Encara no ens ho creiem però el proper 16 de novembre, a les 19 h., el Music Spy Club farà 10 anys. 10 anys! El temps passa, tot puja i baixa, i aquí seguim. Com sabeu, el MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents.
Aquesta vegada tenim un nou company, el gran... Pedro Strukelj!
PEDRO STRUKELJ – 18 de novembre, 19 h.
Programador del cicle Hamaques de Casa Amèrica i detonant de ‘Pájaros’, comunitat en la qual músics d’Amèrica Llatina i la península Ibèrica comparteixen la seva mirada (www.pajarosmusica.com). Convençut que les músiques tradicionals ja eren de codi obert, que la música en viu i la música enregistrada haurien de dir-se de manera diferent i que les músiques del (tercer) món no s'han de descobrir sinó reconèixer. Se li sol veure en concerts dibuixar en un quadern negre.
Aquesta sessió serà un especial músiques del món, de les que és tan amant que és expert, com acostuma a passar amb allò que s'estima.
No us ho perdeu!
Us hi esperem!
----------------------
Les properes dates:
EL PETIT DE CAL ERIL – 16 de desembre, 19 h.
El geni al darrera d’aquest nom aparentment casual és Joan Pons, un artista sempre en fuga entre el folk i la psicodèlia. Amb 3 discos a les seves esquenes, i la fita ineludible de La figura del buit, El Petit de Cal Eril és un d’aquests músics que fan esperar el proper disc amb curiositat i inquietud. Passarà al mateix amb les seves recomanacions.
EDUARDO
IZQUIERDO (ESPECIAL BOB DYLAN) – 20 de gener
Col·leccionista compulsiu de discos, és redactor
habitual de les revistes Ruta 66, Mondosonoro i Efe Eme. Ha publicat llibres
biogràfics sobre Bob Dylan, Johnny Cash o Quique Gonzàlez, un parell de volums
infantils sobre la història del rock i una novel·la amb transfons musical.
També ha dirigit diferents programes radiofònics musicals i combina la seva
activitat periodística amb el manteniment del blog los Hijos Bastardos de Henry
Chinaski.
GABRIEL MILLÁN - 17 de febrer
Músic singularment dotat per la melodia inesperada, és el cervell que hi ha darrera d'Etermortífera, una banda experimental, visceral, intranquil·la. És també un gran malalt de la música, una persona de la que surts amb vint referències totes singulars, dignes de ser escoltades i ateses. És, a més, un freqüentador del Music Spy Club, així que no li costarà obrir el seu bagul de cançons a mida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada