dijous, 4 de març de 2010

La biblioteca pública avui : nous serveis, noves competències


El sentit i raó de ser del col·lectiu musictecari AMPLI és el treball cooperatiu: compartir la informació, els recursos, la reflexió i l'experiència professional i personal en tot el que té a veure amb la música i el seu paper dins la biblioteca pública. Els lectors d'aquest bloc han tingut moltes oportunitats d'ampliar els seus coneixements amb la difusió dels treballs cooperatius de l'associació de bibliotecaris musicals francesos, l'ACIM, gràcies a que en el seu portal web es publiquen periòdicament tota mena d'articles que ens ajuden a millorar professionalment. Salvant les enormes distàncies en tots els sentits, el blog AMPLI vol assumir aquesta funció en l'àmbit de les biblioteques catalanes, posant de manifest la importància d'un servei públic musical -integral- des de la biblioteca pública, així com la importància i el sentit d'un perfil professional especialitzat dins els nostres equipaments: el bibliotecari musical, el musictecari; un perfil nascut i àmpliament reconegut a França i que, a casa nostra, no havia existit fins ara malgrat que fa més de 20 anys que els CDs són una part important de les col·leccions de les biblioteques ... un fet que es pot llegir fredament de diverses maneres, una d'elles és la de considerar al bibliotecari un simple dispensador de CDs del qual no s'espera cap coneixement musical específic per assessorar als usuaris de la biblioteca.

L'article que us presentem avui, però, depassa l'àmbit estrictament musical i s'emmarca dins un moment de la biblioteca pública en el qual no només el CD està en "crisi" [crisis? what crisis? ... crisi de préstec, si, però ... es publiquen molts més CDs que mai en la història! ... no hem de considerar aquest fet?, tan senzilla és la resposta? : no-préstec = no-música a la biblioteca? ... ] sinó tot el model tradicional de biblioteca pública ... molt (excessivament?) basada en el préstec dels documents. Internet ha canviat el món, i molt especialment el món de les biblioteques; ... i ara que fem? un interrogant que es passeja entre tècnics i responsables de gestió de les biblioteques d'arreu ...

Veiem algunes pistes del debat de moda en l'extens i condimentat informe de la Jornada d'actualitat de la delegació regional Provence-Alpes-Côte d'Azur del CNFPT (Centre Nationale de la Fonction Publique Territoriale) celebrada el 27 de novembre del 2009 a La Garde (Var) , redactat per Jean Palomba, responsable de l'àrea multimèdia de la Médiathèque d'Arles, a la Provença i publicat el 15 de desembre del 2009 a l'esmentat portal de l'ACIM.
Vincent Van Gogh - Cafè a Arles


La biblioteca pública avui : nous serveis, noves competències

Objectius : aprehendre les evolucions recents més notables del context en el qual s'exerceix l'ofici de bibliotecari. Mesurar la necessitat de definir i establir noves pràctiques professionals. Enriquir la reflexió pel que fa a experiències significatives realitzades a França i a l'estranger.

Programa : LA BIBLIOTECA PÚBLICA AVUI : UN NOU MEDI AMBIENT (polític i administratiu, social, social i cultural, tecnològic) / LA BIBLIOTECA PÚBLICA avui : UN NOU MODEL ? (lloc de cultura, de lleure, d'informació, de formació. Però també... de trobada, de sociabilitat, de plaer. Espais, servei, col·leccions, mutualisation i col·laboracions, «disseminació».

Per : Catherine Clément, directora del desenvolupament cultural de la ciutat d'Argenteuil i Aline Girard, directora departament de la cooperació - BNF

A continuació, taula rodona sobre LA BIBLIOTECA PÚBLICA avui : UN NOU OFICI EXERCIT PER UN NOU PROFESSIONAL, amb :

Els interventors precedents així com Matthieu Rochelle, director de la BDP dels BDR, Sophie Perrusson, directora de la biblioteca de Levallois, José Cucurullo, director de les mediateques de Cannes.

Breu introducció de Jenny Rigaud de l'Escola Nacional d'Aplicació dels Marcs Territorials de Nancy on presenta tot un programa de formació sobre les mutacions i les apostes emergents.


1/ La intervenció de la primera part :

Objectiu : provocar preguntes, reflexions.

A/ TENDÈNCIA I EVOLUCIÓ de la concepció, el lloc i les missions de la biblioteca.

Posada en perspectiva de la biblioteca com una eina. 1976 : creació de la DLL, direcció del llibre i de la lectura. (Lligament de les biblioteques al ministeri de cultura. Passen del camp educatiu al el camp cultural.) Missions : formació, informació, educació, lleure.

Política de lectura pública, què és ?
Una política per a «un servei públic de lectura» de la mediateca. Promoció del desenvolupament de la recerca. Però només incumbeix a la biblioteca? Una política de lectura, no és massa restrictiu? Avui, la biblioteca és a la cruïlla d'un conjunt de polítiques d'inserció, d'educació, de formació, socials ... es tracta de redefinir el camp polític d'intervenció de la biblioteca. Sortir de la política cultural per anar cap a la social.

2002 : ¾ dels municipis de França s'organitzen en mancomunitat. 45 milions d'habitants estan repartits en territoris intermunicipals. Aquestes mancomunitats hereten la competència de «cultura». I el 45% de la despesa de la mancomunitat concerneix la lectura pública. (cf Emmanuel Néguier, síntesi sobre «problemàtica de la mancomunió»). Els impactes vinculats a aquest canvi són nombrosos, ja que el territori es mou. També el públic. Es passa de la ciutat a l'aglomeració.

