diumenge, 26 de setembre de 2010

El vídeo del diumenge: Listen to me

A l’estiu de 1957, Buddy Holly va gravar un bon nombre de cançons a l’estudi del productor Norman Petty. Un dels temes enregistrats durant aquells dies de finals de juny va ser “Listen to me”, melòdica composició amb la qual Mr. Holly reclama l’atenció de la persona amada.
A "listen to me" la veu del cantant sona suau i temperada, com un murmuri lleuger i seductor que esdevé l’instrument idoni per dibuixar la melodia.
La lletra és senzilla i en certs moments transita pels llocs comuns de l’amor juvenil, però malgrat tot mai deixa de resultar dolça, visceral, encantadora. Es tracta d’una cançó romàntica que desprèn positivisme -independentment de la major o menor profunditat del missatge-, la qual cosa la fa especialment amable i optimista.
No sabem quantes meravelloses creacions ens hauria regalat el talent d’aquest artista que va perdre la vida en un accident d’avioneta quan només comptava amb 22 anys d’edat. Molts ens donem per satisfets amb les magnífiques joies que fou capaç de crear en la seva curta carrera.




Al 2009, Micah P. Hinson grava “Listen to me” per a All dressed up and smelling of strangers, un disc amb versions de cançons especialment significatives en la historia de la seva passió musical.
Però quan
Hinson canta “Listen to me”, el tema pren un caire ben diferent i es converteix en un crit esquinçador que s'ofega mentre les guitarres tronen, encara que la veu s’elevi bruscament com la de qui brama en mig del desert.
En la veu de
Hinson, les paraules no gosen suggerir paradigmes d’amor idíl·lic, no parlen dels estels ni demanen atenció, però, ferides per la por, projecten un patetisme que no suscita vergonya.
En aquesta ocasió, “Listen to me” no és un arma de seducció, és una medicina; el consol de la bellesa que neix de la música per estripar-se.

Micah. P. Hinson i Tachenko al Heineken Greenspace de Bilbao, 19/11/2009

Resulta sorprenent que una cançó pugui transmetre sentiments tan oposats segons la interpretació del music, i més curiós resulta que les diferents formes puguin engrandir-la tant.

.

3 comentaris:

mont ha dit...

joan, m'encanta aquest disc de versions!!!! .. while my guitar gently weeps..!!

Joan Rosebud ha dit...

Ufff!
Eixa versió es una boníssima, Mont.

Arkham ha dit...

Ostres, quina versió! M'encanta!
Confesso que Buddy Holly sempre m'ha semblat especialment sensual quan canta "Peggy Sue"...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...