dilluns, 28 de novembre de 2016

La discoteca ambulant 4 - Hindemith

La música que acompanya el camí no té per què estar lligada a un beat, a un pols explícit. Malgrat que ho digui Murakami a un preciós llibre que es diu De qué hablo cuando hablo de correr. Per qualsevol activitat física -fins i tot per ballar- no necessitem beats, sinó un rítme que pot ser intern, o tàcit o suggerit. De la mateixa manera que no cal confondre vida privada amb intimitat no cal confondre batería i ritme. El cos sap del que parlem, no ens compliquem més l'explicació.

Per això em sortit a còrrer els últims dies amb la música de Hindemith, el Discret. 


Paul Hindemith va ser un compositor alemany. Tres errors a aquesta anterior frase: "va ser", tenim la sensació de que encara ho és. "Alemany", tothom que va amb el cor per davant deixa la nació, el gènere i la vida particular a la porta de la partitura. I l'últim: "compositor", ja que Hindemith va ser molt més, només un home. Callem, doncs, que la nostra cursa ha començat i apretat el play. 



Passen els arbres, els gossos salvatges ens ronden, els ocells salten al seu aire, que és també el nostre, i les cames, sense saber com obeeixen al ritme que es va suggerint des d'aquest diu per viola i pianoforte composat el 1919. Fa quasi 100 anys i per còrrer al camp ara hem de sortir primer dels blocs, autopistes i cotxes que no existien quan es va composar aquesta peça. De manera que al sentir-la la disseminem sobre un nou món. 



Hindemith abominava de l'ego. Evitaba interpossar-se entre la música i l'oïent. Per això fugia de la genialitat, del romanticisme, de l'exageració. Era un valent, en aquell temps d'infatuació de l'ego que va ser la modernitat i les avantguardes que encara patim. Per ell el compositor ha d'estar al servei de la música i no a l'inrevés. 

Seleccionem aquí algunes de les peces que hem sentit aquests dies:

Concerts

Música de cámara[editar código · editar]


Hindemith, en un exemple d'ètica artística inaudita, evitaba estar més enllà del moment en que escribia les notes, deixant la música sola amb els seus oïents. Nosaltres intentem igualar-lo i mentre fem camí, el nostre ego i la nostra personalitat es va diluint i va deixant pas a la música, que acaba per millorar-nos la física i la química.





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...