Dificultat d'aprehendre els usuaris en aquest context (fora del taulell de préstec). No se'n té més que una visió restrictiva. A penes el 30% de la població està inscrita a la biblioteca. Visió restrictiva del públic. L'aposta d'aquesta conseqüència : adreçar-se a tots aquests públics de l'aglomeració desconeguts fins ara.


La pregunta de la definició dels públics i dels territoris. La lògica de la competència.

El servei públic s'efectuarà, per tant, en un medi ambient cada vegada més competitiu.

La competència externa :
Grans superfícies, especialitzades o no, (FNAC, Leclerc...); venda en línia (1er mode d'accés als béns culturals); descàrrega a internet. Accés als béns + trobades a esdeveniments (ex. : FNAC havent habilitat en els seus espais, racons de lectura gratuïta). És sempre més fàcil, segons els ponents, empènyer la porta del Leclerc que la de la mediateca.

La competència interna (cf enquesta del CREDOC) : millora dels espais i dels serveis realitzats per les biblioteques universitàries i els CDI (centres de documentació i informació) . Els usuaris entre 20-24 anys deserten de les BM (biblioteques municipals) preferint les BU (biblioteques universitàries). Manca de xarxa de les BM. A més, les BM competeixen entre elles (centre / perifèria). Les BMVR noves comporten una caiguda en les visites a les altres biblioteques.

Efecte pervers :
Competència + situació financera incòmoda, endeutament, alça de la fiscalitat local (+9% a Argenteuil).

Resultat: els [regidors] electes miren més que mai la manera com s'han de gastar els diners públics ja que hi ha un gran impacte de la massa salarial sobre els pressuposts (ex. : constitueix 70% del pressupost de funcionament d'Argenteuil).

Ambient: retre comptes. Qui fa què ? Per què tants agents a les biblioteques ?

Restricció: posada en comú dels recursos i dels mitjans, incloent-hi recursos humans. D'aquí l'interès financer estratègic que representa la mancomunitat.

Avaluació: és l'exigència actual. Com definir una política, una estratègia d'avaluació de les biblioteques ? Què s'avalua: l'eficàcia, l'eficiència, la relació entre els mitjans i els resultats ?

Comprovació: Manca de formació i sensibilització dels bibliotecaris en aquestes qüestions. No ocupar-se'n significa deixar els electes avaluar per ells mateixos!

Un exemple de canvi en les paraules i nocions :
Avui, es passa del «servei públic» al « servei al públic» = servei encarregat de respondre a la demanda. [Afegiria, jo, Jean Palomba : respondre a la demanda individual o col·lectiva?, es tracta de respondre al consum frenètic que necessita el sistema econòmic, o de respondre a les necessitats del públic culturalment i socialment insolvent?]


Algunes grans tendències :
Noves mobilitats / noves temporalitats
Quins nous comportaments dels individus ?
Nous territoris, nous ritmes...

Abans: es naixia i es creixia al mateix poble. Avui : desplaçaments permanents (treball / hàbitat). Hi ha una nova responsabilitat dels territoris pels habitants.

Com estar a la cruïlla de trajectòries? Una visibilitat de la mediateca prop dels transports en comú ? Aparcaments en les immediacions properes ?...

De-sincronització dels ritmes : la ciutat 24 h sobre 24 ; obertura el diumenge.
Ja no és possible no interrogar-se sobre l'adequació de la biblioteca al territori en el qual es troba situada (cf obertura entre 12 i 14 h... etc.)

Comunitarització / lògica d'individualització
A França, preval una lògica de transcendència de les característiques individuals, al contrari de la lògica anglosaxona que identifica comunitats lingüístiques, culturals...
No obstant, avui es nota una influència d'aquests estils de vida a l'anglosaxona, una exigència dels públics. Aquesta lògica d'individualització és afavorida per les xarxes digitals (cf Twitter...). Cadascun defineix els seus criteris de pertinença, una tendència que s'accentua.

Les pràctiques culturals (cf Olivier Donat : «Les pràctiques culturals en el moment d'Internet»)
Llibre i lectors : el declivi es confirma.

Diversificació de les formes de lectura.
Es llegeix menys i es llegeix menys de manera continuada. Lectura discontínua de la premsa, de les revistes, d'Internet. Tanmateix, si es té en compte aquest canvi en les pràctiques de lectura, és notable una regressió del nombre dels no lectors.
Ara bé, com a bibliotecaris que som, sabem que els lectors són sempre cultivats del llibre (de ficció, dels documentals), i no picotejadors multimèdia. La prova: en els anys 80, la mediateca era un producte de crida per al llibre. Una altra prova : els criteris d'avaluació de la biblioteca. S'hi compta els lectors de ficció, mentre que són cada vegada menys nombrosos.
Tenim equipaments que continuen estant basats en una cultura legítima. Ara bé, aquesta cultura legítima minva amb els joves.

Eclecticisme cultural i diversificació de les pràctiques en un mateix individu (ex. : un thésard (estudiant elaborant una tesi doctoral, pot ser un fanàtic dels videojocs).
Dificultat d'identificar les necessitats d'aquests públics per facetes. Tanmateix, aquest eclecticisme és més desenvolupat en els rics. Els pobres continuen estant més «tancats» en les seves pràctiques. (Pobres pobres). Aquesta tendència eclèctica és reforçada pels nous recursos digitals i per la privatització que suposen.

La privatització de les pràctiques
Dificultat d'aprehendre aquestes pràctiques. No es pot basar només en «el que es declara».

Desenvolupament de les «cultures nòmades».
Ex. : l'iPhone. Lògica d'integració. Un sol aparell portàtil per a tot. Desenvolupament d'una cultura nòmada. La de la llibertat i de la immediatesa (aha). L'accés allà, ara i de seguida . Cultura del zàping. Reforç de la individualització i de l'atomització de les pràctiques culturals. Tot és a petició. D'aquí una oferta adaptada que proposa «on es vol, quan es vol».
Exigència que transforma l'usuari dels serveis públics en consumidor.

