"Els músics sempre volen que un sigui completament mut en el precís moment en que un desitja ser completament sord”. Oscar Wilde
“Es extraordinària la potència que té la mala música”. Noel Coward
"Gran part del periodisme musical consisteix en gent que no sap escriure entrevistant a gent que no sap parlar per gent que no sap llegir”. Frank Zappa
És així. Existeix una cultura viva que crema i que viu fora dels aparadors. El món de la música ofereix molts exemples d’aquesta realitat amagada o subterrània. Les maquetes i els discs introbables, així com la música en directe, són un magma artístic immillorable per seguir el sempre fugisser pols de les tendències artístiques.
Per arribar als aparadors, si és el que es vol, primer s’ha de passar per la trastenda amb el visat d’una maqueta, d'un myspace. Molts grups s’esforcen per enregistrar la seva música de manera més o menys artesana per mostrar-la al (seu) món. On aniríeu si volguéssiu conèixer l’underground musical d’una ciutat? Heu pensat quins eren els inicis dels vostres músics preferits, quan ningú no els coneixia però ja tenia el cap (i les mans) bullint de música? No serà aquesta una tasca típica de centres públics com les biblioteques?
Aquest és el peculiar fons que ofereix la biblioteca Vapor Vell. No els busqueu pas en una tenda. Sondejeu la xarxa, si és que teniu paciència i sort. Aquí us suggerim una segona mostra de documents introbables, que podeu rastrejar si sou curiosos, si us agraden les línies menys dominants de l’art, l’amateurisme (l’amorisme), i el testimoni de la vida musical que hi ha abans de l’aparador, i al costat d'Internet.
Són enregistraments sonors, i vídeos i... vinils!
Ningú no s’ho esperava, però la música rock cantada en català acabaria omplint estadis i donant lloc a una generació de músics coneguts per tothom. La creació d’un bon circuit de concerts, l'enginyeria institucional, i les lletres directes sobre bases de rock sense complicacions van crear un moviment identitari -gràcies a la música- difícilment repetible. Van ser molt famosos, van tocar arreu, però abans van deixar aquests enregistraments...
(M) Ja t'ho diré
Ja t'ho diré
1989?
(M) Lax'n Busto
KGB 13 / Juliol 1988
1988
(M) Obrint Pas
Recuperant el somni
1995
(M) Skatalà
Fent D'Aquí
Barcelona: Skamarlà, 1987
(M) Sopa de Cabra
Sopa de Cabra
1988
VINILS. EDITATS PERÒ INTROBABLES
Sí, va existir una època en que la música es venia amb grans portades i per sentir-la (amb una lleugera crepitació i uns aguts ara oblidats) calia tenir cura de l’aparell. També hi havia cares A i cares B, i despampanants discs dobles que al obrir-los semblaven una enciclopèdia. Tota una manera de fer que, en so i imatge, ha anat guanyant adeptes nostàlgics i col·leccionistes. Ara és difícil que un gran artista no treballi també el vinil. Els mobiliaris domèstics i els de les biblioteques tornen a pensar en com adaptar-se novament a aquestes col·leccions. Aquí van alguns exemples curiosos, ja consultables al Vapor Vell.
Aerolíneas Federales
Échame sifón
Madrid: DRO, 1989
Baldomero Torre Y Sus Cuchillos
Sin un duro
Sevilla: FODS, DL 1989
Brigatones
20 días y 20 noches
Barcelona: GRIND, DL 1989
Claustrofobia
Repulsión: música para los desheredados
Barcelona: Justine, DL 1987
Claustrofobia
El Silencio: música per a nits de luxe i solitud
Barcelona: Justine, DL 1986
Código Neurótico
En la barra
Barcelona: Estopi, DL 1988
Desechables
Amor pirata
Zaragoza: Interferencias, DL 1988
Eduardo, Zé
Unit
Barcelona: Justine, p. 1988
Eterno Masculino
En tu nombre
Barcelona: NG, DL 1988
Ferrer, Mercedes
Entre mi sombra y yo
Madrid: CBS, p. 1986
Kitsch
Kitsch
Barcelona: AudioVisuals de Sarrià, DL 1989
Malas Intenciones
Con Respeto...
Barcelona: Justine, p. 1988
Piskerra
V centenario
Barcelona: Mountolive, DL 1988
Seguridad Social
El Tuerto es el rey
La Vall d'Uixo: Xiu-Xiu, DL 1987
Tijuana In Blue
Sembrando el pánico
Pamplona: Oihuka, DL 1990
Topiloco Aviador
El Avión se va
Barcelona: Mountolive, DL 1988
Últimos de Cuba
Un Millón de ratas
Barcelona: Justine, p. 1988
Via Crucis
Quiero beber
Barcelona: Justine, DL 1989
Zippo
Zippo
Barcelona: VIS, DL 1986
Encara hi ha més coses a dir, des del punt de vista documental. Continuarem, més endavant, explicant com s'ha aconseguit formar aquest catàleg i donant algunes idees perquè les biblioteques puguin treballar-hi.
1 comentari:
Kitsch! Sí, senyor! Un grup del meu poble de culte!!!! Em recorda que un dia d'aquests he de fer un post sobre el tema ;-D
Publica un comentari a l'entrada