Betty Davis. This Is It! (Vampisoul, 2005).La Discoteca d'aquesta setmana en què hem arribat al -vacacional per a molts- mes d'agost té com a protagonista la Betty Davis i el recopilatori que el providencial segell madrileny Vampisoul va publicar ara fa tres anys.
Nascuda a la ciutat de Durham, a l'estat nord-americà de Carolina del Nord, el 26 de juliol de 1945, sota el nom de Betty Mabry, va créixer a Pittsburgh i sobre els inicis dels anys 60 ja voltava per Nova York.
Allà coneixeria el seu futur primer marit: Miles Davis. Però abans publicaria un single el 1964 i escriuria un èxit per als Chambers Brothers el 1967, amb només 22 anys. Poc després coneix Miles i es casen. El propi Miles admet en la seva autobiografia un parell de coses sobre Betty. Una: que el va introduir en el món del rock i el vestuari "modern". Dues: que era massa jove i salvatge per a ell. Així les coses, l'any següent es divorcien i Betty segueix amb el nom de Davis una carrera que no serà massa exitosa però sí remarcable perquè ha creat certa escola dins i fora de la música afroamericana: una barreja entre la Tina Turner més desbocada, el David Bowie més glam, unes gotes de Hendrix, Miles i una personalitat i estil insòlits fins aquell moment. La seva música era potent però les seves lletres ho eren fins i tot més. Fins al punt que era víctima freqüent dels grups religiosos en forma de cancel·lació de concerts i d'un nul suport des de les emissores de ràdio.
D'aquesta època es podrien explicar moltes altres coses... potser la més intrigant és que la pròpia Betty ha declarat en més d'una ocasió que existeix un disc inèdit en què hi participaren ella, Miles i músics que havien tocat amb Jimi Hendrix i Miles. Un autèntic enigma i una llàstima que no s'hagi publicat encara.
Durant els anys 70 Betty Davis s'envolta de músics com el bateria i productor Greg Errico i el baixista Larry Graham dels Sly & the Family Stone, la secció de vents dels Tower of Power o les Pointer Sisters. El bo i milloret de l'escena funk del moment, vaja. Com qui no vol la cosa la Davis enregistrà tres magnífics vinils que trencaren molts esquemes per la forma i pel contingut. Betty Davis, They Say I'm Different i Nasty Gal queden recollits en el magnífic recopilatori que presentem aquesta setmana a la Discoteca amb temes com Anti Love Song, Your Mama Wants You Back o aquest He Was a Big Freak:
Bon estiu, bones vacances i bones vibracions!
Gambita
1 comentari:
Molt bona! Una punk funk woman total! Genial, Gambi.
:)
Publica un comentari a l'entrada