Ara bé, la biblioteca francesa és un arquetipus del servei públic. L'usuari és empès cap a l'altre costat del taulell de préstec. Avui : lògica de co-construcció. Fer fer al consumidor el que el servei li proposava (Ex. : incitar-lo a autoatracar-se per després autovilipendiar-se perquè s'autoeduqui o s autocastigui, però sobretot fer-ho de manera que tingui la sensació gaudir sempre).
D'aquí la necessitat d'adaptar els horaris al públic. La nostra oferta a la seva demanda.

L'antic model és en retrocés
1972: oferir a tot ciutadà un servei públic responent a les necessitats del públic. Però l'ambigüitat residia en el fet que la biblioteca no s'havia d'acontentar de respondre a una demanda... Avui: pregunta de la satisfacció dels usuaris. A connectar a la pregunta dels criteris d'avaluació dels serveis públics i mitjans requerits per portar-los a terme.
Avui, pregunta fonamental : els usuaris al cor de l'estratègia de les biblioteques.

Els aspectes tecnològics
Internet ; web ; xarxes.
Noves eines professionals per a les biblioteques. (SIGB, portals, ... la reserva en línia dels documents hauria de ser el mínim).
Automatització, RFID, prestatgeries intel·ligents, programaris lliures...

Internet
Reconsideració del futur de les biblioteques i dels bibliotecaris? (cf enquesta del CREDOC : la 1a eina de recerca avui, és Internet).
A dia d'avui, una dificultat major: la confusió que regna entre la informació, el coneixement i el saber.

El bibliotecari pot jugar un paper en terme d'accés al coneixement, desenvolupant una lògica d'acompanyament.

Caducitat dels «encapçalaments de matèries»
Abans, per al bibliotecari existien tantes claus d'accés com calia crear. Avui, hi ha altres lògiques tals com els tags, l'hipertext ... quina és la lògica de la paraula-matèria en aquest context?

La web 2.0 (l'especialista contra els generalistes ?)
Desenvolupar lògiques col·laboratives amb els blocs, els wiki, etc., que competeixen amb les capacitats dels bibliotecaris per validar informacions. De la mateixa manera que el bibliotecari es defineix com un generalista del coneixement, per oposició als especialistes. Mentre que podria ser que en el futur se li demani justament especialitzar-se en un àmbit.

Desmaterialització dels suports / L'edat de l'accés
L'edat de l'accés = «a tot arreu, en tot moment». L'accés ha reemplaçat a l'adquisició d'un bé. És l'era del neocapitalisme al si del qual l'accés a un bé és torna de pagament o no. (Ex. : el V O D.). El que importa per al públic, és la facilitat d'accés a qualsevol lloc i en tot moment (altre ex. : la connexió Wifi). Tal desig d'ubiqüitat interroga la biblioteca.
Ara bé, la biblioteca viu en una lògica de gestió d'estoc (!), de col·leccions físiques. Però avui, el que cal administrar, són els accessos. S'és en una gestió de la fluïdesa. (cf D. Lahary : pas a una era de l'abundància).
Amb el desenvolupament de les mediateques, s'ha assistit a una alça de la democratització que apuntava a donar accés a béns culturals. L'accés a la discoteca i a la videoteca llavors no tenia competència. Avui, la pregunta de la democratització de l'accés als documents s'ha desplaçat cap a la de la descàrrega legal o no. (Ja assistim a una accessibilitat total de les pel·lícules i de la música, i aviat dels llibres, amb els e-books.)
El mite de la mediateca s'esfondra poc a poc. (A Argenteuil, es comprova una baixada del 10% anual dels préstecs de discos).

Un estudi : «Google Génération»
(= els nens nascuts després de 1993).
El que aquesta generació utilitza més no és un catàleg de biblioteca en línia, sinó un motor de recerca.
L'aposta per a l'escola de la república i les biblioteques públiques resideix en la seva capacitat per administrar l'accés a la informació, ja que continua passant que els que tenen la major capacitat per fer-ho són els individus que han freqüentat una biblioteca.

Un altre estudi : «La generació C»
(=la dels adolescents d'avui. Els seus majors : la «generació Y» = els trentenaires individualistes). 3 verbs per a la generació C : «Crear, comunicar, col·laborar».


B/ NOUS SERVEIS / NOVES ATRIBUCIONS

Una Volta al Món de les Biblioteques [extraordinàries]

NB: com es veurà, les biblioteques en qüestió són del model anglosaxó o de l'Europa del Nord.

Els espais
Posicionar d'una altra manera la biblioteca en la societat.
Una biblioteca enfocada al públic i les seves necessitats.
- Evolució dels espais, dels horaris. Diferència de l'activitat professional i urbana cap al vespre.
Obertura dels «laboratoris del temps». Nova utilització del temps social i col·lectiu.
(Ex. : Biblioteques del nord. A Amsterdam, 84 hores d''obertura.)
Avui, la biblioteca autoritza coses que abans prohibia : parlar, discutir, menjar, beure, jugar.
Un ambient de qualitat : comoditat, estètica, originalitat... molts avantatges per distingir les biblioteques en un medi competitiu.
Que la biblioteca sigui un 3r lloc entre la casa i el treball (o l'escola), una referència important entre vida social, professional i privada.

