'incorpora com a professor al recent inaugurat İstanbul Devlet Türk Müziği Konservatuarı (Conservatori nacional de música turca de Istanbul) fins al 1982, any en que l'abandona per crear la seva pròpia escola, la Arif Sag müzik evi (Casa de música d'Arif Sag).
El 1982, dóna el seu primer recital de saz a Istanbul, al teatre San tiyatrosu, al que seguiran gires i concerts per Europa i Japó, entre els que destaca un concert amb l'Orquestra Filharmònica de Colònia el 1996, i una gira amb el guitarrista Tomatito per dotze ciutats d'Europa, el 2000.
Arif Sağ ha gravat més de 45 discos i 200 cançons. Ha col·laborat amb nombrosos altres aşık com Musa Erolu, Muhlis Akarsu i Yavuz Top entre altres. Però, lluny d'aïllar-se en la tradició dels aşık, ha realitzat diverses experiències de fusions d'estils musicals: autor d'un «concert per a saz», ha creat tanmateix l'estil «arabesk-fantazi» a Turquia.
El gran Arif Sağ, mestre del saz, l'instrument de corda per excel·lència de la música d'Anatòlia
El saz
El Saz es refereix a una família d'instruments de corda, de tipus llaüt amb pal llarg, que es toca a diverses regions de Turquia, Kurdistan, Iran, l'Iraq, Síria i els Balcans. Es pot tocar amb pua o amb els dits.
diferents tipus de saz
El més comú és el saz turc, o baglamà turc, que té 7 cordes dividida en 3 ordres: de dos, dos i tres cordes, generalment de tripa. El més petit és el "cura", seguit pel "cura" de coll llarg, el "çogür", el "tambura", el "divan saz" i el "bas saz".
Us haureu fixat que el saz no te la boca, el forat de ressonància, on estaria habitualment ... però n'hi ha, es clar, està amagat, a sota, a la base de la caixa, amb un petit rosetó; això li dóna un so molt delicat, molt íntim i misteriós ...
i l'afinació és tan diferent a la resta d'instruments de corda de la Mediterrània amb aquestes cordes dobles i triples de diferent longitud ! ... les harmonies són d'una bellesa captivadora ...
website d'Arif Sağ: http://www.arifsag.com/
Els músics turcs senten molt respecte i orgull per la riquesa musical de la seva tradició i molts d'ells han incorporat els seus elements per crear música nova i pròpia i entre ells està, naturalment, l'actualització del saz ... elèctric, entre els que destaca el veterà grup d'Istanbul de rock psicodèlic Baba Zula ...
... però aquesta és un altra història ... per a un altre article
.
Arif SağMerhaba, bu blogun sevgili okuyucular !
Benvolguts lectors d'aquest blog, ens complau acompanyar-vos avui fins l'altra banda de la Mediterrània i encara més enllà, fins les profunditats d'Anatòlia. Descobrirem una música i un artista fascinant. La música és un pou farcit de tresors, un viatge sensitiu pel temps i els espais més sorprenents.
Arif Sağ va néixer a Dall, un poblet proper a la ciutat d'Aşkale, dins la província d'Erzurum, a l'Anatòlia Oriental (antiga Armènia Occidental) poblada essencialment per turcs de confessió alevie.
Aşkale, entre dos mónsDiscriminats tradicionalment, els alevie van donar suport a Atatürk en la seva construcció d'un estat laic i sense discriminació; més endavant, als anys seixanta, es van orientar cap a l'esquerra i el propi Arif en va ser diputat (1987-1991). El primer artista-diputat en la història del Parlament turc.
Arif va fer molt aviat els seus primers passos en la música descobrint els türkü (cançons populars tradicionals) cap als 3 o 4 anys, i posteriorment el saz a l'edat de 7 anys. Fins als 14 continua estudiant per fer-se un aşık.
Un aşık (paraula d'origen àrab que en turc significa literalment «amant» ) és l'equivalent de l'Anatòlia del nostre bard o del trobador: poeta popular (en turc ozan), cantant, compositor i intèrpret de saz. El seu repertori es compon tant de türkü (cançons tradicionals anònimes) com d' şarkı (cançons que tenen un autor i un compositor). Tanmateix tot bon aşık ha de ser igualment capaç d'improvisar a la vegada paraules i música, cosa que dóna lloc a trobades on dos o més artistes es responen comentant un tema intemporal (l'amor, la inconstància de les dones, l'amor, la família, l'amor) o actualitat (la política turca, els productors de llegums deshonestos que utilitzen hormones de creixement...).
Entre 1960 i 1970, fa els seus primers passos com professional. El seu primer disc, «Gafil gezme akn bir gün ölürsün», data de 1963. El 1965, entra a la Ràdio de Istanbul com a intèrpret de saz. El 1975, s'incorpora com a professor al recent inaugurat İstanbul Devlet Türk Müziği Konservatuarı (Conservatori nacional de música turca de Istanbul) fins al 1982, any en que l'abandona per crear la seva pròpia escola, la Arif Sag müzik evi (Casa de música d'Arif Sag).
El 1982, dóna el seu primer recital de saz a Istanbul, al teatre San tiyatrosu, al que seguiran gires i concerts per Europa i Japó, entre els que destaca un concert amb l'Orquestra Filharmònica de Colònia el 1996, i una gira amb el guitarrista Tomatito per dotze ciutats d'Europa, el 2000.
Arif Sağ ha gravat més de 45 discos i 200 cançons. Ha col·laborat amb nombrosos altres aşık com Musa Erolu, Muhlis Akarsu i Yavuz Top entre altres. Però, lluny d'aïllar-se en la tradició dels aşık, ha realitzat diverses experiències de fusions d'estils musicals: autor d'un «concert per a saz», ha creat tanmateix l'estil «arabesk-fantazi» a Turquia.
El gran Arif Sağ, mestre del saz, l'instrument de corda per excel·lència de la música d'AnatòliaEl saz
El Saz es refereix a una família d'instruments de corda, de tipus llaüt amb pal llarg, que es toca a diverses regions de Turquia, Kurdistan, Iran, l'Iraq, Síria i els Balcans. Es pot tocar amb pua o amb els dits.
diferents tipus de saz
El més comú és el saz turc, o baglamà turc, que té 7 cordes dividida en 3 ordres: de dos, dos i tres cordes, generalment de tripa. El més petit és el "cura", seguit pel "cura" de coll llarg, el "çogür", el "tambura", el "divan saz" i el "bas saz".
Us haureu fixat que el saz no te la boca, el forat de ressonància, on estaria habitualment ... però n'hi ha, es clar, està amagat, a sota, a la base de la caixa, amb un petit rosetó; això li dóna un so molt delicat, molt íntim i misteriós ...
i l'afinació és tan diferent a la resta d'instruments de corda de la Mediterrània amb aquestes cordes dobles i triples de diferent longitud ! ... les harmonies són d'una bellesa captivadora ...
us deixem amb l'art d'Arif Sağ i el seu saz
website d'Arif Sağ: http://www.arifsag.com/
Els músics turcs senten molt respecte i orgull per la riquesa musical de la seva tradició i molts d'ells han incorporat els seus elements per crear música nova i pròpia i entre ells està, naturalment, l'actualització del saz ... elèctric, entre els que destaca el veterà grup d'Istanbul de rock psicodèlic Baba Zula ...
... però aquesta és un altra història ... per a un altre article
.
1 comentari:
Preciós article! Esperem la continuació!
Publica un comentari a l'entrada