Música per a tothom: Sons efímers amb la pianista Meritxell Brugué

Entrem a la recta final de curs amb una audició de "Música per a tothom" dedicada al piano. Aquest instrument va ser fonamental durant el romanticisme. El piano també va ser l'instrument principal en el rock'n'roll, juntament amb el saxo, fins que va ser desbancat per la guitarra. Tornem enrere en el temps, però,  per presentar l'audició de demà, 12/06/2018, a càrrec de la pianista Meritxell Brugué que tocará peces de Txaicovski, Ravel i Prokokiev. 

                                                                  Cartell 

Nota del programa 

Aquest programa té com a nucli central el concepte de l'efímer. Si bé és evident que la música en sí ja és un art de naturalesa efímera i que només existeix en el moment en que sona, aquesta idea de l'instant únic i fugisser ha sigut un element present en nombroses obres al llarg dels anys. 

                                                                                                      Partitura 

La voluntat d'evadir-se per un instant de la dura realitat de la Rússia del segle XIX que podem veure en la "Dumka" de Tchaikovsky; les textures volàtils, brillants, subtils i flotants de la "Sonatine" de Ravel i, finalment, la captació de moments escorredissos en el temps plasmats per Prokofiev a les seves "Visions Fugitives", conformen aquest programa que gira al voltant de la idea del moment únic.

Nota biogràfica

Meritxell Brugué al piano

Meritxell Brugué Noguer (1993, Sarrià de Ter) s’ha format com a pianista al Conservatori Isaac Albéniz de Girona amb Mª Àngels Pardàs, a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb Denis Lossev i a la Guildhall School of Music & Drama de Londres, on estudià el màster en interpretació becada per la mateixa institució, amb Peter Bithell. Ha estat guardonada amb diversos premis entre els quals destaquen el 2n premi al Concurs Ciutat de Girona (2009), Menció d'Honor al Concurs de Joves Intèrprets de Piano de Catalunya (2010), 2n Premi al concurs Arjau (2013) i Premi Revelació de l’associació Magic Room (2016). Ha actuat a l’Auditori Viader de Girona, a l’Auditori de Barcelona i al Milton Court de Londres, entre d’altres.

                                                                             Meritxell Brugué entre el blanc i el negre 

Des de l’Associació de musictecaris Ampli, amplifiquem els “Sons Efímers” de la Meritxell Brugué demanant-li que ens digui dos dels seus compositors preferits: 

“Beethoven i Ravel són dos dels compositors que m'han influenciat més com a pianista. De Beethoven m’agrada la grandesa i profunditat que desprèn la seva música, que converteix aquest art en un llenguatge universal. Complementàriament, les obres de Ravel també m’han ajudat a créixer com a músic. En elles hi podem trobar un llenguatge que va més enllà de les notes en sí, donant lloc a un món de textures i matisos que han enriquit la paleta tímbrica del piano”

                                                              Beethoven 

                                                                                                       Ravel 

Sobre Beethoven i Ravel us recomanem tres llibres que podeu trobar a la biblioteca Ernest Lluch :  

Beethoven. Tormento y triunfo. Acantilado. Barcelona, 2017. 

                                                                                                     Portada

La música como pensamiento: El público y la música instrumental en la época de Beethoven. Acantilado. Barcelona, 2014. 

                                                                                                     Portada

Ravel. Jean Echenoz. Anagrama. Barcelona, 2007

                                                                                                      Portada 

I per acabar us recomanem tres pianistes / compositors no tan diferents dels que heu pogut escoltar al “Música per a tothom” d’avui i que podeu trobar a la biblioteca Ernest Lluch:  

Joep Beving – Prehension (Deutsche Grammophon) 

Aquest pianista holandès va començar a composar i tocar per a la seva família. Va pujar les seves composicions a la plataforma Spotify on va tenir milions d’escoltes. Aquest fet va fer que quatre segells discogràfics s’interessessin per la seva música. Finalment va publicar el seu primer àlbum en format físic pel prestigiós segell alemany, Deutsche Grammophon, que explica que tot i que Beving utilitza “vocabulari clàssic” la seva música recomfortant i tranquil·la s’acosta al chill-out i al easy listening i la fa apropiada per audiències més pop. 

De l'streaming al format físic 

Nils Frahm – Victoria (BSO) 

Tot i que el compositor alemany fa servir més instruments que el piano, en aquest disc podem trobar-hi una atmosfera semblant a la dels seus treballs amb el piano com a únic protagonista: petits i nombrosos detalls, moments lluminosos que conviuen amb moments foscos i l’acostament a gèneres com el techno. 

                                                                                                                        Banda sonora 

Nils Frahm – Spaces (Biblioteca Just M. Casero) 

Aquest disc si que està totalment dedicat al piano. “Spaces” és un àlbum fet de retalls, de peces breus enregistrades en directe, que amb prou feines arriben al minut, i d’altres més llargues. Un treball hipnòtic que treballa amb breus motius i que barreja la música clàssica amb el jazz i l’electrònica i el piano amb el sintetitzador.

Retalls pianístics 

Isao Tomita – Snowflakes Dancing 

Pioner de la música electrònica, el que fa el japonés Isao Tomita en aquest disc és reinterpretar peces de Debussy afegint-hi efectes sonors amb sintetitzadors i samplers de l’època. 

Debussy electrònic