L'exemple de la Biblioteca Pública de Rotterdam (Holanda)
Els països Baixos són el paradigma de les biblioteques avui.
Varietat de disposicions interiors.
Oferir als públics conjunts espacials que els convenen. Comoditat dels seients i de la decoració.
Flexibilitat : prestatgeries sobre rodetes.
Lloc de vida : integració d'un teatre. Un espai «restauració».
Desmaterialització de la música (mostres de 30 segons: http://www.muziekweb.nl/)
Invitació a artistes per renovar la «imatge» del lloc i les obres exposades.
Un espai per «conferències».
El «Rotterdam pass» : un passi que s'obté a la biblioteca per a tothom que vulgui reservar places per a espectacles o altres esdeveniments.
Jocs d'escacs (gegants o tamany normal) en espais reservats a aquest efecte.
«Festa dels lectors» : la biblioteca esdevé una boîte de nit, on es troben autors i on es balla.
Fer lúdica la biblioteca.

L'exemple de la biblioteca de Seattle (Estats Units)
Tan immens com el de Rotterdam.
Grans pressuposts.
Gran cura aportada a l'estètica i a la comoditat.
Prestatgeries baixes. Circulació evident. Escales mecàniques grogues fluo. -Omnipresència d'obres d'art.
Starbucks Coffee.

L'exemple de la biblioteca d'Hèlsinki (Finlàndia)
La xarxa d'Hèlsinki recicla les seves biblioteques en funció de les expectatives del públic.
Concepte actual : sales equipades per als grups de música, estudis de gravació...
Una biblioteca « so / música / viatge / imatge».
Espais per als «debats» i la « restauració ».

L'exemple de la biblioteca de Delft (Holanda)
El seu director ve de la TV. Té un concepte «mitjans de comunicació».
La biblioteca com un lloc de plaer. (Contràriament a nosaltres, bibliotecaris de França, on som considerats com gent de deure).
Juxtaposició de conjunts transparents (vidres).
Flexibilitat dels mobiliaris i dels espais. S'ha convingut poder posar-se més o menys per tot arreu amb el propi mac o pc. Presència de wifi. -Prestatgeries amb rodetes. Ergonomia. Gran visibilitat de les col·leccions.
Ludoteca per a infants.
Videojocs en accés lliure.
Espais caracteritzats : «Novel·les rosa»...
Espai «fotocòpies».
Usabilitat: habilitació de zones de distensió de tota mena (del petit bar al gran restaurant) enmig dels espais de lectura pública. «Trendy».

L'exemple de la biblioteca de Singapur
La biblioteca ha demanat als seus «lectors joves» quin espai volien, després els ha escoltat. D'on resulta que els nens i adolescents disposen d'espais per rebolcar-se per terra, fer graffitis, posar música...
Espais modulables. Delimitació de zones a l'interior fins i tot dels espais de lectura pública. Bombolles transparents per aïllar-se... juxtaposició de sales silencioses amb sales de lleure i sales de farniente.
Un eslògan : «La mediateca de Singapur : a sexy place to be ! »

Conclusió després de l'ullada damunt aquestes biblioteques «extraordinàries» :

En aquestes biblioteques l'usuari és a casa seva. I es tracta de fer-li-ho saber.
La biblioteca és una estructura feta per als usuaris, no per als bibliotecaris.

Espais públics el més grans possible, en detriment dels espais antigament corresponents a les tasques interiors, les quals només poden que disminuir.

Utilitzar «missatges de benvinguda» a les parets i portes d'entrada de la mediateca.

Ja no es construeixen biblioteques «acabades». Han de ser adaptables i en constant evolució.
Es concep un lloc per a 10 anys màxim. És el discurs a mantenir a les tuteles que fins ara estaven en lògiques voltant els 30 anys.

El/la bibliotecària s'exposa, ja no està protegit/da pel taulell de préstec. Es busca l'accessibilitat màxima.

Autòmats per a totes les transaccions (préstec / tornada amb robots classificadors, consulta de compte, inscripció, pagament automatitzats). Ja no es consagra temps de «recurs humà» a tasques repetitives sense valor afegit. Els bibliotecaris formen els usuaris a la utilització d'aquests autòmats, els quals són igualment guarnits de modes d'ús evidents (cf RFID).
Presència de capses de llibres en self service... ; «Armaris intel·ligents en llibres prestables», obribles amb la targeta d'usuari. Documents inscrits automàticament al compte després de l'obertura.

La biblioteca com un lloc evident, induint pràctiques de mitjà urbà : autonomia, sense temps d'espera. Desmultiplicació dels punts d'accés.

Els serveis
(Visió de la pel·lícula promocional de la biblioteca de Brème)

a/ La biblioteca per a tots però també per a cadascun
Una biblioteca per a cada individu, fins i tot amb necessitats específiques, sigui quina sigui la seva condició, el seu recorregut professional...
Serveis a la website equivalent a una 2a biblioteca. L'usuari ha de poder fer en línia el que fa a la biblioteca.

Els «serveis multiculturals»
(esquema anglosaxó = per segment cultural).

Ex. : la biblioteca de Toronto
Pàgina d'acollida amb benvinguda en 15 llengües. Respondre a les necessitats de la població mesclada, multicultural. Ajuda a l'orientació dins la vida local ; serveis públics canadencs en la llengua practicada per l'emigrant. Proposició de col·leccions en diverses llengües. Especialització de les col·leccions per grup lingüístic corresponent a un annex. Diaris en línia per a totes les poblacions emigrants. Reserva d'ordinadors per a accés web per llengua, amb teclats adaptats, i formació per personals reclutats en funció de la seva competència lingüística. Presència d'intèrprets, de personals especialitzats. Ajuda a l'usuari per preparar el seu «examen de ciutadania» ; posada a disposició gratuïta d'equips informàtics Mac / Pc, scanners... sobre reserva ; lloguer de sales per a augment dels recursos de la biblioteca i rentabilització dels equips utilitzats ; lloguer d'espais per a exposició ; llocs web amb les ofertes i serveis destinats a tots els públics. Utilització multimedia per comunicar : so, vídeo...

