Víctor JaraPoques vegades els Drets Humans han tingut una veu tan brillant i tan bonica. Les cançons i les interpretacions de Víctor són tan emocionants que entren directament al moll de l'os. La seva força prové de la convicció i l'autoritat moral que té qui canta a la injustícia, a l'amor, a la igualtat ... però també del seu talent artístic, capaç d'articular vibracions intensament vitals i profundes.
Recuperem avui un excel·lent documental de 100 minuts, realitzat el 1999 per la periodista Carmen Luz Parot que recorre tota la trajectòria de l'emblemàtic cantautor amb nombroses imatges de les seves impactants actuacions en directe, i posa èmfasi en els seus últims dies, quan va ser torturat i assassinat pels militars a les ordres del general Augusto Pinochet, durant el cop d'estat a Santiago de Xile el setembre de 1973.
Sense caure en politiqueria ni en l'engrandiment gratuït de Víctor Jara, aquesta realització compta amb extenses entrevistes a personatges que van conèixer a Jara i fa un paral·lel entre la seva vida i la dels moviments culturals i de masses que van donar forma a Xile durant les dècades dels 60 i 70.
El derecho de vivir en paz
.
4 comentaris:
De petita el meu pare tenia la foto del president Allende enganxada en la única ràdio que teníem a casa. Em va explicar la seva història i em mirava la fotografia amb una barreja de tristesa i admiració. Un dia vaig descobrir també per casa uns discos de Víctor Jara i el meu pare em va explicar una història terrible sobre el seu final...
Tot i això, escoltant les seves cançons (passat el xoc inicial i la tristesa conseqüent), no puc evitar sempre tenir un somriure, perquè són músiques i lletres que transmeten un gran amor a la vida.
La meva preferida sempre ha estat "Te recuerdo Amanda" (digueu-me clàssica, sí).
http://www.youtube.com/watch?v=ONIZuiUKPII
La veritat és que el documental val la pena. És molt complet i emocionant. I venen ganes de lluitar.
Admiro profundament a Victor jara des de sempre. És una d'aquelles veus que tenen un poder especial.
I també als Quilapayún.
Per cert, m'agradaria molt anar a Xile algún dia...
Xile. Vaig agafar un avió des de l'aeroport de Puerto Montt. Tot el dia tronava la canço al meu cap...
Us recomano escoltar el disc EXILE, editat per Bankrobber (està a algunes biblioteques... massa poques!), on col·laboren músics xilens (Manuel García, etc) amb catalans (Guillamino, etc) per retre homenatge als exiliats. Es versionen poemes de Pere Quart, Neruda, cançons de Victor Jara.
".. Aprieto firme mi mano y hundo el arado en la tierra.." preciosa
Publica un comentari a l'entrada