dilluns, 16 de setembre de 2013

Meeting Boulevard # 9 : Daniel Arredondo


Meeting Boulevard és un punt de trobada, un seguit d'entrevistes amb diferents bibliotecaris catalans que anirem publicant periòdicament amb l'objectiu de copsar el moment actual de la biblioteca, la professió bibliotecària i,  més concretament, la música a la biblioteca pública.

Després de les entrevistes amb Anna BröllCarme FenollGlòria Pérez-SalmerónDavid Cuadrado,  Marthe HimelfarbÀngels SolaEsther Suriñach i Núria Gondolbeu continuem la sèrie amb el Daniel Arredondo, bibliotecari a la ciutat de Terrassa.




Daniel Arredondo 



De petit volies ser bibliotecari? Des de quan ho ets?
Des de cinquè d’EGB vaig començar a ocupar-me de la biblioteca de la classe i vaig fer aquesta tasca fins a vuitè. Força premonitori, oi? Sempre m’he sentit atret per aquesta professió per tant vaig cursar la diplomatura a la Universitat de Barcelona i des de l’any 2000 vaig començar a treballar. Fins al dia d’avui he passat per biblioteca escolar, biblioteca de recerca, empresa privada com a catalogador i per biblioteca pública que és on millor m’hi trobo.


Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió? 
Hi ha diferents coses que m’agraden d’aquesta professió, d’entrada una de les coses que més valoro és la col·laboració que existeix entre aquells que en formem part. Hi ha professions molt competitives on  a vegades el dia a dia esdevé una cursa per destacar per sobre els altres. La nostra professió, si més no dins l’àmbit de la biblioteca pública, és tot el contrari, col·laborem, ens ajudem, compartim idees i si algú ens copia una idea ens omplim d’orgull sense reclamar-ne l’autoria. Aquest ambient col·laboratiu és un element que m’entusiasma ja que ajuda a avançar i millorar de manera molt més segura. 
Sobre l’atenció al públic... bé, aquí hi ha un reguitzell d’emocions, m’agrada, és clar, però a vegades no negaré pas que resulta difícil treballar amb públic. A vegades et trobes amb sorpreses desagradables però el tant per cent més elevat se l’emporten els bons moments amb els usuaris, ja sigui parlant de llibres, fent una copa després d’una activitat, comentant problemes de la vida o fins i tot compartint receptes de cuina. 


Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca? 
Bé, situacions divertides n’hi ha moltes, certes converses d’infants que escoltes sense que se n’adonin, confidències d’usuaris, mals entesos que acaben amb una riallada i fins i tot declaracions d’amor. No en sabria determinar la més divertida, al cap i a la fi són totes diferents i crec que més que explicar-les s’han de viure al moment. A vegades una situació és divertida perquè volem que ho sigui, va bé no estar sempre capficat amb la feina.


Estem vivint una època difícil per als serveis públics on moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys de les nostres biblioteques públiques?
Jo crec que som un col·lectiu acostumat a fer molt amb poc.  Es tracta d’inventar noves estratègies que ens permetin seguir millorant i adaptar-nos als canvis de la millor manera possible, això ho hem fet des de sempre, amb l’arribada de nous formats de documents a les biblioteques (vhs, cd, dvd, cd-rom), amb l’arribada de les noves tecnologies i ara amb aquest període de restriccions econòmiques. Pel que fa a la biblioteca pública és veritat que hi ha ajuntaments que han retallat totalment el pressupost destinat a la compra de llibres però això ha fet que hi hagi un “mercat” alternatiu de donacions entre biblioteques, ens retallen el pressupost per fer activitats i nosaltres responem captant usuaris que de manera voluntària ens les fan de manera gratuïta i si no tenim aquesta sort les muntem nosaltres mateixos i llestos. Aquestes alternatives no poden suplir una oferta cultural de qualitat professional però sí ajuda a no desfer el camí realitzat fins ara, que és molt.  Ara més que mai s’ha d’aprendre a gestionar bé el pressupost públic, l’equilibri entre la qualitat d’allò que es contracta o s’adquireix i allò que la ciutadania requereix és bàsic però però també cal dir que la ciutadania té unes expectatives diferents a les que tenia abans d’aquesta situació. S’adapta igual que fem nosaltres i esdevé no menys exigent però sí més tolerant i accepta de bon grat els esforços que es fan des de la biblioteca pública per mantenir aquests mínims de qualitat. És més, ens ajuden a fer-ho i s’ofereixen a col·laborar més fàcilment que abans.


