La Discoteca d'Ampli, XXXVI: Ike & Tina Turner

IKE & TINA. River Deep - Mountain High. A&M, 1966


A Fool in Love.









L'amor, com la bogeria, té més d'una cara. La instantània de parella enamorada i amorosa pot amagar una relació tirànica i malaltissa. Una creativitat i talent extraordinaris poden ser l'expressió d'una ment alienada. Amor i dolor, genialitat i bogeria, conceptes freqüentment afins que donen lloc a paradoxes tan estranyes com quotidianes.

Si hi ha un disc que recull aquestes paradoxes és River Deep - Mountain High d'Ike & Tina Turner, explosiva parella de tempestuosa relació que l'any 1966 van posar el seu art en mans del paradigme de geni boig i excèntric, el productor Phil Spector.

Sus discos eran su mejor venganza. Eran grandes y provocativas explosiones, granadas de guerrilla. Eran los discos que más fuerte sonaban de todo el pop. El mismo Spector era todo un prodigio. Sabía más de técnicas de grabación que ningún otro productor anterior o posterior a él. La mayoría de los productores dicen lo que quieren y los ingenieros lo realizan, pero Spector lo hacía todo él mismo. Entendía hasta el más insignificante botón de la cabina de control. Así pues, mezclaba todos los sonidos habidos y por haber y les daba una dirección.
Era diabólico. Cogía una buena canción, le añadía un buen grupo y la convertía en una sinfonía, la inflaba y la engrandecía hasta darle proporciones wagnerianas. Un estrépito magnífico, caótico: podía meter tres pianos, cinco percusiones, batallones enteros de cuerda. En segundo plano baterías y bajos como volcanes en erupción. Miles de panderetas. Spector mirando desde su cabina y lanzando rayos. Añadiendo más ruido al ruido, explosión sobre explosión. Llegaba un momento en que la canción y las voces dejaban de importarle, en que lo único que contaba era el sonido. El sonido Spector, su fuerza. Tensión en crescendo, aplastante y explosiva, imposible de detener.
Nick Cohn. Awopbopaloobop Alopbamboom: una historia de la música pop.

Fa uns dies Phil Spector era novament notícia al ser condemnat per l'assassinat de l'actriu de sèrie B Lana Clarkson l'any 2003. La notícia em va fer recordar el disc que avui us recomano, un dels meus spectorians preferits que podríem definir amb dos adjectius que li van com anell al dit: grandiloqüent i sublim. River Deep Mountain High sintetitza el Wall of Sound característic del "so Spector": generosa instrumentació, sumptuosos cors, percussions eixordadores donant pas a un concepte de cançó-simfonia més a prop de la música de Richard Wagner que de la lleugeresa del pop.

A principios de 1966 hizo su mejor canción River Deep - Mountain High, para Ike and Tina Turner, y fue un fracaso en América. Seguramente ha sido el mejor disco de todo el pop.
Era una total tormenta cerebral: Spector sonaba más alto, más salvaje, más agresivo que nunca, y Tina Turner le iba muy bien, era una mujer sensible y terrenal, un grito de fuerza infinita. En un momento dado hay un coro instrumental y todo truena, se estrella, se pone a punto para la descomposición final. Tina chilla, gimiendo y protestando, en un segundo plano. De pronto un grito, corto y estrangulado, y todo estalla en un gran estrépito. Seguro que el fin del mundo es así.
Nick Cohn. Awopbopaloobop Alopbamboom: una historia de la música pop.

Spector considerava la cançó que dóna títol al disc, River Deep Mountain High, la cimera de la seva creativitat. No obstant, el single i l'àlbum van tenir escàs èxit comercial als USA, fet que portaria al geni a abandonar el món de la música i recloure's a la seva mansió de Hollywood fins el 1970, any que tornaria a l'activitat per treballar en la producció del Let It Be de The Beatles. A partir d'aquest moment el nom de Phil Spector aniria lligat per sempre a les paraules neurosi i paranoia, sent nombroses les anècdotes relacionades amb la dubtosa costum d'apuntar amb una pistola als músics que treballaren amb ell, Leonard Cohen o Dee Dee Ramone, entre els casos més cèlebres.


Altres produccions spectorianes:

RAMONES. End of the Century

LEONARD COHEN. Death of a Ladies' Man.



Però la genialitat en el disc que ens ocupa no només es circunscriu a la producció d'Spector.


El tàndem Ike Turner i Anna Mae Bullock, batejada artísticament pel seu marit com Tina Turner, formaria una dels parelles més explosives de la història del rhythm and blues. Junts des de finals dels anys 50, Ike & Tina Turner, amb l'acompanyament de les fabuloses Ikettes, eren coneguts a la dècada dels 60 dins el circuit americà de rhythm and blues però encara no tenien un èxit comercial important. El disc que els produí Spector (tot i que, de fet, Ike Turner no va participar en la gravació) era el segon en la discografia de la parella. La veu torrencial de Tina Turner imprimia la força apropiada a una producció tan aclaparadora. No obstant, trobem també a l'àlbum alguns temes que es despullen dels arranjaments spectorians i enllacen amb un so més purament bluesy. Personalment prefereixo les cançons on l'horror vacui sonor que patia Spector es fa palés. I'll Never Need You More Than This és una d'elles:



Rebut amb una dèbil acollida pel públic americà, River Deep - Mountain High va triomfar a Anglaterra i Europa, fet que els brindaria l'oportunitat de girar amb els Rolling Stones. A partir d'aquí, el tàndem format per aquestes dues bèsties pardes de la música continuaria fins l'any 1976, moment que Tina, cansada dels maltractaments del seu marit, decideix abandonar-lo i continuar la seva carrera en solitari. Però aquesta és una altra història. Avui només he volgut rescatar de l'amnèsia aquest meravellós disc, tan gran com els monstres que el van crear.

Escolteu la cançó que va posar fi al seny de Phil Spector, la que va revelar Tina Turner com una de les grans intèrpretes de rhythm 'n' blues de tots els temps. Una cançó apoteòsica. Segur que la fi del món és així.


When I was a little girl I had a rag doll
The only doll I’ve ever owned
Now I love you just the way I loved that rag doll
But only now my love has grown
And it gets stronger in every way
And it gets deeper let me say
And it gets higher day by day

Do I love you my oh my
River deep, mountain high
If I lost you would I cry
Oh how I love you baby, baby, baby, baby
River Deep Mountain High.