Encara no ens ho creiem però el Music Spy Club està celebrant 10 anys. 10 anys! El temps passa, tot puja i baixa, i aquí seguim. Com sabeu, el MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 16 de desembre tindrem a El Petit de Cal Eril!
EL PETIT DE CAL ERIL – 16 de desembre, 19 h.
El geni al darrera d’aquest nom aparentment casual és Joan Pons, un artista sempre en fuga entre el folk i la psicodèlia. Amb 3 discos a les seves esquenes, i la fita ineludible de La figura del buit, El Petit de Cal Eril és un d’aquests músics que fan esperar el proper disc amb curiositat i inquietud. Passarà al mateix amb les seves recomanacions.
No us ho perdeu!
Us hi esperem!
----------------------
Les properes dates:
EDUARDO IZQUIERDO (ESPECIAL BOB DYLAN) – 20 de gener
Col·leccionista compulsiu de discos, és redactor habitual de les revistes Ruta 66, Mondosonoro i Efe Eme. Ha publicat llibres biogràfics sobre Bob Dylan, Johnny Cash o Quique Gonzàlez, un parell de volums infantils sobre la història del rock i una novel·la amb transfons musical. També ha dirigit diferents programes radiofònics musicals i combina la seva activitat periodística amb el manteniment del blog los Hijos Bastardos de Henry Chinaski.
GABRIEL MILLÁN - 17 de febrer
Músic singularment dotat per la melodia inesperada, és el cervell que hi ha darrera d'Etermortífera, una banda experimental, visceral, intranquil·la. És també un gran malalt de la música, una persona de la que surts amb vint referències totes singulars, dignes de ser escoltades i ateses. És, a més, un freqüentador del Music Spy Club, així que no li costarà obrir el seu bagul de cançons a mida.
SR. CHINARRO –
17 de març, 19 h.
Darrera del nom artístic de Sr. Chinarro s’amaga Antonio Luque,
un artista amb una trajectòria dilatada i riquíssima d’inspiració. Amb més de
quinze discos d’estudi a les seves esquenes, ha aportat a les nostres vides un
bon grapat de cançons inoblidables, estranyes, dotades d’una lírica entre costumista
i al·lucinada. És també un escriptor singular, intens, imprevisible, com ho
provem Matar en Barcelona i el darrer
Socorrismo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada