divendres, 13 de setembre de 2013

Julian Cope i The Teardrop Explodes: caos elegant



Liverpool, 1977: un adolescent inquiet, d'exaltada genialitat i procliu al LSD, posa en pràctica les seves efervescents idees formant, juntament amb dos cervells d'idèntic calibre, The Crucial Three, una banda de curta trajectòria però de fecunda llavor. L'adolescent inquiet és Julian Cope i els altres dos, Ian McCulloch i Pete Wylie. L'experiment dura sis mesos però l'ona expansiva crea The Teardrop Explodes amb Julian Cope al front, Echo and The Bunnymen amb Ian McCulloch i Wah! Heat amb Pete Wylie. 

Liverpool, per aquelles dates, comença enyorar els gloriosos dies del so Merseybeat. L'ambient, el segell Zoo, diferentes clubs i joves agitadors, entre els quals figuren els nostres amics, impulsen un nou fenòmen musical: el Nou Merseybeat, una sort de pop-rock amb pàtina new-wave i ancoratge en la psicodèlia i el 60's pop. En aquest context de renovació musical, The Teardrop Explodes debuten l'any 1979 en el segell Zoo amb uns quant singles de generosa acollida. La banda la formen:
Julian Cope: veu i baix
Dave Balfe: teclats
Gary Dwyer: bateria
Michael Finkler: guitarra

A la par que es forja el projecte, comença el campionat d'egos amb medalla d'or per a Julian Cope, llunàtic brillant de creativitat estratosfèrica i temperament volcànic. Les baralles entre els membres del grup, que transcendeiexen la íntegra seguretat que otorgaria el diàleg reposat, no impedeixen que realitzin una gira per la Costa Est nord-americana.

Brave Boys Keep Their Promises by The Teardrop Explodes on Grooveshark



L'aparició del seu primer LP, Kilimanjaro (1980) posa el contrapunt al caos sempitern en què es desenvolupen les relacions personals entre els membres del grup.



Un gran disc, al·lucinat i màgic, que despulla els talents dels seus creadors. Trompetes, lletres impossibles i melodies que surquen l'espai irreal dels somnis, surfejant pel record d'Scott Walker, The Doors o 13th Floor Elevators. 



Totes i cadascuna de les cançons de Kilimanjaro brillen en el firmament del pop after-punk. Com l'accelerat northern soul submergit en un bidó de psicodèlia que és Reward:




Un any després veu la llum Wilder, segon meteorit procedent de ves a saber quin planeta, una marcianada no exenta de pretenciosidad impresa per la personalitat messiànica de Cope en els temes que va composar. Com l'estranya Seven Views of Jerusalem que exemplifica la descripció d'un crític musical de l'època sobre el so del disc: "fluctuant entre Monkees i Can":



Entre baralla i batussa, registren el seu tercer disc Everybody Wants to Shag The Teardrop Explodes, però la descomposició de la banda deixa el seu cadàver llest per a la posteritat l'any 1983.  L'àlbum no s'edita fins passats set anys, rescatat de l'oblit per algun executiu de Phonogram que va veure la possibilitat de ressuscitar la llegenda del grup més sulfúric dels 80's britànics.

The Teardrop Explodes van viure acceleradament el seu excés creatiu, deixant un estimulant llegat que aprofitarien els apòstols de l'èxtasi i la cultura rave, Happy Mondays. Però aquesta ja és una altra història.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...