dissabte, 18 de setembre de 2010

Plou i fora bufa el vent. I a més, m'agrada!

Amb aquests rams d'aigua que ens estan caient per tot arreu, servidor no ha pogut menys que reaccionar ràpidament i fer unes quantes recomanacions per aquests dies mullats, que o bé parlen dels ruixats o bé m'ajuden a tancar els ulls i escoltar ploure.

Per començar recordem aquest gran tema de l'inefable Tomeu Penya, de l'àlbum Tomeu (Blau, 1987) on un se sent tant petitet com un granet d'arena.



A l'any 72, l'Albert Hammond ens recordava que mai plou al gust de tots al sud de Califòrnia amb aquest emotiva peça d'aires folk, coescrita pel Mike Hazlewood.



Ens traslladem a una tarda d'octubre de l'any 1966, en un restaurant anomenat La Fuente a Mèxic DF, la tarda es torna atormentadament grisa de cop i un aiguat es desploma sobre els carrers i els vianant corren en totes direccions per aixoplugar-se. El Mestre de Yucatán, Armando Manzanero emocionat no pot més que correspondre el temporal amb aquest immortal Bolero: Esta tarde vi llover.



Roger Hodgson, líder de Supertramp, ens explica en aquest divertit tema de l'àlbum Famous last words (1982, l'any del naranjito) la dificultat de superar un trencament de parella.
Si bé el tema ve signat també per Rick Davis, en realitat es tracta d'un formalisme igual que feien servir Lennon-McCartney al signar conjuntament les cançons independentment de l'autor.



Aquesta Bossa nova de Jobim, inclosa en l'àlbum Wave (1967) en una apreciació personalíssima i extrasensorial, m'evoca la quietut de quan ha deixat de ploure, aquell silenci que precedeix el reactivament de la vida que es troba en un provisional stand by (espero que serveixi com excusa per incloure aquest meravellós dics en aquesta llista). Perfecte per relaxar-se abans de sortir a caçar cargols.



Anna Roig i l'ombre de ton chien, també ens animen a fer una cosa tan higiènica com córrer sota la pluja, qui no ho ha fet? per necessitat però també per plaer es pot patir o disfrutar de l'aigua, segons com es miri.



Amb aquest bonic tema de caire tardorenc podem sentir la pluja en forma de punteig de guitarra. Simon i Garfunkel la van composar per l'elapé Sound of Silence el 1965.
Kathy's Song es una introspectiva balada extremadament fràgil i d'una gran senzillesa. Com l'aigua que cau...



Enya sap com pocs evocar i crear contextos sonors on deixar-se llevar suaument. Aquest Listen to the rain ens rodeja d'una atmòsfera freda i entendridora.



Que dir de Madredeus i aquest Haja o que Houver (O paraiso, 1997), fan venir ganes de ploure inclús en un dia solejat. La bellesa de la veu de Teresa Salgueiro es barregen amb els acords de Pedro Ayres Magalhaes per filtrar una fina capa de pluja que ens anirà esquitxant poc a poc. La sensació de sentir ploure a l'Atlàntic es tant real que no pot ser que estiguem a casa.



I no podríem plegar sense recórrer a unes de grans dames del jazz amb aquest oportú September rain interpretat per, elegantment es poc, Dinah Washington. Tema amb regust a comiat.



Bé, pensava que ho acabaria evitant, però finalment acabaré amb Stanley donem i el seu l'inefable: Singing in the rain...o alguna cosa semblant.



La cançó fou escrita originalment per Ignacio Herb Brown el 1929 per la pel·lícula The Holliwwod revue . Aquest remix es a càrrec del grup de Manchester Mint Royale.

4 comentaris:

Lórien ha dit...

A chuva molhava-me o rosto
Gelado e cansado
As ruas que a cidade tinha
Já eu percorrera

A chuva ouviu e calou
meu segredo à cidade
E eis que ela bate no vidro
Trazendo a saudade

http://www.youtube.com/watch?v=OzrUs08-SWs

;-)

Anònim ha dit...

Luar na Lubre
http://www.youtube.com/watch?v=OzrUs08-SWs
Mercè

Pol Cruells ha dit...

Un post preciós! moltes gràcies!

Esther Suriñach ha dit...

Trobo a faltar Està plovent dels Pets, i també us aconsello: In un giorno di pioggia de Modena City Ramblers:
http://www.youtube.com/watch?v=Pj_QiEPwQnI&feature=related
Felicitats pel post, és molt...refrescant!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...