Ex. : la biblioteca de New York
ajuda als deures dels nens proposada en línia (són re-dirigits cap a associacions o serveis especialitzats, dels quals s'en encarrega un servei social permetent la gratuïtat de l'accés als repetidors).

Ex. : la biblioteca de Las Vegas
Ajuda a la gent gran. Websites i serveis dedicats. Recull de la memòria organitzada per la biblioteca que posteriorment es posa en accés. Venda de productes derivats (valoració dels productes «mediateca» per a la rendibilitat).

Ex. : la biblioteca de Seattle
botiga tancada mono bloc i sobre rails, que, oberta, es reparteix en mòduls que es fan taulells i prestatgeries diferents.


Circulació dels documents
Els documents són restituïbles a qualsevol lloc de la biblioteca. Són els correus que asseguren la circulació dels documents en tota la xarxa. S'ha passat un concurs per aconseguir un cost feble i garantint una qualitat de transport màxima. Els llibres són tractats com petits paquets. Explosió del concepte de col·leccions

De-sacralització del concepte de col·lecció des del punt de vista dels bibliotecaris. Es tracta de donar el bon document al moment a l'usuari, i no pas de construir una col·lecció com un bloc. Tal concepció requereix tanmateix re-equilibraments regulars. El préstec interbibliotecari és molt sol·licitat per a usos puntuals.

Saber personalitzar el servei, la relació amb l'usuari gràcies a una escenificació del bibliotecari per ell mateix. El seu objectiu : atreure i respondre a les expectatives de l'usuari. Un avatar en línia que és un clon del bibliotecari.

Conclusió
El bibliotecari es distingeix més pel servei que per la col·lecció. Aquest s'ha d'adreçar al públic, incloent-hi a l'exterior. (Xarxes, i tot altre lloc no conforme a les seves pràctiques). Necessitat de ser proactiu i intrusiu.

Les col·leccions
L'exemple dels «llibres vius» = dels individus caracteritzats culturalment, ètnicament i socialment. El públic és convidat a «manllevar» sobre el terreny un d'aquests llibres vius per conversar amb ell. Però el mode d'accés i de conversa està molt abalisat. Aquest tipus de «lectura» es practica al nord d'Europa, al Japó i a Austràlia.

Avui, són els continguts i no els continents que compten. A partir d'aquí, els bibliotecaris són proposats sobretot com a mediadors acompanyants. És necessària una interrogació de l'ofici, ja que s'assisteix a una gran desestabilització de la professió. Tanmateix, les respostes encara no estan escrites i falta trobar-les.

Un nou model ? La posada en comú de les col·laboracions
No cal refer el que existeix ja, és a dir : la catalogació i l'equipament.

L'exemple de la NBD Biblion (Països Baixos) : societat a triple finançament : editors, estat, biblioteca. Proposa una selecció setmanal de les novetats, l'88% dels 21000 títols publicats als Països Baixos. Aquesta selecció és enviada als bibliotecaris que llavors fan la seva tria i després passaran a NBD una comanda que els haurà tornat catalogada, equipada, llesta per posar a les prestatgeries.
D'altra banda, els costos generats per NBD són el 25% inferiors al preu públic ja que existeix un acord entre els editors i NBD.

NB : integrar la massa salarial dels bibliotecaris pagats resulta més car què trucar a una societat de servei.

A França existeixen xarxes de cooperació (BPI, BNF...), però per a quan un servei nacional de preguntes / respostes en comú?

Disseminació
Anar a buscar el públic arreu on és. Anar davant d'ell.

Ex. : biblioplatges ; terminals d'accés a Internet en un cert nombre de llocs públics (ex. «els sortidors de benzina» de Rotterdam, el metro a Madrid. L'eslògan de Stokholm : «Métro+biblioteca= gran amor». Biblioteques que existeixen sobre la teulada de les estacions. La primera ha obert sense personal). Petites biblioteques de 200 m2 en centres comercials, amb llibres físics o a descarregar. Les biblioteques del metro proposen 2 serveis : el «fast food» = es retiren els llibres per mitjà d'una targeta de lector allotjat al distribuïdor; el «slow food» = es té accés a una selecció de llibres feta pels bibliotecaris presentada en « bosses temàtiques». És proposat també un espai per als nens.

Assenyalar els bibliotecaris existents en les xarxes socials (Twitter, Myspace, Facebook...) ;
Promoció de la biblioteca a Amazon.
Publicitat a la barra d'eines de Google.

«Whichbook.net» (Gran Bretanya)
Proposa una tria de llibres pel biaix d'un cursor (llibre que sigui graciós, llarg...). I la web selecciona documents corresponents al desig de l'internauta lector. Després es tracta de seleccionar la regió on es viu, de reservar i a continuació, de liurar.

«Second lif
Les biblioteques hi pul·lulen. S'hi adjunten serveis. (De quina manera utilitzar Second life en el treball quotidià del bibliotecari ?). Website com recurs.

PREGUNTES

La biblioteca virtual està més adaptada que la biblioteca física que proposem actualment? Quin és el nostre paper en aquesta biblioteca del futur?

Eslògan de la biblioteca de Stokholm : «Quan un ciutadà en moviment troba una biblioteca en moviment, tot és possible. »

La pregunta dels recursos
Com ?
Optimització dels recursos. Re-ventilació dels taulells de préstec. Augment de l'amplitud horària.
Ja que es va cap al desconegut. Com reemplaçar la taxa professional ? Pel mecenatge ? Però les biblioteques estan mal posicionades per a aquest tipus de solució.
Es tracta d'optimitzar els nostres recursos, ja que no hi ha pistes per a nous recursos.

