divendres, 15 de maig de 2009

La Discoteca d'AMPLI, XXXVII: 72 Horas: la ruta a Valencia

L'any passat es va publicar aquest recopilatori que fa justícia -o com a mínim documenta de forma fefaent- a un moment/moviment: la que es va conèixer com a moguda valenciana i després "Ruta del Bakalao" o "Ruta Destroy", l'escena de la nit valenciana que va des de finals dels 80 fins a mitjan anys 90.

Per als qui no vam viure-la va consistir a grans trets en una moguda de festa, drogues, música electrònica i riscos de trànsit que cada cap de setmana col·lapsava discoteques del País Valencià com ACTV, Puzzle, Chocolate, El Templo o Barraca, quasi totes elles avui desaparegudes o sota altres noms.

El doble CD recopilatori inclou també un DVD amb l'impagable documental 72 Horas: y Valencia fue la ciudad que deixa un regust agredolç. 

Dolç perquè mostra com en els seus inicis la moguda situà València a l'avantguarda sociocultural i musical -encara que només fos de forma efímera- i generà unes bones vibracions que afavorien testimonis i històries tan amables com aquestes:

"Yo tuve la suerte de vivir aquello. Llegabas con matrícula de Barcelona, y los valencianos te saludaban encantados de que fueras hasta su tierra a pasártelo bien. Era otro rollo."

"Y es que además aunque no te gustara el makinon, como era mi caso, que siempre he sido mas rockero (por decir algo), tenías mogollón de bares de la música que te gustara. Y fiesta hasta que te aburrías y te ibas a casa a la hora de comer o así. Si que fui unas cuantas veces (una de cada) al ACTV, al Spook, al Heaven, y quitando cuatro colgaos, la gente en general iba de buen rollo. Los parkings eran mas divertidos que entrar a la disco."

"La movida valenciana, o Ruta Destroy o como se le quiera llamar, no fue sólo música electrónica. Fue una especie de mestizaje de estilos musicales no comerciales. Al principio hubo muchísima guitarra, y también mucho rollo teatral y cultural dentro de las propias salas. Los temas de guitarreo eran temas bailables, y también se pinchaban muchos remixes de temas de guitarra que eran más idóneos para pistas de baile, como muchos temas del sello Razormaid. Basta mencionar grupos como Bauhaus, Echo & The Bunnymen, The Mission, Sisters Of Mercy, Ramones, Smiths, ...., pues no han habido ni nada cientos y cientos de grupos guitarreros que se han pinchado en Valencia!"


I agre perquè la cobdícia d'uns quants i l'implacable peatge que solen cobrar els excessos acabà convertint la moguda valenciana en un refugi per a perdularis i tota mena de personatges lamentables i passats de voltes que van fer degenerar la moguda en conjunció amb el proverbial sensacionalisme mediàtic i la inevitable repressió policial fins a la seva desaparició total a finals de la dècada, quan ja només era una pobra caricatura del que havia estat.


En fi, un document per recordar i/o conèixer un dels moviments musicals més importants que s'han donat a Espanya, nascut de la base i crescut amb el boca-orella, pare i mare de l'avui tan modern i fashion-guai "clubbing".




1 comentari:

Juanlu70 ha dit...

Mai hauria pensat que en el vostre blog trobaria aquest petit fragment de la meva joventut. Tot i que, com diu una persona en l'article, jo també era més rocker, cal tenir en compte que tots els que en aquella època erem adolescents i joves, escoltàvem indubtablement aquells temes, i gent com els Smiths, els Cult, els Bauhaus o els NIN ens feien gaudir, també junt amb en Chimo Bayo. Les drogues, també eren abans i, per desgràcia, encara continuen, amargant el futur de molts joves, però mai la música i la diversió han de ser perseguides. Està molt bé, musictecaris, que doneu a conèixer a travès del blog la nostra història, també la més recent. Felicitats!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...