Es poso romàntica com demana el dia de Sant Jordi i començo per un plat fort: In the mood for love de Wong Kar Wai
"Tant per als qui els apassiona Wong Kar Wai com per als qui el consideren un director que fa anuncis de colònia de dues hores" (Jaume Figueres, al bloc de Cinema 3)
[Aquesta melodia del compositor Shigeru Umebayashi s'ha fet popular gràcies a la pel·lícula de Wong Kar Wai, tot i que originalment fou composada per la pel·lícula japonesa Yumeji (1991).]
El violí és el plany, la súplica del personatge masculí. I també el desig latent correspost, però no acomplert, dels dos personatges que es troben, es creuen i es tornen a trobar; pujant i baixant les escales fosques i humides de la nit oriental. Una vegada i una altra, com l'espiral que dibuixa la melodia.
La música llatina dels anys seixanta és un element habitual al cinema de Wong Kar Wai. Vist des d'occident, una combinació exòtica que ens fascina. Wong Kar-wai ha dit, en alguna entervista aquí i allà, que els espectadors de les seves pel·lícules ballen amb la pantalla: "la manera d'utilitzar la música a les meves obres és molt impressionista. Cada capítol o cada història tenen la seva pròpia banda sonora."
Nat King Cole interpreta Quizás, quizás, quizás ... i aquest toc d'humor a ritme de bolero potser és la millor manera de resumir l'argument d'In the mood for love.
Nat King Cole interpreta Quizás, quizás, quizás ... i aquest toc d'humor a ritme de bolero potser és la millor manera de resumir l'argument d'In the mood for love.
1 comentari:
Doncs, en ocasions, si que poden semblar anuncis de colònia de dues hores, però s’ha de reconèixer que el seu cinema està carregat de sensualitat i d’un estilisme brutal. I, Deu meu, eixes dones orientals d’1’80 metres d’alçada!, i eixos primers plans recorrent unes cames que mai no s’acaben! M’encanta.
Publica un comentari a l'entrada