Mostrar als regidors electes que la biblioteca vol fer més per a la col·lectivitat.
Però és difícil ja que la biblioteca està replegada, en plec respecte al discurs dels electes. Mostrar que podem ser un valor per al dinamisme i la imatge del municipi.

L'exemple de Levallois :
Aposta política de la biblioteca. Per tant: extensió dels serveis i dels finançaments.

Com trobar la recepta?
Ja que s'ha entrat en una «cultura de recaptacions» : Pel lloguer d'espais.

Gratuïtat ?
A Holanda : 25 euros la inscripció. Cosa que no suscita cap bloqueig. Les recaptacions vinculades a la inscripció representen a Rotterdam el 15% de les recaptacions.
Però a França no es té aquesta cultura. Per tant es queda en «simbologia».

La pregunta dels recursos és ineludible.
Hi ha en principi el sentit, la política, la missió, i després els mitjans.

Necessitat d'interrogar els dispositius ja creats.
Replantejament, pertinències ?
Reorganització de les biblioteques.

La pregunta de la comunicació
En aquest tour per les «biblioteques extraordinàries», com es fa la comunicació es fa per ser coneguda?
És VISIBLEMENT ineludible i reconeguda.
Ex. : lògica promocional del supermercat, i al supermercat : «Si compra tal capsa de sopa, pot tenir una idea d'acompanyament gràcies a tal llibre disponible a la biblioteca». Circulació de passis per accedir a llocs de la ciutat, des de la biblioteca.

El que cal proposar : una política global de promoció de la biblioteca.

Dues alternatives : o el bibliotecari esdevé un assalariat de la privada, utilitzat per a la seva especialització per un proveïdor important ; o treballa per revalorar serveis tals com l'acollida, la satisfacció de les necessitats de l'usuari....


2/ Taula rodona:

Els polemistes expliquen la seva experiència sobre com han traduït la seva reflexió a accions, i les dificultats trobades.

A/ Les noves exigències polítiques

(Llocs de responsabilitat i direcció)
Problemàtica de les reagrupacions, perfils i competències.

L'experiència de la mediateca de Cannes
Organitzar grans operacions sobre la ciutat, dirigides a nous públics, joves en particular.

«Gran jornada cultural de reobertura : temporada 2009-2010 » convidant els serveis municipals, associacions, teatres subvencionats per la ciutat: el conjunt del teixit cultural en una jornada a la mediateca, una antiga vil·la del s. XIX amb jardí. Sense possibilitat de construir una mediateca moderna a causa de la penúria del predial en el sud -est. Però hi ha un jardí que la mediateca lloga per recaptar ingressos.

Programació électro en una vetllada a la mediateca, esdevenint una antena de les «platges électro de Cannes».
Logística :
Establir contacte amb professionals per muntar les intervencions exteriors. Bar, sonorització, estands, 2 escenaris. El conservador ve convencer a la direcció d'assumptes culturals perquè es fes aquest acte a la mediateca. Socis: la gent de l'espectacle. Una xarxa de cinema (Cannes Cinéfil), amb experiència en operacions d'envergadura i disposant de personal vinculat a la manutenció tècnica. (Competència desconeguda de les mediateques). Per als seients, recorre a les tumbones concedides per la ciutat als administradors de platja privada, optimitzant el look de la garden party électro. Posada a disposició del públic d'un gamelan amb possibilitat d'iniciació pels artistes, i intervenció d'un grup teatral per a animació enmig la multitud del públic present. També es va proposar un racó «guarderia» per a nens. Tot durant un dia d'obertura. El personal es va dividir en dos : una part al servei del públic, una altra per a l'esdeveniment al jardí, a més a més dels «exteriors». Objectiu : tocar al públic entre 18-30 anys sota la forma d'un «ball dels lectors» com clausura de « platges électro » que atreuen cada any 15 000 persones. Programació assegurada per DJ associatius de 20h30 a 24 h. Èxit relatiu ja que el públic present al jardí de la mediateca va ser d'unes 600 persones. Relativa decepció deguda a un problema de comunicació (flyers bonics però poc llegibles). Però un guany : la gent vinguda no eren lectors habituals. Pel que fa a la seguretat, es va contactar igualment amb «serveis externs». Eco de l'operació : «Els aperitius électro» que se celebren de manera regular entre les 12 h i les 14 h a la mediateca. Missatge : fer saber que aquesta música és vàlida i té el seu lloc a la mediateca.

Quin retorn sobre la inversió ? Hi ha hagut nous inscrits? Resposta : no és el problema del conservador de Cannes. Aquesta animació, segons ell, troba la seva finalitat en ella mateixa. Animar no és inscriure gent, fins i tot si és una oportunitat per ensenyar que l'electro troba el seu lloc en els bucs de la mediateca.

NB : el llibre devé un medi com un altre, malgrat el seu posicionament dalt de la piràmide dels suports de la biblioteca.
2n NB : un producte publicitari és percebut si hi ha una necessitat. Algú que veu una publicitat sobre llibres, si no llegeix, no la retindrà. Per contra, dir a algú pel biaix d'una manifestació que l'interessa que la biblioteca existeix, això pot funcionar ...(però en aquest context, que passa amb l'avaluació de l'esdeveniment en l'aspecte dels recursos humans invertits?)

L'experiència de la mediateca de Levallois / Perret
«La meva vetllada a la mediateca», animació celebrada el dissabte a la tarda, fora de les hores d'obertura. Tema 2009 : «Paraules per mastegar». Amb espectacle teatral, tallers de cuina per a adolescents, tallers per als bebès. «Un gran moment de felicitat per al públic i els col·legues! » Però amb absència de criteris d'avaluació qualitatius i quantitatius : quants membres del personal per a quina freqüentació pública? «Levallois universalis» : conferències sobre les pistes de reflexió, les claus per actuar com ciutadans informats de cara a les mutacions actuals. Interventors : Attali, Coppens...

