divendres, 23 d’abril de 2010

Música i cinema: In the mood for love

Seguint el camí dels articles sobre música i cinema publicats al bloc, m'endinso en una nova via a mode de divertimento estètic, amb petits fragments de pel·lícules, escenes que no tindrien la mateixa intensitat evocadora, dramàtica o nostàlgica, sense la música que els acompanya.

Es poso romàntica com demana el dia de Sant Jordi i començo per un plat fort: In the mood for love de Wong Kar Wai


"Tant per als qui els apassiona Wong Kar Wai com per als qui el consideren un director que fa anuncis de colònia de dues hores" (Jaume Figueres, al bloc de Cinema 3)


Títol original: Fe yeung nin wa (In the mood for love, Deseando amar)
Director: Wong Kar Wai (Hong Kong, 1958)

Intèrprets: Maggie Cheung i Tony Leung
Producció: Hong Kong/França, 20
00

Música original:Mike Galasso i Shigeru Umebayashi
Música addicional: Nat King Cole, entre d'altres

[Aquesta melodia del compositor Shigeru Umebayashi s'ha fet popular gràcies a la pel·lícula de Wong Kar Wai, tot i que originalment fou composada per la pel·lícula japonesa Yumeji (1991).]

El violí és el plany, la súplica del personatge masculí. I també el desig latent correspost, però no acomplert, dels dos personatges que es troben, es creuen i es tornen a trobar; pujant i baixant les escales fosques i humides de la nit oriental. Una vegada i una altra, com l'espiral que dibuixa la melodia.



La música llatina dels anys seixanta és un element habitual al cinema de Wong Kar Wai. Vist des d'occident, una combinació exòtica que ens fascina. Wong Kar-wai ha dit, en alguna entervista aquí i allà, que els espectadors de les seves pel·lícules ballen amb la pantalla: "la manera d'utilitzar la música a les meves obres és molt impressionista. Cada capítol o cada història tenen la seva pròpia banda sonora."

Nat King Cole interpreta Quizás, quizás, quizás ... i aquest toc d'humor a ritme de bolero potser és la millor manera de resumir l'argument d'In the mood for love.




Deseando amar - la pel·lícula i la banda sonora a les biblioteques públiques: catàleg Argus i catàleg Sinera.

Nat King Cole a les biblioteques públiques: catàleg Argus i catàleg Sinera.




1 comentari:

Joan Rosebud ha dit...

Doncs, en ocasions, si que poden semblar anuncis de colònia de dues hores, però s’ha de reconèixer que el seu cinema està carregat de sensualitat i d’un estilisme brutal. I, Deu meu, eixes dones orientals d’1’80 metres d’alçada!, i eixos primers plans recorrent unes cames que mai no s’acaben! M’encanta.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...