dimarts, 8 de novembre de 2016

Mi butaca y vos: crònica del concert a Catalunya d´un moro jueu que viu entre els cristians

foto: Carme Fenoll 

Jorge Drexler va cantar a Girona dissabte passat,  l'Esther Suriñach  hi era i avui comparteix la seva experiència amb nosaltres.


Té cognom alemany, físic de davanter centre, veu de vellut i somriure d´anunci. És Jorge Drexler, immens. Tot sol omple un escenari amb dues guitarres, quatre bombetes i un domini absolut de l´espai i les paraules.


Dissabte 5 de novembre de 2016. Festival Temporada Alta. Auditori de Girona. El cantautor uruguaià estava en deute amb les Fires des del 2014, quan va haver de cancel·lar la seva actuació per recollir un parell de Gramys llatins a Las Vegas.


Ofereix un decorat minimalista, maxima expressió en els continguts i atenció personalitzada a un públic bocabadat vingut de tot el planeta. 

Home generós, comença lloant l´acústica de la sala Montsalvatge, aforament de 1.200 privilegiats: “Enhorabuena a los usuarios, yo entre ellos”, podria ser l´eslógan de qualsevol edifici ben construït.


I com que “Cada uno da lo que recibe y luego recibe lo que da”, ens ho paga amb unes quantes cançons a cappella a dos pams del nostre nas. S´ha de ser molt valent, o molt bo. Ell és això i molt més. Intimista, honest, dotat d´una memòria  prodigiosa i un sentit de l´humor espatarrant, transmet passió per la música, humanitat i saviesa amb cada nota que regala als assistents, amb cada adjectiu. 


Sedueix amb els comentaris que presenten les cançons –prèviament preparables- però sobretot amb la gestió de l´imprevist: típic mòbil que sona, declaracions d´afecte a crits o la “tos que se alimenta del silencio”. Algun Nobel s´hauria de replantejar, penso, tot i que estimo Bob Dylan. L´Acadèmia podria fer un pack i donar-li el premi a Drexler per la seva amplitud mental, per la poesia de les lletres, per la pau que encomana, pels seus coneixements científics i pel discurs inclusiu, tolerant, de sentit comú, de memòria històrica d´un ciutadà del món que no renuncia a unes arrels molt profundes. 


No m´entretindré amb detalls i anècdotes. S´ha de veure en directe i sospito que cada concert és exclusiu i especial. A Girona, per exemple, el vam sentir cantar en català versionant “Club tonight” de Gossos, nena, “que demà és Festa Major, per tu i per jo”. 


Us deixo la llista de cançons. Si teniu ocasió, submergiu-vos en un “estado de conexión con el cosmos”. Espero que tothom pugui trobar el “punto ciego de la pena”, i a partir d´aquí, que “sea lo que sea”. 


Mil gracias, Jorge. Me encantás. 




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...