Piratejar un llibre digital, qualsevol llibre pujat a internet, ara per ara, ja és fàcil de fer, i ho serà més encara. És qüestió de temps, el llibre digital aviat farà caure en picat també el préstec de novel·les, actual document estrella que havia destronat al CD en les biblioteques públiques.
Serà interessant observar la reacció dels defensors del préstec de documents com a principal (i de vegades, únic) indicador de l'ús d'una biblioteca davant aquest fet implacable.
És fàcil preveure que amb aquest fenomen, ara afectant també al llibre, tornarem a viure situacions similars a les viscudes fa uns anys amb la generalització del consum (legal o ilegal) de música digital, sense tenir gens clar ni quina ni com integrar-la dins els serveis de la biblioteca. Qui sap, tal vegada la música recuperarà llavors una certa dignitat perduda dins la biblioteca, en aquests darrers anys de davallada general dels -exagerats- préstecs de CDs dels anys '90.
En realitat, aquesta situació estava cantada i l'error, potser es veurà clar, estava en el plantejament de la qüestió, les solucions, per tant, potser tampoc eren les convenients, ja que es demostra que els documents, per si sols, tenen o no tenen èxit de préstec en funció de factors eventuals i momentanis. La col·lecció té un valor excepcional, però no només per a prestar-la. La col·lecció de les biblioteques té sentit si el professional bibliotecari, els tècnics, la sabem presentar a l'usuari de forma atractiva i dins un context social i cultural coherent i permanent.
De fet, tan abans com després d'internet, el valor de la biblioteca pública sempre ha estat un valor molt senzill i poderós, i no és altre que el valor afegit que aporta un bibliotecari a qualsevol document sigui sobre una col·lecció física (prèviament seleccionada i tractada) o bé dins el món digital (documents buscats, escollits i presentats de forma professional dins i a través d'internet).
La música ha sigut pionera en la revolució digital. I pionera també en desconcertar als equipaments bibliotecaris a l'hora d'adaptar-se als nous temps. En el cas de les biblioteques catalanes, en molts casos, l'opció ha sigut simplement considerar la música com una cosa del passat, un tema que ja no te interès a la biblioteca, seguint (equivocadament) la tendència d'establiments comercials com FNAC o altres, arraconant i abandonant progressivament la cura de l'àrea musical. El problema, sembla, és que no hi ha un model digital equivalent al qual poder copiar, tal com es va fer als anys 80 amb el model francès.
Naturalment, això és fals. Ja fa bastant de temps que algunes biblioteques europees, principalment franceses un altra vegada, van provant noves formes de servei musical (digital, si) alguns d'ells especialment interessants, senzills i racionals, i que hem presentat en molts casos des d'aquest bloc. Però la veritat és que poquíssimes biblioteques del nostre país han intentat i intenten anar experimentant i practicant aquestes noves possibilitats que ofereix internet i que poden complementar les excel·lents col·leccions de música ja existents a les nostres biblioteques. Però n'hi ha i, com a bibliotecaris musicals, confiem en que cada vegada n'hi hagi més. Raó de ser del nostre col·lectiu.
Naturalment, això és fals. Ja fa bastant de temps que algunes biblioteques europees, principalment franceses un altra vegada, van provant noves formes de servei musical (digital, si) alguns d'ells especialment interessants, senzills i racionals, i que hem presentat en molts casos des d'aquest bloc. Però la veritat és que poquíssimes biblioteques del nostre país han intentat i intenten anar experimentant i practicant aquestes noves possibilitats que ofereix internet i que poden complementar les excel·lents col·leccions de música ja existents a les nostres biblioteques. Però n'hi ha i, com a bibliotecaris musicals, confiem en que cada vegada n'hi hagi més. Raó de ser del nostre col·lectiu.
Com deia Keith Richards, talk is cheap, però el futur de les biblioteques (se suposa que això deu voler dir aprofitar internet) no únicament es parla sinó que es fa cada dia a la biblioteca i ja fa uns anys que va començar. No és tant una qüestió de recursos econòmics com una qüestió de mentalitat oberta, inquietud i orgull professional. Formem part d'un servei públic. Segurament, l'únic que cal és no seguir negant la realitat.
Els redactors d'aquest bloc creiem que és bo per a tots cooperar obertament, compartint idees i recursos. Entenem aquest espai com un laboratori obert, lliure i divertit on experimentar aquest fet quotidià d'aprendre per poder millorar.
Oops! by Ella Fitzgerald & Louis Armstrong
Continuant, doncs, amb el treball de vetlla i seguiment del món de la música digital, avui oferim als lectors de l'AMPLI la traducció del resum de l'informe sobre l'estat de la qüestió de l'oferta de música digital corresponent al 1er semestre del 2010 i realitzat per l'Observatoire de la musique, una institució de la qual ja us en vam parlar en aquest article a principis d'aquest any, en relació al seu anterior treball sobre aquest tema.