Alguns creiem que després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació el rol del bibliotecari ha d'evolucionar assumint cada vegada més un paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem prou preparats per aquest repte?
El binomi biblioteca-cultura ha estat sempre present dins l’imaginari col·lectiu i és lògic que la gent entri a la biblioteca i et demani consell sobre quin llibre llegir, “quin llibre em recomanes?” és una pregunta molt típica. Això és el que la gent espera de nosaltres. És veritat que l’accés a la cultura és més immediat que abans i per tant hi ha molta gent que ja ve de casa amb els deures fets però igualment la biblioteca continua sent un referent en aquest aspecte. Sempre hi haurà persones que prefereixin que els ajudem personalment i per fer-ho correctament cal que el coneixement circuli, comptem amb experts en literatura infantil, en literatura d’assaig, en còmics, en música, en cinema... aprofitem el seu coneixement per poder transmetre’l. 


Seguint aquest fil, la prescripció apareix com una de les funcions fonamentals del bibliotecari del S.XXI. La tendència, doncs, sembla ser la especialització y la cooperació. Et consta que s'estiguin donant passos efectius en aquesta direcció a les biblioteques catalanes? I si no, quins creus que haurien de ser?
Efectivament s’estan realitzant passos cap a l’especialització i la cooperació, és evident que no podem ser coneixedors experts de totes les matèries que tractem des de la biblioteca pública i és necessari que dins de les possibilitats de cada lloc de treball (no és el mateix treballar a una central comarcal que a una biblioteca d’un poblet) es pugui explotar allò o aquells aspectes en els quals el personal que hi treballa és expert. A partir d’aquí la cooperació es fa necessària i imprescindible per tal de fer que aquest coneixement sigui aprofitable per altres col·legues. En aquest sentit les comunitats virtuals XBM de la Diputació de Barcelona, els grups de treball del COBDC o bé els equips de treball de xarxes de biblioteques municipals, com els que existeixen a Terrassa per exemple, són molt útils a l’hora de fer que aquest coneixement es difongui. Ara bé, la pregunta comença amb el terme prescripció molt de moda actualment a les reunions, cursos i sessions de formació de la nostra professió, personalment i dieu-me reaccionari però prefereixo el terme clàssic de recomanació.  


Des de la teva experiència personal a la biblioteca de Terrassa on treballes, quin és l'ús que en fan actualment els usuaris de la col·lecció de música? demanen consell? es deixen recomanar? busquen descobrir coses noves o més aviat volen trobar el que ja coneixen? 
Bé, la biblioteca pública és un microcosmos ple de diferències i es fa difícil concretitzar una resposta a aquesta pregunta. Trobem la persona que demana consell, la persona que sap què vol però no sap com trobar-ho, la persona autosuficient i aquell que li agrada descobrir poc a poc noves músiques. La única cosa que sí queda clara és que el consum de música ha disminuït considerablement, per això sóc del parer que cal oferir coses diferents i fer de la música un element més directe a la biblioteca. Tenim clubs de lectura, presentacions de llibres, trobades amb autors... perquè no fer clubs d’audició, presentacions de discos i concerts a les biblioteques? Malgrat tots els esforços el mercat musical està canviant, el consum de música està canviant i des de la biblioteca continuem oferint el mateix producte des de fa massa temps. Amb això no dic que s’hagi de substituir el CD, però sí trobar altres formes d’arribar a l’usuari ja que hi ha molt públic que consumeix música a través d’altres formats.  


