Fa uns dies, a través d'un correu electrònic enviat a la llista de subscriptors, vaig saber que l'edició de la revista musical Nativa ha quedat aturada.
Els seus responsables, el col·lectiu Indigestió, exposen els motius que els han portat a prendre aquesta decisió. El primer, i segurament més important, és la manca de suport institucional, ja que "el suport econòmic i el reconeixement a la nostra feina, per part dels responsables de la política cultural a la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, ha disminuït i estat confús, particularment en el cas del Departament de Cultura de la Generalitat, i en els dos darrers anys. La viabilitat econòmica del projecte en el plantejament actual depèn molt d'ells. El mèrit del que hem pogut fer fins ara també ha estat seu. Però els precedents recents no ens inspiren confiança per continuar". Com ja ve éssent habitual, el reconeixement i el suport per part de les administracions d'algunes iniciatives relacionades amb el món de la música és escàs o nul. Una llàstima.
El segon motiu és la insuficient implicació ciutadana. El seu crit de "fes-nos més independents" no ha aconseguit captar el número de subscripcions necessàries, ni per part de persones ni tampoc de col·lectius. I per últim, segurament conseqüència dels anteriors, el col·lectiu expressa que no pot o no vol assumir l'esforç necessari per continuar. Una llàstima també. Afirmen que tot i que el projecte és viu i té sentit, cal que el marc millori per fer viable un projecte cultural des de la societat civil com el que proposem. Per altra banda, Indigestiócontinuarà la seva activitat, però de forma més reduïda. Diuen que, tot i que la revista queda aturada, hi haurà nous projectes. Una sort!
Què era, o millor dit que és Nativa? La revista Nativa, a la qual estava subscrita alguna biblioteca pública de la ciutat de Barcelona, és una publicació musical mensual, de distribució gratuïta, editada per Indigestió i dedicada a la cultura musical de la capital catalana.
Nativa, com podem llegir a la pàgina web i expressen els seus responsables, "parla de la música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global, on totes les informacions i opinions estan extremadament instrumentalitzades per tot el que emeten els grans centres de informació".
Nativa opta, doncs, per la informació local "perquè és la que realment podem conèixer i divulgar de primera mà, no per un afany localista, sinó perquè pensem que només centrant-nos en la nostra realitat immediata podrem trobar un posicionament raonable davant de les músiques de tot el món"
El seu contingut se centra doncs en tot tipus de música produïda en l'entorn metropolità de la ciutat de Barcelona, en els músics d'aquí o que resideixen aquí. Però Nativa parla també de la indústria musical: "les discogràfiques que treballen aquí, les sales que programen, les tendes de discos... També de les accions portades a terme des de les administracions públiques. Tots aquests elements també defineixen i condicionen la nostra cultura musical i volem explicar-ho al lector interessat en la música"
Potser no era una cosa fàcil seguir treient número rere número per a uns gestors de, com hi diu a la web, músiques difícils. Potser es dirigien a un públic i àmbit minoritari. En qualsevol cas, amb aquest post només vull felicitar-los pels seus complets reportatges de reflexió, les seves editorials suggeridores i els seus articles i opinions crítiques, expressades tal qual. És una pena que iniciatives com aquestes desapareguin després de tanta energia posada en marxa i tanta feina feta.
Per sort, tots els números de Nativaes poden consultar a internet, aquí teniu el darrer número, el 52. Podem consolar-nos llegint alguna bona notícia com la que explica que la sala del barri d'Horta Louise Se Va incorpora a la seva programació de 2010 música en directe per a tots els divendres a mitja nit. Sí senyors i senyores, gran notícia.
Donant les gràcies a Nativa pel que ens ha donat fins avui i esperant que arribin millors èpoques per a l'organització, us deixo amb la música de Nueva Vulcano, banda barcelonina que segur han ocupat o haguéssin ocupat un espai en les següents edicions de la revista! qui sap, si el día de mañana..
1 comentari:
Doncs sí que és una llàstima...
Publica un comentari a l'entrada