Canvi del perfil dels bibliotecaris a Levallois : res de reclutament extern sinó criteris de reclutament en intern : agents amb domini de la informàtica, amb un perfil d'animador. Com diu la dita = «una aportació de sang nova».

Intervenció d'una bibliotecària de la mediateca de St. Raphaël. Animació «lectures» iniciada per obrir la mediateca : lectures nòmades des de vora el mar cap a la mediateca amb parada i estació en punts estratègics de la ciutat. Lectura feta per un grup de teatre encarregat d'atraure darrere d'ella en el transcurs del seu periple un grup creixent d'oients a guiar cap a la mediateca.

L'experiència de la BDP 13
«Saber / saber fer / saber ser» : 3 competències entre les quals, Matthieu Rochelle, conservador, privilegia la 3a : el saber ser. Quan els seus agents (o els que reclutarà) fan constar una experiència professional, els demana el que han valorat en el seu treball. Ja que diu voler «sang nou», ell també, dels especialistes.
Agents especialitzats en la comunicació, la informàtica. Parla d'un «desplaçament de perfil». El seu problema : com treballar amb equips reclutats des de fa anys (que considera com «fora de joc», sense dir-ho però), tenint en compte aquest canvi de perfil, segons ell, ineludible ?
Els bibliotecaris del seu departament «col·leccions» (a aquells que, imagino, administren les col·leccions, ara s'els demana concebre i a ajudar a fer mediació. Tres tasques : adquisició, tractament intel·lectual i mediació. Lamenta que molts agents no vagin fins a la mediació. Heus aquí les seves paraules, parlant del seu servei : «Enfortir netejant i creant, formant». El seu projecte després d'haver estat contractat com director de la BDP dels BDR per , va dir, (entre altres) la seva qualitat de no-bibliotecari : reorganitzar les tasques (!), ja que s'ha trobat en presència d'un equip del qual els agents complien les mateixes tasques sense cap coneixement de l'organigrama. Ha creat un departament d'«accions culturals i usuaris» i ha iniciat una reorganització dels càrrecs perquè es realitzi un projecte d'establiment

Intervenció d'una d'encarregada de comunicació al poble de Tourette
Afirma «divertir-se» i no ser bibliotecària però en possessió d'un diplomat en turisme. Convida l'assistència de la quual forma part a plantejar-se la pregunta : «Pregunteu-vos a vosaltres mateixos : sóc bibliotecari, però a part d'això, què sé fer?... cal qüestionar-se. Quines altres coses sap fer? Faci una llista d'aquestes coses que sap fer i que li pertanyen i atribueixi'ls paraules clau. I trobarà com reposicionar-se. ! »

Intervenció de Catherine Clément :
Cal que l'equip sigui conscient de les mutacions de l'ofici. Planteja la pregunta (convida l'assistència a formular-se-la) : QUINS SÓN ELS SABERS IRREDUCTIBLES PER SER BIBLIOTECARI?
(Però obté el silenci per tota resposta).

Intervenció de Franck Queyraud (ABF, grup de treball sobre «les biblioteques híbrides»), des de l'auditori :
Parla de gestió de flux, de documents digitals a associar a les col·leccions tradicionals i es planteja la pregunta del com fer-ho viure en els municipis i altres col·lectivitats territorials. Insisteix en la problemàtica Internet que indueix una autoformació sempre repetida. Convida a anar a veure «bibliolab.fr», un tutorial d'ajuda. Veure igualment «Babelio», que és una eina molt apreciada de les petites estructures. Finalment, subratlla una de les noves tasques ineludibles del bibliotecari : la vetlla documental en una plataforma compartida pel biaix dels fluxos RSS, insistint tanmateix en el fet que això no continua sent més que una eina.

D'aquesta intervenció es diu que implica «una forta problemàtica de gestió» que convé "atrapar".

Més generalment, heus aquí el que emergeix de la discussió final procedent de la taula rodona :

El CNFPT proposa formacions d'equip compatibles amb les individuals. Objectiu : rompre l'aïllament dels individus al si dels equips.

Problema de l'amplitud horaris d'obertura reduïda per realitzar treball intern. L'automatització permetria alliberar agents per acompanyar el públic, ser més present a les prestatgeries. Caldria tendir cap a 50 h d'obertura al públic.

Quins mitjans ?
Veure les modalitats d'organització. L'exemple de la mediateca de Béziers : llibres i altres suports arriben molt equipats. Obertura el diumenge.

Disposició dels locals durant el tancament de la mediateca. Posada en comú dels equips. Però els agents municipals no són permeables a aquest gènere de mutualització. Obrir-se a les associacions, als altres serveis de la Ciutat per tenir retorns sobre la inversió.

La mancomunitat : Nou compromís ? Quina recerca de sinergia ?

BDP (Biblioteques Departamentals, equivalents a les nostres "provincials"): «Les biblioteques departamentals van ser creades per morir». Avui : aparició de la 2a generació de les BDP. Una vegada els municipis i petites aglomeracions «innervades» en la lectura pública, quines són les seves missions restants ? 1/ Integrar les formacions a la mancomunitat ; 2/ Relacions als municipis. Prospectiva de les BDP: quines noves missions per a les BDP? Reposicionament cap a plataformes de servei. Quines proposicions per a la mancomunitat? Sabent que una de les missions en caiguda de les BDP és el servei, ja que les biblioteques municipals tenen col·leccions supernumeràries ara, encara més en la mesura que no es comprova cap operació d'esporg.