Alguns creiem  que, ara més que mai, la biblioteca pública podria assumir un rol pedagògic actiu en la formació del gust musical de la comunitat a la qual pertany. Quina és la teva opinió? Seria possible?  Com?  
No sé si la biblioteca ha d’assumir un rol pedagògic, però si d’orientació despertant la curiositat per descobrir altres sonoritats. Com deia abans, fer tastets de música a la biblioteca, il·lustrar les activitats amb música fent escoltar, per exemple, música de l’època o del país de l’autor que es treballa a una sessió d’un club de lectura determinat, difondre el gust per la lectura musical anant una miqueta més enllà de la melodia en sí mateixa. Hi ha tot d’idees que em venen al cap per difondre la música i fer-la més activa a la biblioteca. Sovint l’únic acte purament musical que es fa a una biblioteca és la música de fons que es posa com a tancament i l’objectiu és el de fer fora la gent! Crec que hem de fer un canvi de xip i començar a cuidar la música igual que fem amb la literatura, si el consum disminueix no podem ser tan cínics de donar la culpa (com a vegades he sentit) a les plataformes p2p, a Spotify o a la crisi de la indústria musical, potser nosaltres no hem fet tot allò que estava a les nostres mans per cuidar aquesta part de la col·lecció. 


El concepte 'biblioteca musical híbrida' proposa que la col·lecció física de les biblioteques i les recomanacions de música en línia no són substitutives sinó complementàries, ja que ambdós presenten avantatges i inconvenients, comparteixes aquesta opinió? creus que es un concepte vàlid? 
Més que “biblioteca musical híbrida” podríem dir millor biblioteca implicada musicalment, amb això ja em conformo. Entenc el terme de biblioteca musical híbrida i hi estic d’acord, però per arribar fins aquí cal tenir més coneixement. Sembla que per esdevenir bibliotecari musical s’hagi d’haver tingut formació musical o tenir una passió molt gran per la música, però considero que no és pas així, cal tenir criteri, res més i aquest es crea amb la curiositat. Molts bibliotecaris seleccionen novel·la i assaig sense ser experts en la matèria i segur que ho fan amb tota l’autoritat i amb tota l’expertesa del món. Perquè no fer igual amb la música? És fàcil seleccionar allò que tothom escolta, però cal anar més enllà i interessar-se més pels diferents gèneres. Faig una crida a tots els bibliotecaris i bibliotecàries que li tenen un xic de por a fer la selecció de música, penseu que també en sabeu molt! Deixeu-vos guiar per l’instint i escolteu coses noves, aquí a l’AMPLI teniu un munt d’informació preciosa!!. A partir d’aquí ja ens podem plantejar recomanacions en línia, a promoure fons digitals i, sobretot, a organitzar activitats de promoció de la música, sobretot perquè els mitjans dels què disposem actualment fan difícil compaginar aquesta tasca híbrida, a part cal recordar que existeix una fractura tecnològica encara important i que no tothom té accés a Internet. 


Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant plataformes com Spotify, Youtube o Grooveshark; tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música. Creus que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? de quina manera? amb quina funció? 
Sóc del parer que sí hem de poder participar activament però amb matisos, hem de fer servir les noves tecnologies per difondre allò que fem i allò que tenim, que el paper de la biblioteca sigui testimonial, és a dir, ens pot servir d’aparador per acompanyar una guia de lectura, unes novetats adquirides, unes activitats concretes. Això de les xarxes socials és una arma de doble fil i considero que com a punt de partida amb això n’hi ha d’haver prou i l’objectiu no és aconseguir amics virtuals, opino, sinó aconseguir atraure usuaris que, interessats per la música que els oferim vinguin a la biblioteca a veure què fem. 
Ara bé, el problema és el de sempre, els recursos, abans de posar-s’hi és necessari pensar bé la jugada i tenir en compte que hi ha una part important dels usuaris de la biblioteca que no tenen accés a aquestes plataformes. 


Escoltes música regularment? Quin és el darrer disc que t'ha emocionat?
Escolto música cada dia, sobretot música clàssica i òpera, un gènere que m’agrada molt per aquesta unió de música, drama i escena. Quin és el darrer disc que m’ha emocionat? Bé, una òpera que m’emociona sempre que l’escolto és l’Alceste de Christoph Willibald Gluck, en la versió de París de 1776 editada per la Philips i dirigida per John Eliot Gardiner i una peça musical que sempre em toca la fibrat és Kol Nidrei de Max Bruch, en la versió que interpreta la violoncel·lista Jacqueline Du Pré.




Moltes gràcies Daniel per la teva participació 



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...