divendres, 6 de setembre de 2013

Música i poesia a França #4: Chanson d'automne, Charles Trenet



Vasos comunicants - setembre 2013

Nicolas Blondeau, bibliotecari de la Médiathèque du Grand Dole i membre de l'ACIM ens proposa una cançó per anar dient adéu a l'estiu.

Chanson d'automne (Cançó de tardor) és un poema breu de Paul Verlaine, musicat i cantat per Charles Trenet l'any 1940. Paul Verlaine és, juntament amb Rimbaud i Baudelaire, un dels poetes francesos més del segle XIX. Charles Trenet (1913-2001) fou un dels cantants francesos més coneguts i respectats.Va tenir una llarga carrera musical, des dels anys 1930 fins a la seva mort, i va ser un dels introductors del swing i el jazz a la cançó popular francesa.

La versió original del 1940:



I una versió de finals del seixanta on al final enfoquen, entre el públic, dos dels grans: Serge Gainsbourg i Georges Brassens. No es pot inserir, però podem seguir aquest enllaç: Charles Trénet "Chanson d'automne"


Les sanglots longs                      
Des violons
De l'automne                                   
Blessent mon coeur
D'une langueur
Monotone.

Tout suffocant
Et blême, quand
Sonne l'heure,
Je me souviens
Des jours anciens
Et je pleure.

Et je m'en vais
Au vent mauvais
Qui m'emporte
Deçà, delà,
Pareil à la
Feuille morte.
Els llargs sanglots
dels violins
de la tardor
em fereixen el cor*
d'un llanguiment

monòton.
Tot sufocant
i pàl·lid, quan
sona l'hora,
recordo
els dies passats
i ploro.
I me'n vaig
amb el vent dolent
que se m'emporta
cap aquí i cap allà
talment com

una fulla morta.

*Trenet va canviar la paraula "blessent" (ferir) per "bercent" (bressolar).

I a Mediamus, recuperem L'amor és Déu en barca, un poema d'Enric Casasses musicat i cantat per Miquel Gil.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...