En ell, es comproven uns trets perfectament extrapolables al nostre país: una concentració industrial, un augment caòtic del mercat digital i una generalització de l' streaming.
L'estudi és efectuat a partir d'una mostra de 100 serveis en línia, seleccionats en funció de la seva representativitat al paisatge Internet francès, el seu grau d'innovació o la seva singularitat. Aquesta mostra testimonia la gran diversitat d'operadors que intervenen en la distribució i la difusió de continguts musicals, tot prenent compte de les recents supressions i dels nous serveis apareguts en aquest àmbit :
- 43 plataformes de comerç electrònic (e-comerç)
- 19 botigues generalistes : Itunes, AmazonMP3, Napster, Rhapsody, Emusic, Virginmega, Fnacmusic, Musicme, Qobuz, Starzik, Airtist, Lala, Amiestreet, Beezik, My Mojo (exSpiral Frog), Qtrax, We7, Cellfish, Thumbplay.
- 14 botigues especialitzades :Musicgiants, TheMusicFrom, Losttunes, Wolfgangsvault, Nuloop, Music Classics, Deutsche Grammophon, Classical music mobile, Musopen, Jazz en ligne, NIN, Beatport, Musiqueenligne i Sheetmusic Direct.
- 10 Portals (portals, portals operadors i portals de mitjans de comunicació) : Yahoo music, Nokia, Orange, SFR, Neuf music, Free, NRJ, MTV, MCM i M6music.
- 31 serveis de ràdios i streaming en línia
- 12 Ràdios : Skyrock, Hotmix ràdio, EnjoyStation, Live365, Radionomy, Goom ràdio, Podemus, Orange Liveradio, Nexus ràdio, Livestation, Awdio i Slacker.
- 19 Streaming : Musiline, Meemix, Musicovery, Lastfm, Pandora, Finetune, Deezer, Jiwa, Ilike, Tommy TV, Hulu, Faitilizer, MOG, Spotify, Mix DJ, Sevenload, MaestroFM, Qloud i Vuze.
- 10 websites comunitaris : YouTube, DailyMotion, MySpace, Bebo, Imeem, Garageband, Isound, Jamendo, Hitmuse, Grooveshark.
- 16 websites editorials, de creació/remix i/o innovadors :
- 5 websites editorials : Mondomix, Allmusic, Music-Story, MusicSpot i Songkick.
- 1 aplicació de reconeixement musical : Shazam.
- 1 website de blogging-interfície professionals/artistes : Noomiz.
- 3 websites de creació/remix : MusicShake, Wemix, 8Tracks.
- 6 sites Web Player : Songbird, MyBloop, Songza, SkreemR, ffwd i Just Hear It.
Per a tots aquests serveis, l'estudi proposa una anàlisi avaluada dels continguts segons diversos indicadors : serveis proposats, continguts, repertoris, règim jurídic de les ofertes, accés, funcionalitats i qualitat de l'oferta.
Es dibuixen 3 grans tendències al primer semestre 2010 :
Una concentració industrial que comprèn una fragmentació dels territoris, dels catàlegs i dels públics. Un augment del mercat digital, en detriment de les discogràfiques independents (els seus catàlegs són presents en el 75% dels websites contra el 94% de fa un any) i de les botigues especialitzades. Globalment, aquest mercat representa 42,5 milions d'€ al primer semestre de 2010 -a part de l' streaming i els sons per a mòbils -, la qual cosa representa un augment del 26,9% en valor respecte al primer semestre 2009, però que no compensa les pèrdues del mercat físic. L'atractiu i la generalització de l'streaming : si bé la conversió dels usos gratuïts en usos de pagament és encoratjadora a Europa, l'arribada de Spotify al mercat americà pot enterbolir la posició dominant actual d'Apple.........
Potser aquests indicadors musicals ens ajudin a preveure fenòmens similars en el mercat del llibre digital. No seria estrany. En tot cas, res nou, ni greu, aviat ho comprovarem.
.
5 comentaris:
doncs és per pensar-hi, si a més d'anar baixant progressivament la lectura dels llibres, els quals envelleixen cada cop més a causa dela immediatesa d'internet, ens trobem en què no caldrà l'accés a les biblioes per accedir a les últimes novetats per exemple.
Al capdavall l'usuari valora el que li és més còmode, si remenant internet se descarreguen durant la nit un llibre i l'endemà s'estalvien de fer cua a la biblioteca, doncs és clar oi?
felicitats per l'article folks
potser hi ha usuaris que per sobre del temps de fer una cua valoren el que la col·lecció de la biblioteca segueix uns criteris. A Internet puc trobar de tot però a la biblioteca uns professionals seleccionen i recomanen amb criteris de qualitat per sobre dels comercials. Per mi mateixa t'aseguro que no hauria arribat a escoltar ni la desena part de la música que he descobert gràcies a la selecció dels meus companys.
d'acord, la qualitat del document i el criteri a l'hora d'escollir-lo són fonamentals perquè l'usuari trobi a la biblio un lloc on adquirir una cultura musical de qualitat;
ara bé, l'article parla de l'streaming, una forma de viure la música sense suport físic -itunes, groveshark, spotify en són exemples-, formes de viure la música amb immediatesa total i sense cues ni llistes d'espera.
Com fem les biblioteques per captar l'atenció del públic més jove, avesat a les noves tecnologies, i que són usuaris de present però per sobre de tot usuaris de futur doncs seran els que han d'habituar els fills seus en l'ús de la biblio.
Perquè en el meu cas, d'adolescents i joves, de música són quatre gats que n'agafen. Més aviat són tres.
Per tan, si les biblioteques de la mancomunitat es trobaven amb la necessitat de passar d'un públic minoritari i selecte a un altre més ampli d'acord amb la doctrina pedagògica del moment, vols dir que en l'actualitat, oferint un producte d'enorme qualitat a un públic molt selecte no ens estem perdent el gruix de la part amagada de l'iceberg?
és que la música pot ser un element d'enorme atractiu als usuaris jovesinotanjoves, que hi ha un tren en marxa i ens hi hem d'agafar
salut
Crec que el sentit del treball bibliotecari no ha canviat essencialment i simplement cal una petita mutació que millori la nostra adaptació professional a una societat en canvi permanent. Quina mutació?
La caiguda de préstecs de CDs i del seu ús autoservei a la biblioteca és un fet que ningú discuteix. Mentre tant, fora de la biblioteca, l’ús de música digital, especialment l’streaming, en canvi, va en augment.
"Se n'ha de deduir, doncs, que a semblança de les botigues de discos, les mediateques també estan destinades a desaparèixer? L'oferta musical en línia, per la seva abundància i la seva accessibilitat, deixa definitivament obsoletes les col•leccions confeccionades al llarg dels anys per les biblioteques?"
Us transcric alguns fragments significatius d’un excel•lent article de Nicolas Blondeau, bibliotecari musical, al blog Mediamus: http://mediamus.blogspot.com/2010/09/en-20-ans-lacces-linformation-musicale.html
"A primera vista, el combat pinta malament per a les mediateques, encara que un anàlisi detallat de l'oferta proposada pels llocs de streaming revelen també les mancances del "Tot Digital" en línia. Un sol exemple: avui no es poden escoltar els Beatles o Pink Floyd, ni a Deezer ni a Spotify.
(veure http://mediamus.blogspot.com/2010/04/musique-dans-les-nuages.html)
Cada vegada més biblioteques musicals presenten i proposen avui els seus serveis i les seves col•leccions en línia. Aquestes biblioteques no s'han fet però biblioteques virtuals, totalment desmaterialitzades, sinó biblioteques híbrides. El qualificatiu ‘híbrides’ subratlla la complementarietat, la integració de la col•lecció física i del digital. "Aquest concepte reconeix doncs que ni els serveis «tradicionals», ni els serveis electrònics no poden per ells mateixos constituir solucions apropiades." (Peter Brophy, bbf 2002 - París, et. 47, n° 4).
Música i mitjans de comunicació socials.
La informació musical ha de comptar avui amb les xarxes socials.
"Els apassionats barbuts darrere el mostrador de la seva botiga de discos, sempre disposats a descobri-nos dotzenes de nous artistes, ara han obert un blog, de manera que d'ara endavantpoden atènyer una audiència més àmplia i de manera més personalitzada que els clients visitants a les seves botigues" [ de l'article 'El poder de Twitter: com les xarxes socials estan revolucionant la indústria musical' publicat a aThe Guardian http://www.guardian.co.uk/media/2010/sep/05/twitter-power-social-networking-music]
La informació musical té un futur saludable, mentre continua prenent forma en aquest lloc de socialització que és la mediateca, lloc de contacte, d'intercanvi i d'assistència i dotant-se dels mitjans d'obrir-se a l'escolta i compartir els seus recursos en les diferents xarxes socials."
Estic convençut, fa temps, que per aquí va la cosa. I en aquest sentit hem treballat sempre els musictecaris de l'AMPLI.
Merci a tots pels vostres comentaris. Són imprescindibles.
Josep Lluís Villanueva Fontanella
Jo penso que poden conviure tots els tipus de suport, si el que importa és el contingut. Tots tenim a casa col·leccions de vinils, de CD's, i en canvi també escoltem música en streaming.
I podem accedir a un munt de premsa online ... i tot i així comprem el diari (encara que potser només el diumenge). I per llegir ... encara ens és més simple obrir un llibre de paper, ja que només necessitem les mans i un punt de llum. (La simplicitat moltes vegades també s'ha de valorar).
I les biblioteques amb bones col·leccions en suports físics, tant en llibres com en música, fan encara un servei públic cultural de primer nivell.
I mentre el debat continui, és que els musictecaris estem vius ;-D
Publica un comentari a l'entrada