Les raons de l'estancament del model francès de les mediateques :
en el moment de la seva aparició, les mediateques van ser concebudes per sostenir un desenvolupament cultural accelerat. Avui que ha tingut lloc, hi ha una avaria d'aquest model. Per regenerar-lo cal posar els territoris i els públics en el cor del desenvolupament futur de les mediateques.

Quin nou bibliotecari ?
Li seria demanat saber fer i «saber ser», ja que no pot ser inconscient de les seves noves responsabilitats.
Ja no seria un generalista, sinó que hauria d'entrar en una lògica d'especialització i dominar l'eina tecnològica per tal d'aconseguir superar-la.
Hauria de ser un propagador (cf màrketing, mediació, xarxes...)
Hauria d'estar obert a l'exterior i ser absolutament comunicatiu.
En resum, un ésser evolutiu, sense parar de qüestionar-se.

Quina nova biblioteca ?
Una biblioteca que s'exposa.
Una biblioteca dotada d'una lògica de canvi permanent.
Com ?
Actuant sobre les polítiques públiques, el diagnòstic dels territoris i dels públics.
Gestió i avaluació.
Tecnologia de la informació i de la comunicació.
Sistema d'informació professional.
Mediació, valoració i producció d'informacions.
Creació de serveis.
Cooperació.
Relacions amb el públic en i fora de la biblioteca.
Passar d'una lògica del cara a de cara a una lògica de costa a costa (supressió dels bancs de préstec, etc.)

Conclusió(ns)
Al capdavant dels equips, no reclutar més bibliotecaris sinó administratius i gestors.
Engegar projectes d'establiment i estar llest per formar-se, ja que, com per als llibreters, els professors, els periodistes... és urgent reposicionar-se per tal de poder continuar exercint l'ofici nou de bibliotec ... (però de què, en realitat?) .


Traducció i adaptació de l'article original de Jean Palomba: Josep Lluís Villanueva Fontanella


.

3 comentaris:

Lórien ha dit...

Gràcies pel post! Aporta moltes idees per a la reflexió sobre la biblioteca en general.

Ara mateix se m'acut que veig que la tendència més moderna és aquesta de convertir les biblioteques en espais que semblen més aviat centres socials, centres cívics ... molt bé per gran part del públic potencial, de fet, és això en el que s'estan convertint les biblioteques aquí també, des de fa uns anys, no?

Ara bé, també hi ha una gran part de públic que busca coses en una biblioteca que no li ofereix cap altre centre social i cultural, com el silenci. No el silenci sepulcral que habitava abans en les biblioteques, sinó un nivell de so agradable que últimament m'he adonat que cerquen molts lectors i no troben ni a les biblioteques.

Ara semblaré una bibliotecària rància que es passa el dia fent sshhhtttt! Però és que hi ha tradicions que no es poden perdre ;-D

Fonti ha dit...

La ironia planeja com un follet amb ales per damunt de tot l'article ;-)

Director Wilkins ha dit...

Hola Josep Lluís,

acabo de llegir el teu post, esfereïdor i ric com tones de fruita de temporada.

Dubtava si escriure't un mail, però part de l'encant dels blocs radica també en la comunicació pública dels debats. Sigui.

Haig de començar per donar-te les gràcies. Gràcies per la feinassa. Una de les urgències actuals de la professió passa per saber com s'està encarant aquest canvi d'època. Són temps vertiginosos i s'agraeix que hagis seleccionat i traduït aquest document.

El que més m'ha agradat ha estat la teva pròpia introducció, directa i incitant. Abusant de la teva redacció faig meves les teves paraules.

L'article és telegramàtic, amb un estil d'acta de reunió, d'escriptura ràpida, que deixa al lector la responsabilitat de linkar, de fer-se càrrec del que s'està suscitant.

Hi ha desenes de suggeriments. Deixo els meus subratllats (estaria bé que es pugués subratllar públicament a un bloc):

- Els exemples de biblioteques que poden mostrar coses noves: particularment hi ha algun detall novedós. El conjunt no sembla il·luminar un nou model. Expectativa.
- "Prestatgeries intel·ligents"????? Què serà això?
- "La confusió regna entre la informació, el coneixement i el saber". Ah, el saber. M'ha agradat trobar aquest concepte. No apareix mai a documents ni a converses. Què hem de fer, professionalment, amb els sabers?
- En temps de tags i hipertexts, quina és la lògica de la "matèria"? No puc respondre per la lògica. Però sí per la parcel·la. Molt més acotada, com la bici al costat del cotxe. No mor, però limita francament el seu espai. Oh anglos.
- Els bibliotecaris generalistes... curiosa forma d'encarar-ho. Quí fa cerques generalistes? Potser són els espais i no les cerques els que són generalistes. Existint Internet, què fa un espai generalista. P er tant, l'usuari quan cerca espera trobar un especialista. Una xarxa de bibs només té generalistes? L'especialització professional com a forma d'evolució natural.
- L'usuari no necessita un catàleg en línia, sinó un motor de cerca... Clar. Oh pacs. Oh millenium. Fer un motor de cerca d'informació generada per aquests centres de saber cultural que són les biblioteques.

No puc afrontar les tres línies de conclussió que rematen l'article. La ironia és difícil de percebre en àmbits electrònics. Però hi crec veure algunes instil·lacions d'aquest recurs.

Trobo a faltar una cosa... umm... es parla de documents, d'informació, de la xarxa... i les arts? I la literatura i la música? Només les podem parlar "documentalment"? Quant a música està clar que no i aquest bloc n'és un exemple transparent.

Aixeco el cap i sento que en tot l'article sura una idea: la invenció de serveis com a part de les obligacions laborals, igual que la invenció de llibertats és part de l'ètica personal.

Sento la llargària del comentari. Tot sigui per la proporció.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...