Director Wilkins
El meu gènere musical preferit és el silenci. És un gènere sense autor i, malgrat ser repetitiu, sempre és diferent, alimentici, ric.
No sé quin concert o músic m’ha emocionat més a la vida, perquè no em reconec gaire. Potser el dels ocells, pel matí. En els últims anys m'han acompanyat els dos últims discos de Sufjan Stevens, Carrie & Lowell i The Age of Adz. I vaig estar als concerts que va fer Sufjan per presentar-los a Barcelona. Sovint somio que encara sóc allà i no és un malson.
M’agrada formar part de l’AMPLI per què l’ofici de bibliotecari ha entrat en una fase experimental, hiperactiva, simpàtica. Proposar divulgacions musicals des de la perspectiva bibliotecària és una benedicció, com dir-ho, bèl·lica.
Sóc -ai!- guitarrista, i el pitjor és que m’encanta. Canto a
Cheetah Brava amb esperit d’orquestra, amb l'alegria de Chiquito i,
quan desafino, ho faig amb l’amor matern per bandera.
Un troç Sufjan Stevens com un troç de víscera:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada